Ruvet (peix)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaRuvet
Ruvettus pretiosus
Ruvettus pretiosus.jpg
Ruvettus pretiosus (oilfish).png
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseTeleostei
OrdrePerciformes
FamíliaGempylidae
GènereRuvettus
Espècie Ruvettus pretiosus
(Cocco, 1833)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Rovetus temminckii (Cantraine, 1835)
  • Ruvettus delagoensis (Gilchrist & von Bonde, 1924)
  • Ruvettus pacificus (Jordan & Jordan, 1922)
  • Ruvettus tydemani (Weber, 1913)
  • Ruvettus whakari (Griffin, 1927)
  • Tetragonurus simplex (Lowe, 1834)
  • Thyrsites acanthoderma (Lowe, 1839)
  • Thyrsites scholaris (Poey, 1854)[4]
Modifica dades a Wikidata

El ruvet o la llima (Ruvettus pretiosus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gempílids i l’única del gènere Ruvettus.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 300 cm de llargària màxima (normalment, en fa 150) i 63,5 kg de pes.[6]
  • Cos de color marró a marró fosc amb els extrems de les aletes pectorals i pèlviques negres. Les vores de la segona aleta dorsal i de l'anal són blanques en els exemplars joves.
  • Pell molt aspra amb escates intercalades amb tubercles ossis i espinosos.
  • 13-15 espines i 15-18 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 15-18 radis tous a l'anal.
  • 32 vèrtebres.[7][8][9][10]

Alimentació[modifica]

Menja peixos, crustacis i calamars.[11]

Depredadors[modifica]

Al Brasil és depredat per l'agulla blanca (Tetrapturus albidus).[12][13]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, pelàgic,[14] oceanòdrom,[15] bentopelàgic i de clima subtropical que viu entre 100 i 800 m de fondària (normalment, entre 200 i 400) sobre la plataforma continental en general (de vegades, en aigües oceàniques fins als 800 m de fondària) i entre les latituds 55°N-43°S i 180°W-180°E.[7][16][17]

Ús comercial[modifica]

La carn és molt greixosa i, si se'n menja molt, té propietats purgants.[16] Tot i així es comercialitza fresc (al Japó)[18] i com a farina de peix.[19] També és apreciat com a trofeu entre els afeccionats a la pesca esportiva.[7]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a les aigües temperades i tropicals de tots els mars i oceans.[7]

Observacions[modifica]

Dibuix d'Oceanic Ichthyology, de 1896

Segons alguns autors, és verinós per als humans i, per tant, incomestible.[20][21][7]

Referències[modifica]

Exemplar capturat a les illes Canàries.
  1. Cocco A., 1833. Cenni sul genere Ruvettus e sui caratteri che lo distinguone. Osservationes Peloritani v. 8. 18.
  2. uBio (anglès)
  3. Cocco, A., 1833. Cenni sul genere Ruvettus e sui caratteri che lo distinguone. Osserv. Peloritani v. 8: 18.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. IGFA, 1991. World record game fishes. International Game Fish Association, Florida, els Estats Units.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 FishBase (anglès)
  8. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  9. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
  10. Marine Species Identification Portal (anglès)
  11. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
  12. Júnior, T.V., C.M. Vooren i R.P. Lessa, 2004. Feeding habits of four species of Istiophoridae (Pisces: Perciformes) from northeastern Brazil. Environ. Biol. Fish. 70:293-304.
  13. FishBase (anglès)
  14. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988.
  15. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  16. 16,0 16,1 Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
  17. Nakamura, I., 1995. Gempylidae. Escolares. P. 1106-1113. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  18. Nakamura, I., 1995. Gempylidae. Escolares. P. 1106-1113.
  19. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  20. Halstead, B.W., 1980. Dangerous marine animals. Cornell Maritime Press, Inc., Maryland, els Estats Units.
  21. Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.

Bibliografia[modifica]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Espanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, Espanya.
  • IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nakamura, I., 1986. Gempylidae. P. 825-829. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  • Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]