Cruixidell
Emberiza calandra | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Envergadura | 29 cm |
Nombre de cries | 4,2 |
Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22721020 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Emberizidae |
Gènere | Emberiza |
Espècie | Emberiza calandra Linnaeus, 1758 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Miliaria calandra
|
Subespècies | |
| |
Distribució | |
El cruixidell,[1] cruixidor,[2] sól·lera[3] (a Mallorca) o súl·lera[4] (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.
Descripció
[modifica]Es tracta d'un sit de mida apreciable (18 cm) amb un plomatge de color marró fosc molt ratllat, té un color terrós vionat de color fosc i un bec gruixut i de port robust. Els sexes són semblants però el mascle és una mica més gros que la femella.[5]
Distribució i hàbitat
[modifica]És un ocell cosmopolita que prolifera a l'Europa Central i meridional, a l'Àfrica del Nord i Àsia. Ocupa tota l'àrea dels Països Catalans, tret de les zones més elevades del Pirineu. És un ocell principalment sedentari que registra un augment de la població hivernal per l'arribada de migrants procedents de l'Europa Central.[6] Té una acusada preferència pels camps de cereals, però també ocupa d'altres àrees obertes com ara prats, garrigues, etc. Tolera els arbustos dispersos, però evita una extensa coberta arbustiva (Madge i de Juana 2017). A la part nord de la seva distribució europea, es limita principalment als camps de cereals i prats de fenc. Al sud d'Europa té una gamma d'hàbitats més àmplia que ocupa diversos tipus de camp obert, incloses les praderies i les estepes. Durant l'hivern es reuneix en grups i pot mostrar desplaçaments a distància més aviat curtes cap a zones d'alimentació favorables, sovint en guaret o camps de rostoll (Hagemeijer i Blair 1997, Bos i van Noorden 2010, Madge i de Juana 2020).[7][8]
Ecologia
[modifica]Nidifica en tot el territori, incloses les zones humides. L'època de reproducció comença relativament tard, a partir de finals de maig a les poblacions del nord-oest, però probablement abans a les del sud. El niu es col·loca a terra, amagat entre la vegetació. Només el construeix la femella. La posta és normalment de quatre a sis ous i només és incubada per la femella. El període d'incubació és de 12-14 dies. Els pollets són alimentats per la femella (amb el mascle assistent) i deixen el niu entre els 9 i els 13 dies, sovint abans de poder volar (Madge i de Juana 2020).[7]
La dieta de l'espècie consisteix principalment en llavors de plantes, però durant l'època de reproducció inclou un alt percentatge d'invertebrats, principalment petits insectes. L'espècie és principalment sedentària al nord i l'oest de la seva distribució, mentre que les poblacions d'Europa central i oriental són parcialment migratòries. Els ocells de l'Àsia central es desplacen cap al sud (Madge i de Juana 2020).[7][8]
El mascle fa un crit metàl·lic bastant poc melodiós.
Taxonomia
[modifica]El cruixidell va ser descrit formalment pel naturalista suec Carl Linnaeus l'any 1758 en la desena edició de la seva «Systema Naturae» i conserva el nom binomi original d'Emberiza calandra.[9] La localitat tipus és Suècia.[10] El nom del gènere Emberiza prové de l'alemany antic “Embritz”, un sit. Calandra és del grec antic “kalandros”, la calàndria comuna.[11] De vegades el cruixidell s'ha inclòs en el gènere monotípic Miliaria.[12][13]
Es reconeixen dues subespècies:[14]
- E. c. calandra (Linnaeus, 1758) - nord-oest d'Àfrica, illes Canàries i Europa fins a Turquia, el Caucas i el nord de l'Iran.
- E. c. buturlini (Johansen, 1907) - Orient Mitjà fins al nord-oest de la Xina.
Referències
[modifica]- ↑ «Cruixidell». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 30/03/2023(català)
- ↑ «Cruixidor». Diccionari de la llengua catalana. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ López-Jurado, Carlos; Garcias, Pere; Prats, Joan Manuel; Triay, Rafel. Anuari Ornitològic de les Balears (PDF). vol.8. Palma: Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), 1993, p. 102. ISBN 84-605-0403-4.
- ↑ López Casanovas, Joan F. «Com sa súl·lera des carreró». https://www.dbalears.cat/,+14-12-2008.+[Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «Identify a Corn Bunting, Emberiza calandra» (en anglès). Bird Field Guide, 01-12-2017. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «Corn Bunting (Emberiza calandra)» (en anglès). IUCN. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Madge, Steve; de Juana, Eduardo «Corn Bunting (Emberiza calandra), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.corbun1.01.
- ↑ 8,0 8,1 «Corn Bunting (Emberiza calandra)» (en anglès). IUCN. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ Linné, Carl von; Salvius, Lars. Caroli Linnaei...Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). vol.1. ed.10. Estocolm: Impensis Direct. Laurentii Salvii, 1758, p. 176–177.
- ↑ Cottrell, G. William; Greenway, James C.; Mayr, Ernst; Paynter, Raymond A.; Peters, James Lee Check-list of birds of the world (en anglès). vol.13. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology: Harvard University Press, 1970, p. 6.
- ↑ Jobling, James A. The Helm dictionary of scientific bird names [electronic resource : from aalge to zusii] (en anglès). Londres: Christopher Helm, 2010, p. 84. ISBN 978-1-4081-3326-2.
- ↑ Cramp, Stanley «Handbook of the Birds of Europe the Middle East and North Africa. The Birds of the Western Palearctic» (en anglès). Oxford University Press [Oxford], IX: Buntings and New World Warblers, Miliaria calandra Corn Bunting, 1994. OCLC: 990725443.
- ↑ «Emberiza calandra (cruixidell)» (en anglès). Avibase. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Waxwings and allies, tits, penduline tits – IOC World Bird List v13.1» (en anglès). World Bird List Version 6.1. International Ornithologists' Union. [Consulta: 19 febrer 2023].
Bibliografia
[modifica]- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 143. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6.
- Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, pàgina 110. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
[modifica]- Àmplia informació sobre aquest ocell. (francès)
- Informació sobre la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- El cruixidell a Dinamarca. (danès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. Arxivat 2008-07-05 a Wayback Machine. (anglès)