Sant Martí de Biure

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Martí de Biure
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita903 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSagàs (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
 42° 01′ 25″ N, 1° 55′ 46″ E / 42.023608°N,1.929481°E / 42.023608; 1.929481Coord.: 42° 01′ 25″ N, 1° 55′ 46″ E / 42.023608°N,1.929481°E / 42.023608; 1.929481
Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya
Identificador3550

Sant Martí de Biure és una església del municipi de Sagàs (Berguedà), en concret a la masia de la Sala de Biure,[1] inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Església romànica d'una sola nau coberta amb volta de canó i coronada per un elegant absis de planta semicircular i cobert a quart d'esfera. L'absis és de la mateixa amplada que la nau i té una finestra de doble esqueixada, amb un arc de mig punt adovellat. La porta d'entrada al mur de ponent és una senzilla obertura d'arc de mig punt adovellat. En aquest mateix mur hi ha una finestra similar a la de l'absis. L'edifici jo té cap tipus d'ornamentació, amb els murs totalment llisos. L'aparell, molt regular, és de grans blocs de pedra quadrada col·locats a trencapunt. El campanar actual és modern i substitueix l'antic d'espadanya. També és moderna la sagristia adossada a l'església.[2]

La pica beneitera de l'església romànica`presenta les característiques pròpies d'una peça de finals del Romànic que es repeteix formalment durant els primers segles del Gòtic a les zones rurals i pobres de Catalunya. No presenta cap ornamentació i tot el cos és totalment llis. Cal destacar la puresa de les seves formes i el bon treball de la pedra massissa. De forma circular, un petit collarí també circular, separa la pica del peu, també de formes arrodonides i molt massís.[2]

Història[modifica]

L'església de Sant Martí de Biure fou consagrada el 13 de desembre de l'any 903 pel bisbe Nantigis de la Seu d'Urgell, a precs del "baró il·lustre" del lloc, Guadamir, i dels habitants d'aquella parròquia "Benevivere". El lloc s'esmenta a l'acta de Consagració de la Seu d'Urgell (839?).[2]

Una part del territori de "Benevivere" pertanyia al monestir de Ripoll, el qual havia adquirit per donació un ampli alou de la vall de Merlès, segons documents dels anys 957 i 989. Aquests documents no especifiquen si l'església de Sant Martí passava a Ripoll o no. L'any 1017 l'església fou donada com a dot al fracassat bisbe de Besalú. L'actual edifici fou consagrat l'any 1044 pel bisbe Guillem Guifré de la seu d'Urgell. Diferents comanadors de l'orde del Temple portaren el cognom de Biure com a residents al castell de Puig-reig, centre de la Comanda Templera dels béns que aquesta orde tenia al Berguedà i a la Cerdanya: Roig de Benviure (1186-1189) i Galceran de Biure (1307). Hom ha suposat que Biure fou residència dels Templers des de la segona meitat del segle xvii fins a l'extinció de l'orde. Al s. XIV, a causa del descens de la població, l'església de Sant Martí fou agregada a la parròquia de Sant Andreu de Sagàs. La capella lateral i la sagristia foren afegides a l'església durant el s. XVIII.[2]

Sembla que abans de l'any 1890 el bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili, aleshores administrador apostòlic de Solsona, retirà d'aquesta església una majestat romànica per a guardar-la al Museu Episcopal de Vic. Malgrat aquesta notícia, és difícil reconèixer la peça.[2]

Possiblement, la pica beneitera es tracta d'una obra de finals del s.XIII o de mitjans del s.XIV, difícil de precisar al tractar-se d'una peça molt general i típica també en segles posteriors. Correspon però a l'època medieval, quan l'església era parròquia, fins al s. XV, en què es començà a construir el Santuari de la Guàrdia i la parròquia passà a dependre de l'església de Sant Andreu de Sagàs.[2]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «081884 Sagàs». idescat.cat. [Consulta: 12 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Sant Martí de Biure». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 desembre 2014].

Bibliografia complementària[modifica]

  • Pladevall, Antoni (2001), Guies Catalunya Romànica, El Berguedà, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84 7306 697 9

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Biure