Sal·lentins

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàSal·lentins
Tipus grup humà
Modifica les dades a Wikidata

Els salentins o sal·lentins (llatí salentini o sallentini, grec Σαλεντῖνοι) fou un poble del sud d'Itàlia que vivia a la península que forma l'extrem sud-est d'Itàlia, a la regió que els grecs anomenaven Iapígia o Messàpia i els romans Calàbria. Estrabó diu que el país era anomenat Salentina. Probablement eren, com els calabres, una branca dels messapis. El cap a l'extrem sud de la península, modern Capo di Leuca, era conegut com a Salentinum Promontorium. Els límits que ocupaven no poden ser fixats amb precisió.

El nom de sal·lentins no apareix entre els grecs que els incloïen entre els iapigis o els messapis.

Tit Livi diu que els sal·lentins es van aliar als samnites el 306 aC i el cònsol L. Volumnius fou enviat al seu territori i els va derrotar en diversos combats i va ocupar algunes ciutats; però probablement Livi es confon amb els peuquetis amb els quals potser estaven emparentats.

El nom de sal·lentins torna a ser esmentat a la quarta guerra samnita, quan es va unir altre cop als samnites i Tàrent contra Roma, i tots foren derrotats pel cònsol L. Aemilius Barbula el 281 aC, que va celebrar un triomf.

Després de la sortida de Pirros d'Itàlia i la conquesta de Tàrent per Roma, els romans no van tardar a marxar contra els sal·lentins; el 267 aC la guerra fou declarada i els cònsols els van sotmetre; la seva conquesta es va completar el 266 aC quan els cònsols van celebrar el triomf sobre "de messapiis sallentinisque".

Durant la Segona Guerra Púnica es van revoltar a favor d'Hanníbal però foren sotmesos sense massa problemes.

Després ja no tornen a ser esmentats com a poble separat. Plini els assigna les següents ciutats: Aletium, Basta, Neretum, Uxentum i Veretum.