Ryusaku Yanagimoto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRyusaku Yanagimoto

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 柳本柳作 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1894 Modifica el valor a Wikidata
Hirado Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 1942 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
oceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Guerra Naval
Acadèmia Naval Imperial Japonesa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Japonès Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcapità Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ryusaku Yanagimoto (japonès: 柳本柳作) (Hirado, 9 de gener de 1894 - oceà Pacífic, 5 de juny de 1942) va ser capità del portaavions japonès Sōryū de la Marina Imperial Japonesa durant la Segona Guerra Mundial.

Biografia[modifica]

Nativa d'Hirado, a la prefectura de Nagasaki, la família Yanagimoto eren descendents de sacerdots xintoistes que havien estat enviats d'Ise Jingu a Hirado durant el període Edo. Va tenir bones notes quan era nen, però la seva família no era rica i va haver de treballar com a professor substitut a la seva escola secundària mentre anava a l'institut.

Yanagimoto es va graduar a la 44a classe de l'Acadèmia Naval Imperial Japonesa, ocupant el 21è de 95 cadets el 1916. Com a guardiamarina, va ser assignat al creuer Tokiwa, que va fer un creuer d'entrenament de navegació de llarga distància, visitant Esquimalt i Vancouver al Canadà, i San Francisco, San Pedro, Honolulu als Estats Units, Jaluit, Truk, Yap i Angaur al Mandat dels Mars del Sud, Hong Kong, i Magong, Keelung i Okinawa al Japó durant 1917. Al seu retorn, va ser assignat al cuirassat Kirishima. Va servir als creuers Niitaka el 1918 i Tsugaru el 1919. Ascendit a tinent el 1919, posteriorment va ser assignat al cuirassat Katori el 1920, seguit de l'Ise el 1921. Després d'assistir a l'escola d'artilleria avançada, va ser nomenat cap d'oficial d'artilleria de l'Asakaze el desembre de 1923.

Yanagimoto es va graduar a la 25a classe de l'Escola d'Estat Major Naval l'any 1925, cinquè d'una classe de 20. Va ser ascendit a tinent comandant el desembre de 1928, quan va ser assignat per servir com a segon oficial en cap d'artilleria del cuirassat Hiei. El setembre de 1929, va ser assignat a l'estat major del districte naval de Yokosuka i des de febrer de 1930 va ser assignat al departament de personal del Ministeri de la Marina.

El maig de 1933 Yanagimoto va ser enviat al Regne Unit com a agregat militar i ascendit a comandant més tard el mateix any. Adscrit al Departament Tècnic de la Marina Imperial Japonesa, va formar part de la delegació japonesa a les negociacions del Segon Tractat Naval de Londres el 1934. Va rebre l'ordre de tornar al Japó el maig de 1935. Després va servir en diverses assignacions de personal dins de l'Estat Major de la Marina Imperial Japonesa. El desembre de 1937, va rebre el seu primer comandament: el portahidroavions auxiliar Notoro.

Va tornar a càrrecs administratius dins de l'Estat Major de la Marina Imperial Japonesa a partir de novembre de 1938. Va estar involucrat en les negociacions que van conduir al Pacte Tripartit, al qual, per contra, es va oposar vocalment. També va ser un dels primers defensors de l'ús de la tecnologia del radar, i va criticar severament l'almirall Shigeyoshi Inoue i altres membres de l'estat major naval pel seu "pensament a l'antiga" i la seva incapacitat per comprendre la importància de la nova tecnologia.

El 6 d'octubre de 1941, Yanagimoto va rebre el comandament del portaavions Sōryū, en el qual va participar en l'atac a Pearl Harbor en les primeres etapes de la Guerra del Pacífic. Posteriorment va estar a la batalla de l'illa de Wake i a les incursions de l'Oceà Índic. Yanagimoto va optar per enfonsar-ser amb el seu vaixell quan el Sōryū va ser enfonsat per avions de la Marina dels Estats Units durant la batalla de Midway, malgrat els esforços de la seva tripulació per convèncer-lo que abandonés el pont en flames.[1][2] Va ser ascendit pòstumament al rang de contraalmirall i va rebre l'orde del Sol Naixent de 2a classe.

Promocions[modifica]

Kaigun Shōi – 22 de novembre de 1916
Kaigun Chūi - 1 de desembre de 1917
Kaigun Taii – 1 de desembre de 1919
Kaigun Shōsa – 10 de desembre de 1928
Kaigun Shōsa – 15 de novembre de 1933
Kaigun Taisa – 1 de desembre de 1937
Kaigun Shōshō – 27 de maig de 1943 (a títol pòstum)

Condecoracions[modifica]

orde del Sol Naixent, 2a classe

Referències[modifica]

  1. Hanson, Victor Davis. Carnage and Culture: Landmark Battles in the Rise to Western Power (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 2007-12-18. ISBN 978-0-307-42518-8. 
  2. Hone, Thomas. y: The Naval Institute Guide to the U.S. Navy's Greatest Victory. Naval Institute Press, 2013. ISBN 978-1612511269. 

Bibliografia[modifica]

  • Parshall, Jonathan; Tully, Anthony P.. Shattered Sword: The Untold Story of the Battle of Midway. Potomac Books, 2005. ISBN 1-57488-923-0. 
  • Fuchida, Mitsuo; Okumiya, Masatake. Midway: The Battle That Doomed Japan. Hutchinson, 1957, p. 190–191. 
  • Toland, John. The Rising Sun: The Decline and Fall of the Japanese Empire 1936-1945. Random House, 1970. ISBN 0-8129-6858-1. 
  • Fukagawa, Hideki. (陸海軍将官人事総覧 (陸軍篇)) Army and Navy General Personnel Directory (Army). Tòquio: Fuyo Shobo, 1981. ISBN 4829500026. 
  • Hata, Ikuhiko. (日本陸海軍総合事典) Japanese Army and Navy General Encyclopedia. Tòquio: St. Martin's Press, 2005. ISBN 4130301357. 

Enllaços externs[modifica]