Santiago Pericot i Canaleta
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 octubre 1929 el Masnou (Maresme) |
| Mort | 9 agost 2018 (88 anys) Badalona (Barcelonès) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Slade School of Fine Art |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, gravador, escenògraf, artista |
| Família | |
| Mare | Maria Canaleta i Abellà |
| Germans | Jordi Pericot i Canaleta, Robert Pericot i Canaleta i Josep Maria Pericot i Canaleta |
Premis | |
Santiago Pericot i Canaleta (el Masnou, Maresme, 22 d'octubre de 1929) és un pintor, gravador i escenògraf català. Signa les seves obres com a Iago Pericot. És germà de l'artista Jordi Pericot i Canaleta.
Mestre per l’Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona. El 1968 marxà a Londres gràcies a una beca per estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts. Allà inicià una tècnica bidimensional en el gravat, premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana (Iugoslàvia). Ha exposat a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia. També ha treballat en el camp de l’escenografia. Va ser nomenat professor d’espai escènic a l’Institut del Teatre de Barcelona l'any 1971. De 1983 a 1992 fou director del departament d'espai escènic del dit Institut. L'any 1975 fundà, juntament amb Sergi Mateu i Vives, el Teatre Metropolità de Barcelona. El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Entre els muntatges teatrals que ha realitzat sobresurten Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, del qual feu una nova versió el 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l’engany (2002), Il mondo della luna (2004). El 1990 rebé el Premi Nacional d’Arts Escèniques.[1]