Síndrome de l'abella reina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Abella reina».

La síndrome de l'abella reina descriu un suposat conjunt de comportaments de certes dones en una posició d'autoritat que tractarien les empleades subordinades més severament perquè són de sexe femení.

El terme, en l'original anglès queen bee syndrome, va ser inventat pels psicòlegs americans Graham L. Staines, T. E. Jayaratne i C. Tavris en un article publicat a la revista Psychology Today l'any 1974.[1]

L'existència, o no, d'aquest fenomen és el tema de diversos estudis.[2][3][4] Uns científics de la Universitat de Toronto, citats pel diari tabloid The Telegraph pensen que hi ha dones que el troben més estressant treballar sota l'autoritat d'una dona per aquest fenomen.[5] Una altra definició descriu la síndrome com una dona que ha triomfat en la carrera, però que rebutja ajudar altres dones a aconseguir-ho.[6]

Altres investigacions exposen la hipòtesi que la síndrome és una conseqüència d'influències culturals, en particular aquelles relacionades amb el món del treball. Les dones tenen salaris més baixos que els homes i els costa més promoure a càrrecs superiors.[7] Un estudi fet a 1500 empreses, durant un període de vint anys revela que aquest comportament femení al món del treball és un mite.[8]

Aquest terme també s'utilitza per indicar les dones que s'oposen al moviment d'alliberament femení.[9]

Personalitats destacades[modifica]

Charles Moore, el biògraf oficial de Margaret Thatcher, considera l'antiga primera ministra britànica.[10] La reina abella, Queen Bee, també és el renom de Beyoncé.[11] També s'en va inspirar d'aquesta idea per a persones fictícies, coma ara a la pel·lícula Mean girls (2004), una pel·lícula del pas a l'edat adult, una adaptació del llibre Queen Bees and Wannabes de Rosalind Wiseman. Un altre exemple n'és el personatge de Miranda Priestly interpretat per Meryl Streep a la pel·lícula El diable es vesteix de Prada.

Referències[modifica]

  1. «New Evidence on Gender Differences in Promotion Rates: An Empirical Analysis of a Sample of New Hires» p. 16. Cornell University ILR School. [Consulta: 26 maig 2010].
  2. Roger Dobson, Will Iredale «Office queen bees hold back women's careers». The Sunday Times, 31-12-2006.
  3. Ellemers, Naomi; Van den Heuvel, Henriette; de Gilder, Dick; Maass, Anne; Bonvini, Alessandra «The underrepresentation of women in science: Differential commitment or the queen bee syndrome?» (en anglès). British Journal of Social Psychology, 43, 3, 01-09-2004, pàg. 315–338. DOI: 10.1348/0144666042037999. ISSN: 2044-8309.
  4. Crockett, Moya «The ‘queen bee’ phenomenon is a myth, new research shows» (en anglès). Stylist, 13-04-2018 [Consulta: 23 novembre 2019].
  5. Irvine, Chris «Women find working for female bosses more stressful» (en anglès). Telegraph, 23-09-2008. ISSN: 0307-1235.
  6. Klemesrud, Judy «Women in Medicine Find a Need for Support» (en anglès). The New York Times, 13-04-1981. ISSN: 0362-4331.
  7. Merens, A., & Hermans, B. (2009). Emancipatiemonitor 2008/Emancipation Monitor 2008. Den Haag : Sociaal en Cultureel Planbureau.
  8. Association, Press «'Queen bee syndrome' among women at work is a myth, study finds» (en anglès). The Guardian, 07-06-2015. ISSN: 0261-3077.
  9. M., Colman, Andrew. Oxford University Press. A dictionary of psychology, 2009. ISBN 9780199534067. OCLC 260204714. 
  10. «Charles Moore interview», 06-06-2013. [Consulta: 26 febrer 2017].
  11. Clarence., Edgard-Rosa,. Hugo doc. Les gros mots : abécédaire joyeusement moderne du féminisme, DL 2016. ISBN 9782755624908. OCLC 965369696. 

Bibliografia[modifica]