Santuari del Bom Jesus de Matosinhos

Infotaula edifici Santuari del Bom Jesus do Congonhas
Vista de la Basílica
Nom en la llengua original	(pt) Santuário do Bom Jesus de Matosinhos
Epònim	Jesús de Natzaret
Dades
Tipus	Basílica
Construcció	1773 -
Dedicat a	Senhor Bom Jesus (fr)
Característiques
Estil arquitectònic	Barroc i Rococó
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 2,19 ha zona tampó: 8,77 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Congonhas (Brasil) i Minas Gerais (Brasil)
20° 30′ 28″ S, 43° 51′ 38″ O
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Amèrica Llatina-Carib
Data	1985 (9a Sessió), Criteris PH: (i) i (iv)
Identificador	334
Bé declarat patrimoni pel IPHAN
Data	setembre 1938
Identificador	75-T-1938
Patrimoni d'influència portuguesa
Identificador	921
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Mariana

El santuari del Bom Jesus de Matosinhos El santuari està situat al turó de Maranhao, a la ciutat brasilera de Congonhas,a l'estat de Minas Gerais al Brasil.Protegit pel IPHAN, està protegit des del 1939 com a Monument Històric Nacional, i també està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1985.

És un complex arquitectònic que consta d'una basílica, una plaça amb escultures dels dotze profetes obra de l'escultor Aleijadinho i sis capelles amb escenes de la Passió de Crist. El conjunt va ser construït en diverses etapes, en els segles XVIII i xix per diversos mestres, artesans i pintors com Antonio Francisco Lisboa, Aleijadinho, i Manuel da Costa Athayde.

La fundació del temple s'atribueix al portuguès Feliciano Mendes, que greument malalt, es va comprometre a construir un temple al Bom Jesus de Matosinhos, com el que hi havia a Braga,a la seva pàtria, si s'arribava a curar.

La primera església del nou Matosinhos de Minas Gerais va ser construït el 1773, anys més tard, entre 1780 i 1793 es va construir el Via Crucis, al peu del turó fins al santuari. Al 26 de juliol de 1957 el Papa Pius XII, reconeixent la importància històrica, artística i religiosa, va aixecar l'església principal de la dignitat i la Basílica Menor. El Via Crucis es compon d'una sèrie de capelles de planta quadrada, parets blanques i el sostre de quatre aigües amb escenes de la Passió de Crist representat per conjunts de cedre tallat escultòric i multicolor, arran de l'estètica i sentimental rebruscada del rococó. El camí sagrat es porta a terme en forma de ziga-zaga, pujant una costa simbòlic en el qual es van organitzar processons de penitència per expiar els pecats de la societat opulenta de finals del segle xviii en aquest important centre miner de negocis del Nou Món.