Salomé I

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSalomé I
Dades biogràfiques
Naixement segle I aC
Dades familiars
Cònjuge Costobarus
Pare Antípater l'idumeu i Cipros
Germans
Parents Herodes el Gran (germà)
Modifica dades a Wikidata

Salomé (Salome, Σαλώμη) fou la filla d'Antípater l'idumeu i de la seva dona Cipros, i germana d'Herodes el Gran.[1]

Salomé odiava amb força Mariamne I, la dona d'Herodes, de sang asmonea i quan Herodes va estar absent a Laodicea, cridat per Marc Antoni per respondre a la mort del seu cunyat Aristòbul, Salomé al seu retorn, i amb el suport de Cipros, va acusar Mariamne d'adulteri amb Josep, l'oncle i marit de Salomé, que Herodes deixat encarregat de la custòdia de Mariamme durant la seva absència; Josep fou executat i Mariamne ho va ser pocs anys després (29 aC).

A la mort de Josep, Salomé es va casar amb Costabarus, un noble idumeu que Herodes va nomenar governador d'Idumea i Gaza. Aviat Costabarus fou descobert en conspiració amb Cleòpatra la reina d'Egipte a la que va oferir traslladar el seu reconeixement si Marc Antoni el feia sobirà d'Idumea; va salvar la vida per la intervenció de Salomé i Cipros; un temps després Salomé i el seu marit es van divorciar per iniciativa d'ella (en contra de la llei jueva, que no permetia a la dona decidir sobre això) i aviat fou executat acusat d'haver mantengut els seus plans de traïció (26 aC)

Salomé també va lluitar contra els fills de Mariamme I, Alexandre i Aristòbul i va provar de convèncer a la seva germanastra Berenice, que estava casada amb Aristòbul.[2]

Per un temps Salomé va estar enemistada amb Herodes, que sospitava amb raó que l'havia posat en contra del seu propi fill Alexandre i contra la seva esposa Glafira i per la passió per Sileu, ministre d'Obodes el rei dels nabateus i ambaixador nabateu a la cort jueva. Però amb el temps Salomé va recuperar la influència sobre el seu germà i Salomé va poder tornar a calumniar a Alexandre que fou empresonat acusat de traïció contra Salomé i Ferores, i que va culminar amb la mort del príncep el 6 aC.

Per orde del seu germà, es va casar (terceres noces) amb Alexes, un cortesà, segurament contra la seva voluntat.

A la mort d'Herodes, Salomé va rebre la possessió de les ciutats de Jamnia, Azotus i Faselis i una gran quantitat de diners, a tot el qual August va afegir un palau a Ascaló. Va morir entre el 10 i el 13 i va deixar les seves possessions a l'emperadriu Lívia Drusil·la, l'esposa d'August.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Greenwalt, William. «Salome (c. 65 BCE–10 CE)». A: Women in World History: A Biographical Encyclopedia. Gale, 2002. 
  2. Flavi Josep, Guerra, p. 105
  3. Jewish Virtual Library. Jabneh. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Kokkinos, Nikkos. Sheffield Academic Press. The Herodian Dynasty: Origins, Role in Society and Eclipse (en en), 1998. ISBN 1-85075-690-2. .
  • Günther, Linda-Marie. Wissenschaftliche Buchgesellschaft. Herodes der Große (en de), 2005. ISBN 3534154207. .
  • Richardson, Peter. Fortress Press. Herod : king of the Jews and friend of the Romans (en en), 1999. ISBN 0800631641. .
  • Schwentzel, Christian-Georges. Pygmalion. Hérode le Grand (en fr). ISBN 9782756404721. .
  • Heinrich Graetz, Histoire des Juifs.