Sant Sadurní de Gallifa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Sant Sadurní de Gallifa
Sant Sadurni de Gallifa.jpg
Dades bàsiques
Tipus ermita i església
Construït S. X-XI, XII
Característiques
Estil Preromànic, romànic
Altitud 942,3[1]
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Occidental
Municipi Gallifa
Localització Camí de Can Sobregrau. Gallifa (Vallès Occidental)

41° 42′ 10″ N, 2° 07′ 23″ E / 41.702826°N,2.123059°E / 41.702826; 2.123059
Bé inventariat
Identificador IPAC: 27435
Diòcesi Bisbat de Terrassa
Modifica dades a Wikidata

Sant Sadurní de Gallifa o de la Roca és una ermita romànica al municipi de Gallifa, al Vallès Occidental. És al cim de la Mola, a 942,3 metres d'altitud. És al nord-est del poble de Gallifa, a l'extrem meridional del Serrat Punxegut. Dóna nom als Cingles de Sant Sadurní, que envolten la pràctica totalitat de la Mola, el Turó de la Pinassa i el Morral del Puig. És en terres de la masia de la Roca, per la qual cosa també és coneguda com a Sant Sadurní de la Roca. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Des del cim de la Mola hi ha una panoràmica excel·lent sobre el Vallès i el Moianès. Just al costat de l'ermita hi ha el mirador de la Guineu, des d'on s'aconsegueixen unes fantàstiques vistes del Prepirineu, Moià, Centelles i el Puigsagordi, Sant Feliu de Codines, el Vallès, la Mola de Sant Llorenç del Munt i Montserrat. S'hi pot arribar a peu seguint diversos itineraris que comencen a Castellterçol,[2] a Gallifa o a Sant Feliu de Codines.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'ermita de Sant Sadurní es dreça a 951 m d'altitud, amb la casa dels ermitans adossada a ponent i un cos de planta quadrada al mur de migdia. La capella és preromànica del segle X mentre que l'absis és del final del segle XI. És un edifici de nau única, de planta trapezoïdal, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular més estret que la nau, amb tres finestres de doble esqueixada. Aquest està decorat amb arcuacions i lesenes llombardes que acaben en un sòcol. Al seu costat hi ha un cos quadrat de dos pisos, afegit segurament durant el segle XII, que podria ser la base d'un campanar. El 1714 s'edificà la casa dels ermitans, adossada a la nau i actualment abandonada.[4]

Adossat i a tocar de l'absis hi ha un cos de planta quadrada i dos pisos; sembla ser d'un edifici preromànic del segle X. La seva funció no és clara, podia ser d'un ús de campanar o de torre de defensa.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Es té constància del paratge des de l’any 939 quan Ató vengué al levita Guadamir una finca que termenejava amb la domus (terme del llatí vulgar per a referir-se a una casa o edifici), de Sant Sadurní. En una butlla del papa Benet VII de l'any 978 en què es defineix els límits del Bisbat de Vic, i figura la muntanya de Sant Sadurní. En un document de l'any 1063 consta que un tal Bonfill dóna a l'església dos mancusos (moneda d'or medieval amb un pes de quatre grams). De l'àrab mangúx-gravat això permet suposar que devien fer-s'hi obres importants.[4]

L'any 1316 era un priorat del monestir de la Portella i, mentre en depengué, hi hagué una petita comunitat i, sempre, almenys amb un capellà. En el segle XVII l'edifici estava en molt mal estat i el bisbe prohibí, l'any 1604, celebrar-hi missa.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Sadurní de Gallifa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Sant Sadurní de Gallifa en el seu entorn a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Itinerari des de Castellerçol
  3. Itinerari amb sortida des de Sant Feliu de Codines.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Sant Sadurní de Gallifa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 novembre 2015].
  5. Associació Cultural QU4TREPINS hivern de 2003, pàgs. 11 a 13a (Diposit Legal B. 15.549-1991)