Fèlix de Roma (patró de Vilafranca)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Fèlix (patró de Vilafranca))
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSant Fèlix
Basílica de Santa Maria (Vilafranca del Penedès) - 44.jpg
Santa Maria de Vilafranca, amb la imatge de Sant Fèlix
Dades biogràfiques
Naixement Felix
Probablement, segles III-IV
Roma? (Imperi Romà)
Mort Data desconeguda.
Roma
Sepultura Basílica de Santa Maria (Vilafranca del Penedès)
màrtir
Commemoració a Església Catòlica Romana
Canonització Venerat a Vilafranca des de la seva arribada en 1699; cos sant, no figura al Martirologi romà
Festivitat 30 d'agost
Fets destacables Cos sant trobat a la catacumba de Calepodi (Roma); venerat a Vilafranca del Penedès
Iconografia Amb palma de martiri
Patronatge Vilafranca del Penedès (1776)
Modifica dades a Wikidata

Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès, fou un màrtir romà que fou sepultat a la catacumba de Calepodi, situada al tercer mil·liari de la via Aurèlia.[1] Es tracta d'un cos sant venerat a Vilafranca, població de la que és sant patró.

No s'ha de confondre amb altres màrtirs romans del mateix nom, com Fèlix de Roma, Fèlix, el fill de Santa Felicitat o Fèlix, el martiritzat amb Adaucte (la festa d'aquest últim és, com la del patró de Vilafranca, el 30 d'agost).[1]

Història i veneració[modifica]

Cripta de Santa Maria de Vilafranca, lloc d'enterrament de les relíquies de S. Fèlix.
Església de Santa Maria

Es tracta d'un cos sant (o corposanto): la relíquia d'un suposat màrtir trobada a les catacumbes romanes i venerat com a sant en un temple, però de la vida del qual no se'n coneix res i que no figura com a sant al Martirologi romà, tot i que la veneració immemorial el fa objecte de culte litúrgic.

El cos fou trobat a la catacumba de Calepodi, al tercer mil·liari de la via Aurèlia, a Roma. L'any 1699 fou portat a Vilafranca del Penedès.[2] L'arribada de les relíquies de Sant Fèlix va coincidir amb el final d'una devastadora sequera que havia deixat un rastre de fam i misèria a la vila. Les salvadores pluges, es van atribuir a la presència del sant i per això se'n començà a fer veneració.[3] L'any 1776, els vilafranquins van acabar per erigir-lo com a nou patró juntament amb el patró anterior, Sant Ramon de Penyafort.[3]

Les relíquies de Sant Fèlix estaven conservades a la cripta de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca. En el segle XIX la cripta va ser soterrada i les relíquies van ser traslladades al Santíssim Sagrament, fins que es va recuperar la cripta el 1886. L'any 1916 el bisbe Torras i Bages va regalar a l'església dues figures en marbre de l'escultor Josep Llimona, per ser col·locades a la cripta: l'enterrament de Crist, i el nou altar de Sant Fèlix.

L'actual imatge de Sant Fèlix va ser estrenada l'any 1959. És la que durant l'any guarden els administradors a casa seva, i només surt al carrer per les tres processons dels dies de Festa Major, i en els dies de la novena a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca, del 22 al 30 d'agost, on se li canten els seus goigs.[4] Aquesta imatge del 1959 va substituir-ne una que s'havia fet el 1939, i que era una còpia de la peça del segle XIX que es va cremar durant la Guerra Civil.

El 30 d'agost, durant la Festa Major de Vilafranca del Penedès, té lloc la Diada de Sant Fèlix, una important exhibició castellera.

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pere Anton Bolet Secall, La Festa Major de Vilafranca: Orígens i evolució durant l'últim segle.
  2. Era una situació habitual als segles XVI-XVIII: els preveres o autoritats d'un lloc, desitjosos de tenir les relíquies d'algun sant (que donaven prestigi a un temple i, de retruc, el podien convertir en meta de peregrinació, amb els consegüents guanys econòmics per a la població), enviaven algú a cercar-ne, o les demanaven directament, a Roma, on les troballes de cossos a les catacumbes eren continuades. Sense fonament, s'interpretava que les catacumbes eren cementiris de cristians perseguits i, la majoria, màrtirs. S'interpretaven les inscripcions com a noms, encara que de vegades fossin només adjectius qualificadors de la persona (felix, pius, victor, etc.), i s'enviaven al lloc, on eren venerats com a màrtirs. Com que corresponen a figures desconegudes, no consten als santorals ni als martirologis, però reben culte local i són anomenats cossos sants. L'autenticitat de les restes era certificada per les autoritats eclesiàstiques romanes, que testimoniaven on s'havien trobat. Habitualment, la festivitat litúrgica es fa el dia que commemora l'arribada de les relíquies al temple, o el mateix dia d'algun altre sant del mateix nom que surti al martirologi, donant lloc a freqüents confusions (com moltes de les que figuren a duplicació de personalitat hagiogràfica).
  3. 3,0 3,1 Festa Major de Sant Fèlix
  4. «Goigs a sant Fèlix patró de Vilafranca del Penedès». [Consulta: 26 agost 2016].