És una església d'una nau amb absis semicircular, capelles laterals i voltes de llunetes amb motlluratges ornamentals. En el fornits hi ha la portada i un finestral superior rectangular i amb llindes monolítiques. A la porta hi ha aquesta inscripció llatina: «HAEC EST DOMVS DEI ET PORTA COELI» (heuaquí la casa de Déu i la porta del cel), i els anys 1742 i 1764. Al costat de la porta, encastada al mur, hi ha una làpida amb text relatiu a la reedificació de l'església.[1] El campanar es dreça sobre l'angle SW de l'edifici. El seu basament és quadrat i el cos superior octagonal; posseeix quatre altes arcades apuntades i un coronament amb balustres, pinacles angulars i remat amb arcs o nervis encreuats.[1] L'edifici és construït amb pedres sense treballar lligades amb morter i grans carreus escairats a les cantonades; la façana i l'interior són arrebossats.[1]
L'església parroquial de Santa Maria de la Sala és documentada des del darrer terç del segle xiii. Hi apareix la inscripció «Rationes Decimarum Hispaniae, anus 1279 i 1280». L'any 1316 consta que el delme d'aquesta parròquia el posseïen, per meitats, el proper castell de Foixà i el monestir de Santa Maria d'Amer.[1] El text de la làpida citada, de la façana de l'església, informa de la seva reconstrucció en temps del rector Mateu Guàrdia i complementa les dates que figuren a llinda de la porta, abans consignades. És la següent, respectant en el possible les abreviacions: «PRAESENS PARLIS ECLA B. M. DE SALA /DE TEPORE RDI MATHAEI GVARDIA/ RORIS A DE 29 APRILIS PRAESENS 1741 VSQVE AD/ DIE 14 AGVSTI 1764 FVIT TOTALITER REAEDIFICATA EX PIIS ELEEMOSYNIS/STANTIVM ET ALIORVUM 700H.»[1] Al costat de migdia del temple hi ha l'edifici de la rectoria, fet bastir pel mateix rector segons resa la inscripció gravada a la llinda de la porta: «MATTHEVS GVARDIA RECTOR 1752».[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,5«Santa Maria de la Sala». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
