Santa Maria de la Clusa
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||
| Epònim | Sant Jordi  | ||||||||
| Dades | |||||||||
| Tipus | Església parroquial | ||||||||
| Construcció | Segles XI-XII | ||||||||
| Ús | església | ||||||||
| Característiques | |||||||||
| Estil arquitectònic | Romànic | ||||||||
| Altitud | 226,4 m | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | les Cluses (Vallespir) | ||||||||
| Localització |  Catalunya del Nord: Les Cluses (Vallespir) | ||||||||
| |||||||||
| MH | |||||||||
| Identificador | MH: PA00103993 | ||||||||
| |||||||||
Santa Maria de la Clusa (o també Sant Nazari, ja que ha tingut les dues advocacions) (Sainte-Marie de La Cluse-Haute, o Saint-Nazaire en francès) és l'església parroquial de la comuna nord-catalana de les Cluses, a la comarca del Vallespir.
És en el nucli[1] de la Clusa d'Amunt, o de Dalt, en part de l'espai[2] de l'antic castell de la Clusa.
Història
[modifica]
L'església, amb l'advocació de santa Maria, és documentada per primera vegada el 1198, encara que es considera que hauria estat construïda al segle x o a l'XI. Hauria sigut engrandida i remodelada, de ben segur reemplaçant la coberta original en fusta, cap als segles XII i XIV. En un moment indeterminat d'aquest darrer segle fou posada sota el patronatge de sant Nazari (sant Nazari de Cuixà o sant Nazari de Milà). La situació de les Cluses, en un estrenyiment de la Via Domitia, propicià que s'hi construís tot un entramat defensiu. L'església s'hi incloïa, formant part de l'ala nord del castell de la Clusa; en l'actualitat encara es poden veure restes de fortificacions al seu voltant.
Una restauració moderna de les façanes n'ha llevat [3] l'arrebossat que amagava la pedra de l'edifici. Santa Maria va ser declarada Monument històric de França [4] el 15 d'octubre del 2010.
Arquitectura
[modifica]
D'estil romànic o preromànic, és una església rectangular, de tres naus paral·leles cobertes amb cintres ultrapassades i comunicades per arcades. Cada nau és acabada per un absis semicircular, amb cobertura de quart d'esfera: més petits els de les naus laterals (absidioles), i més gran la de la nau central, on se situa el presbiteri, comunicats els tres per un estret passatge que recorda el d'algunes esglésies preromàniques de la zona. L'entrada a l'edifici es fa per una porta oberta a la façana oest: d'estil gòtic i feta en marbre de Ceret, que n'hauria substituït una d'anterior romànica al mateix indret. Per dessobre la porta d'entrada s'obre una fina finestra geminada amb un capitell esculpit amb motius geomètrics carolingis molt estilitzats, suportat per una columneta central. Del segle xiv, posterior a l'església, és el campanar d'espadanya que s'alça a la vertical de la porta: d'unes dimensions generoses, consta de dos nivells, amb dues obertures més petites per sobre de dues de més grans. L'edifici és rematat per una teulada a dues vessants. Davant de l'edifici es dreça una gran arcada, darrer record d'un antic porxo; contra el pilar nord d'aquest arc comença una escala exterior[4] que s'eleva fins a la coberta i permet accedir a la teulada i al campanar.
El mobiliari de l'església està enterament protegit. La part més important són possiblement les pintures murals de l'absis principal, considerades del segle xii, atribuïdes [5] al mestre de Fenollar (autor de les pintures de Sant Martí de Fenollar, als afores de la veïna població de Morellàs i les Illes), i que representen [6] un Crist en majestat envoltat de l'alfa i l'omega; l'arrebossat de l'església podria ser que hagués conservat amagades altres pintures romàniques. D'entre la resta del mobiliari es poden destacar una inscripció funerària epigràfica de l'any 1291, un calze del segle xvi, una creu-relicari del xviii [3] i la base de l'altar, que té [7] dues petites cavitats (loculi) per a guardar-hi relíquies.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «41-Les Cluses». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Ros 83. Sant Nazari». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse-Barcelone: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442. P. 275-276
- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. I: A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Ed. Claret, 1998, p. XX+773. ISBN 9788439346135. P. 411-412
- Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Badia i Puigdevall, Eulàlia. «Les Cluses: Santa Maria (o Sant Nazari) de la Clusa». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Les Cluses». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències
[modifica]- ↑ Santa Maria de la Clusa en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ «Santa Maria de la Clusa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 «Clocher de Les Cluses, al web del Consell General dels PO» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-09-10. [Consulta: 1r setembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Fitxa i fotografia a la base de monuments històrics francesos Mérimée [Consulta: 1 de setembre del 2014]
- ↑ Hom ha suggerit un origen comú amb les pintures de Santa Maria de Mur, de principi del segle xii, vinculat-les també amb Sant Martí de Fenollar, Santa Maria d'Arles, Sant Policarp de Rasés i Sant Serni de Tolosa de Llenguadoc [1] Arxivat 2014-10-08 a Wayback Machine.
- ↑ «Nombroses fotografies de les pintures, al web "Art roman modillons chapiteaux et peintures» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-03-23. [Consulta: 1r setembre 2014].
- ↑ Dourthe, Pierre «Typologie de l'autel, emplacement et fonction des reliques dans la péninsule ibérique et le sud de la Gaule du Ve au XIe siècle». Bulletin Monumental, Volume 153-1, 1995, pàg. 7-22.
Enllaços externs
[modifica]