Vés al contingut

Santrokofis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàSantrokofis
Tipusètnia i grup humà Modifica el valor a Wikidata
Població totalEntre 11.300 (2003)[1] i 15.000[2]
Llenguaselee Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme, religions africanes tradicionals
Grups relacionatsgrups kwa
Geografia
EstatGhana Modifica el valor a Wikidata

Els santrokofis (o selees, o seles) són els membres del grup ètnic que tenen com a llengua materna el selee i que viuen al sud-est de Ghana a l'oest de la ciutat de Hohoé, a la regió Volta. Hi ha entre 11.300 (2003)[1] i 15.000 (joshuaproject)[2] santrokofis. El seu codi ètnic del joshuaproject és NAB59b i el seu ID és 14750.[3]

Situació geogràfica i pobles veïns

[modifica]

El territori selee està situat a les poblacions de Benua, Bume i Gbodome, al nord-est d'Ahenkro, a la regió Volta, al sud-est de Ghana.[1] Segons el peoplegroups, està situat just al costat occidental de la ciutat de Hohoé.[4]

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue els selees tenen com a veïns els ewes al sud, els nkonyes a l'oest i els siwus al nord i a l'est.[5]

Societat i etnologia

[modifica]

Hi ha quatre clans santrokofis que tenen com a cap de família el membre més ancià. No tenen disputes amb els pobles veïns.[6] Els santrokofis estan patint un canvi cultural ràpid, tot i que la seva pròpia imatge és prestigiosa.[6]

Política

[modifica]

Els santrokofis tenen una societat jeràrquica i el seu cap viu a Benua. El cap ho controla tot i hi ha un cap juvenil que organitza els joves. El cap organitza el treball comunitari. Hi ha una reina mare que mana a les dones.[6] El sistema comença amb el cap de família, per damunt seu hi ha el cap, la policia i la cort de justícia.

Economia

[modifica]

L'agricultura és la seva principal activitat econòmica de subsistència, tot i que viuen molt a prop de Hohoé, ciutat que utilitzen per a comerciar. La majoria de la seva agricultura és de subsistència i, a més, produeixen cassava.[3]

L'economia santrokofi va declinar degut a la caiguda dels preus del cacau.[6] Altres productes que cultiven són l'arròs, el coco i el nyam. També practiquen la cistelleria.

Llengua

[modifica]

El selee és la llengua materna dels santrokofis. A més a més, també parlen l'ewe[1] i l'anglès.[6] Segons el joshuaproject, el 45% dels santrokofis són monolingües en la seva llengua materna i aquests tenen cinc llengües secundàries.[6]

Religió

[modifica]

Segons el joshuaproject, el 90% dels santrokofis són cristians i el 10% creuen en religions africanes. El 40% dels santrokofis cristians són catòlics, el 35% pertanyen a esglésies independents i el 25% són protestants. El 17% dels santrokofis cristians segueixen moviments evangelistes.[3] Segons el peoplegroups, la religió principal dels santrokofis és la religió ètnica, ja que la comunitat considera que la conversió és igual a l'assimilació cultural.[4]

Des del 1840 hi ha hagut presència de missioners crsitians a la regió santrokofi, que té diverses esglésies, sobretot presbiterianes i catòliques.[4]

Cultura

[modifica]

Les seves formes artístiques són les percussions i les danses.[6]

Festes

[modifica]

Les seves principals celebracions són l'otsonsa i el festival de la collita que se celebra durant els mesos de juliol i agost.[6]

Educació

[modifica]

Al territori santrokofi hi ha tres escoles de primària amb 200 alumnes i una ràtio de un professor per cada 12 alumnes. S'estudia en anglès[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Selee, a language of Ghana». ethnologue. [Consulta: 18 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Selee». joshuaproject. [Consulta: 18 octubre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Santrokofi, Sele in Ghana». joshuaproject. [Consulta: 17 octubre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 «People name: Santrokofi of Ghana». peoplegroups. [Consulta: 17 octubre 2015].
  5. «Mapa lingüística de Ghana. Els selees són el número 46». ethnologue. [Consulta: 27 octubre 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 «The Santrokofi of Ghana.» (en anglès). joshuaproject, 1996. Arxivat de l'original el 2015-10-04. [Consulta: 18 octubre 2015].