Salvador García Aguilar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSalvador García Aguilar
Biografia
Naixement1924 Modifica el valor a Wikidata
Mort2005 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis

Salvador García Aguilar (Rojals, País Valencià, 1925 - Molina de Segura, Regió de Múrcia, 2005) fou un escriptor alacantí en llengua castellana, guanyador del Premi Nadal de 1983 amb la novel·la Regocijo en el hombre.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a la ciutat de Rojals, província d'Alacant, el 1925, va viure la major part de la seva vida a Molina de Segura, a la Regió de Múrcia, on va ser nomenat fill adoptiu. No va ser fins al 1983 quan va irrompre a la vida literària espanyola, quan obtingué el Premi Nadal amb la novel·la Regocijo en el hombre. A partir de llavors, va publicar diverses obres més, especialment novel·les històriques. En els últims anys de la seva vida va haver de deixar d'escriure a causa de l'alzheimer.[2] Va morir el 2005. El 2007 va ser inaugurada una biblioteca amb el seu nom a Molina de Segura, la seva ciutat d'adopció. Es convoca un premi literari de novel·la curta a Rojals, el seu poble natal, amb el seu nom.

Obra[modifica]

D'entre la seva obra, destaquen els següents títols:[3]

  • Regocijo en el hombre (1984). Novel·la històrica ambientada en el món viking anglosaxó.
  • Farfollas y perfollas (1984).
  • Relatos (1985). Obra que recull contes, retrats i narracions murcianes.
  • Clama el silencio (1990). Successió de monòlegs dramàtics que l'autor imagina escoltar al teatre d'Epidaure.
  • Granada cajín (1990). Novel·la històrica que transcorre en l'època en què Múrcia és conquerida per Alfons X el Savi.
  • La guerra de los patos (1994).
  • Epílogo para una reencarnación (1995). Obra que indaga sobre la conversió d'una societat agrícola a industrial.
  • La noche mágica: leyenda de "La encantá" (1996). Obra de teatre.
  • La flauta hay que tocarla siempre (2000).
  • El tiempo que nos vive (2003).
  • El tiempo no tiene corazón (2008).

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Calleja, Tono «Salvador García Aguilar, un escritor tardío» (en castellà). El País [Madrid], 16-01-2005. ISSN: 1134-6582.
  2. «Muere Salvador García Aguilar, premio Nadal en 1983» (en castellà). El Mundo, 14-01-2005. [Consulta: 10 gener 2020].
  3. «Salvador García Aguilar» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 10 gener 2020].