Santiago Espot i Piqueras

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSantiago Espot
Jordi Fornas 30 3 2013 Gallifa Sortida del ple.jpg
Santiago Espot (amb americana grisa) i Alfons López Tena (amb pantalons blancs) donant suport a Jordi Fornas (amb megàfon) a Gallifa el 30/3/2013. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juliol 1963 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
la Pobla de Segur (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPresident de Catalunya Acció

Lloc webSantiago Espot

Santiago Espot i Piqueras (Pobla de Segur, Pallars Jussà, 28 de juliol de 1963) és el president executiu de Catalunya Acció.

Va cursar estudis de Geografia i Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professionalment és director de vendes per Europa i Sud-amèrica d'una companyia industrial nord-americana.

Va impulsar les campanyes populars «Per un nou tancament de caixes» l'any 1992 i «Hoquei per Catalunya» l'any 2003. Fou editor i un dels fundadors de la revista Independència de Catalunya l'any 1998. És columnista dels setmanaris El Vallenc i La nova Conca i escriu regularment en el diari El Punt.[1]

És un dels promotors del manifest de suport a Suma Independència.[2]

El 13 de març de 2011 fou escollit cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència a Barcelona en les primàries d'aquesta organització, amb el 40% dels vots emesos.[3] Va poder concórrer a aquestes primàries gràcies al pacte que van signar Catalunya Acció i Solidaritat Catalana per la Independència per tal d'anar junts a les Municipals de Barcelona.[4] en 2020 va manifestar que es presentaria a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2020 amb el partit Força Catalunya.[5]

Fou un dels principals promotors de la xiulada a l'himne de l'estat espanyol a la final de la Copa del Rei de futbol de 2015, disputada entre el Futbol Club Barcelona i l'Athletic Club,[6] fet pel qual fou jutjat el 2017, acusat pels càrrecs d'injúries a la Corona i ultratge als símbols d'Espanya.[7] i condemnat per l'Audiència Nacional d'Espanya a pagar una multa de 7.200 euros. Finalment, la sala penal del mateix tribunal va estimar el seu recurs i el va absoldre, entenent que estava emparat per la llibertat d'expressió i el de la llibertat de crítica.[8]

Obres[modifica]

Ha publicat els següents llibres:

  • 1991: Contra el senequisme polític
  • 1995: Front pel Plebiscit per la independència de Catalunya (coautor)
  • 2004: Joan Fiveller, model de caràcter
  • 2004: Independència sobre rodes (coautor)
  • 2005: Cap a la independència
  • 2009: Discursos a la nació[9]
  • 2016: O processisme o independència

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]