Vés al contingut

Santiago Massana i Urgellés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSantiago Massana i Urgellés
Imatge
Escultura del futbolista Santiago Massana exposada al Museu Olímpic i de l'Esport Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1889 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
Liceu Poliglot
1903–1904 Ibèric FC Breda
1904–1909 X Sporting Club
1909–1915 RCD Espanyol
1915–1916 FC Barcelona
1916–1917 Terrassa FC
1917–1918 Universitary SC
1918–1919 FC Vilafranca
1921–1922 RCD Espanyol
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
1912–1916   Catalunya 6(0)
Família
GermansAlfred Massana i Urgellés Modifica el valor a Wikidata

Santiago Massana i Urgellés (Barcelona, 5 de juny de 1889[1] - ?)[2] fou un futbolista català de les dècades de 1900 i 1910.

Biografia

[modifica]

Va néixer a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona, fill de Fèlix Massana i Vadell, natural de Vilanova i la Geltrú, i de Fanny Urgellès i Marrugat, natural de Barcelona.[1]

Anomenat Tiago,[3][4] jugava a la posició de defensa. Destacava per la seva alçada fet que imposava respecte als contraris.[3] Començà a l'Ibèric FC el 1903, on coincidí amb Pere Gibert, company més tard a X SC i Espanyol.[3] Ingressà al Club X el 1904, on fou tres cops campió de Catalunya. Fitxà el 1909 pel RCD Espanyol, on coincidí amb el seu germà Alfred, i a la majoria de membres de l'X. Fou un defensor dur i contundent. En un partit contra l'Espanya es va trencar una cama, fet que va fer perillar la seva vida futbolística, necessitant més d'un any per recuperar-se.[3][4][5] La temporada 1915-16 fitxà pel FC Barcelona, on ja hi jugava el seu germà, acabant la seva carrera al FC Terrassa, Universitari SC,[6] la 1918-19 fou jugador del FC Vilafranca[7] i de nou a l'Espanyol la temporada 1921-22.[2] També fou internacional amb la selecció catalana de futbol amb la qual guanyà la Copa Príncep d'Astúries.[3] Tant al Barça com a l'Espanyol tornà a ser campió de Catalunya, acabant amb set campionats catalans al seu palmarès.[3]

A més del futbol, practicà altres esports com l'atletisme o el rugbi. Fou un brillant atleta. Fou plusmarquista de triple salt (1916) i llançament de pes (1917).[5][8]

El 1922 marxà de Barcelona cap a la conca amazònica, on comprà una illa la l'estat de Pará i s'hi establí.[4][8]

Palmarès

[modifica]
X SC
RCD Espanyol
FC Barcelona

Repercussió

[modifica]

Llucià Oslé en va fer una reproducció escultòrica en bronce, anomenada "El Campió" que va ser presentada a la VI Exposició Internacional d'Art, al Palau de Belles Arts de Barcelona.[9] Per a l'Exposició Internacional de 1929 aquesta escultura va ser ubicada a l'Estadi Olímpic per a l'Exposició Internacional de 1929, formant part d'una parella de peces de temàtica esportiva. Originàriament estava ubicada en una de les cantonades de la tribuna lateral.[10] Actualment aquesta escultura es troba exposada al Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1889, número de registre 3185.
  2. 1 2 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.
  3. 1 2 3 4 5 6 «Los ases que fueron». Mundo Deportivo, 05-08-1929.
  4. 1 2 3 «Santiago Massana». hallofameperico. [Consulta: 20 març 2012].
  5. 1 2 «Santiago Massana». RFEA. Arxivat de l'original el 2020-11-29. [Consulta: 20 març 2012].
  6. valiosos refuerzos de Santiago Massana, Ventura, López (Turró), Arribas y algún otro, Madrid-sport (Madrid). 3/1/1918, pàgina 10.
  7. «Español-Villafranca». Mundo Deportivo, 05-11-1918. [Consulta: 17 gener 2021].
  8. 1 2 «Santiago Massana». Mundo Deportivo, 14-11-1962.
  9. Rodríguez Codolá, M. «VI Exposición Internacional de Arte. Las superficies muertas y el tormento interior en la plástica.». La Vanguardia, 29-06-1911, p. 9-10.
  10. Melendez, Luís «La pista de atletismo del Estadio está en plena construcción». Mundo Deportivo, 01-04-1965, p. 8.