Sant Cristòfol de la Vall
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Gavet de la Conca | |||
| Població humana | ||||
| Població | 14 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Altitud | 738 m | |||
| Codi INE | 25098000800 | |||
| Codi IDESCAT | 2509840008100 | |||
Sant Cristòfol de la Vall, de vegades anomenat Sant Cristòfol de Llimiana, és un poble de l'antic terme d'Aransís, actualment inclòs en el terme municipal de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà. Forma unitat geogràfica amb Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall, a llevant de la mateixa vall. El barranc de les Moles, afluent del de Barcedana és el que articula la vall on es troben els tres pobles, denominada des d'antic Vall de Barcedana.
En la proposta derivada per l'Informe Roca,[1] la Vall de Barcedana integrada pels pobles de Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall, encara actualment pertanyents a Gavet de la Conca, havia de passar a formar part d'un nou terme municipal, amb el nom de Montsec, integrat també pels termes municipals de Castell de Mur, Llimiana i Sant Esteve de la Sarga. El nou municipi de Montsec, a més, entrava a formar d'una de les quatre agrupacions municipals del Pallars Jussà, integrada per Tremp, Talarn i Montsec.
Sant Cristòfol de la Vall té església, dedicada a sant Cristòfol, que dona nom al poble. Fou primer sufragània de Santa Maria de Llimiana (almenys des del segle xv), i després del 1904 fou unida a Sant Miquel de la Vall. L'església tenia origen romànic, tot i que en el temple actual no se'n reconeix res. Documentada des del 930 en documents de Santa Maria de Gerri de la Sal, apareix en diversos documents episcopals fins al moment actual.
Aquestes esglésies no tenen rector propi. Atenen la parròquia de Sant Miquel de la Vall i les seves sufragànies els rectors in solidum de Gavet, residents tots dos a la rectoria de Tremp.
Havia format part del terme de la vila de Llimiana, i en el Fogatge del 1553 s'hi localitzen 8 focs[2] (uns 40 habitants).
En el seu Diccionario geográfico..., Pascual Madoz[3] descriu el poble, que feia poc que havia visitat en persona o a través d'un col·laborador. Hi diu que San Cristobal de la Vall està situat entre el penyal de Llimiana i el Montsec, que té bona ventilació i el clima és molt calorós a l'estiu i una mica fred i humit l'hivern. Els habitants pateixen malalties intermitents i gàstriques, produïdes per la mala qualitat de l'aigua. El poble té 20 cases d'un sol pis i mala distribució interior, formant carrers plans sense empedrar. No hi ha fonts, i els veïns treuen l'aigua de pous. No hi fa constar els veïns que tenia en aquell moment.
Amb una població molt semblant a la dels altres dos pobles de la vall, Sant Cristòfol té actualment 15 habitants; el 1970 en tenia 27, i el 1981, 29.
Referències
[modifica]- ↑ Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
- ↑ Pere Claverol, Joan Bonifacis, Jaume Riba, Bartomeu Aparici, Andreu Aparici, Jaume Claverol, Mestre Joan lo Gavatx i Joan Claverol. Iglésies 1981, p. 46.
- ↑ MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
Bibliografia
[modifica]- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan "Sant Miquel de la Vall", a Pallars Jussà, IV. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X
- CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Sant Cristòfol de la Vall o de Llimiana", a El Pallars. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- GAVÍN, Josep Maria. Pallars Jussà, Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- PAGÈS, M. "Gavet de la Conca. Aransís", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, després del 1900.
Enllaços externs
[modifica]