Sara Borrell Ruiz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSara Borrell Ruiz
Sara Borrell.jpg
Retrat de Sara Borrell Ruiz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1917 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1999 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
Formació professionalDoctorat
FormacióUniversitat de Madrid
Conegut perEstudis sobre el metabolisme de les hormones esteroides
Activitat
Tesi doctoralAnálisis de las aguas del Tajo (1944)
Director de tesiRomán Casares
OcupacióBioquímica

Sara Borrell Ruiz (Madrid, 1917 - 1999) fou una farmacèutica i bioquímica madrilenya destacada pels seus treballs pioners sobre anàlisi i metabolisme d'hormones esteroides.[1][2][3]

Ambient familiar[modifica]

Tant l'àvia Clementina Albèniz, que va ser mestre de la Asociación para la Enseñanza de la mujer, com la resta de la família van recolçar els desitjos d'estudiar de Sara. La seva família era liberal i va estar compromesa en temes socials. El seu pare, membre d'Izquierda Republicana, va estar empresonat en acabar la Guerra Civil.[1]

Formació[modifica]

Sara va voler estudiar enginyeria agrònoma, però al no ser admesa, es va decidir pels estudis de Farmàcia a la Universitat de Madrid el 1933. Es va llicenciar el 1940 i va obtenir el doctorat el 1944 amb una tesi sobre les aigües del riu Tajo.[1]

Investigació[modifica]

De la mà de José María Albareda va esdevenir professora d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), on es va realitzar estudis sobre les proteïnes de la llet, treballs que la van portar a investigar en el Hanna Dairy Research Institute d'Escòcia amb Norman C. Wright.[1]

El 1950, Gregorio Marañón, la va animar a investigar en el, aleshores, recentment creat Institut d'Endocrinologia Experimental, oferint-li la possibilitat de complementar els seus estudis sobre bioquímica i metabolisme de les hormones a l'estranger.[2]

L'any 1963, arran de la mort de Gregorio Marañón, es va crear l'Institut Gregorio Marañón i Sara s'encarregà de la Secció d'Esteroides. En aquest mateix any es va crear la Societat Espanyola de Bioquímica de la qual Sara va ser socia fundadora. Ja en l'any 1983 al inaugurar-se l'Institut Cajal del CISC entra a treballar allí, on permaneix fins a la seua jubilació l'any 1989.[2]

Èxits[modifica]

Sara va introduir a Espanya els coneixements i les tècniques que va adquirir al llarg de les seves estades a l'estranger entre 1946 i 1961. Una d'elles, per exemple, a Massachusetts amb G. Pincus, l'inventor de la píndola anticonceptiva, en la Worcester Foundation for Experimental Biology i una altra a la Unitat de Recerca d'Endocrinologia Clínica a Edimburg.[2]

Pincus la recomanà per participar en les proves sobre l'eficàcia de la píndola anticonceptiva a Puerto Rico però ella no va voler allunyar-se de la seva família.

Molts i moltes estudiants van tenir el privilegi de realitzar les seves tesis doctorals al costat d'ella, i encara que després de més de 40 anys d'investigacions es va jubilar sense cap tipus d'homenatge, avui dia podem arribar a conèixer-la gràcies a un programa d'ajudes per a contractes postdoctorals, des que l'Institut de Salut de Carlos III li va donar el seu nom.[1]

Publicacions[modifica]

La primera publicació d'un dels seus articles científics es va fer a la revista Nature l'any 1952. Des d'aleshores, tots els seus treballs van estat publicats en revistes científiques i varen tenir difusió internacional. La majoria de les seves investigacions es poden trobar al Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, al Biochemical Journal, al Journal of Endocrinology i en Hormone Research.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Sara Borrell Ruiz (1917­1999)» (en castellà). SEBBM 172, Juny 2012. [Consulta: 30 novembre del 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Científicas españolas» (en castellà). Fuenterrebollo.com. [Consulta: 30 novembre del 2016].
  3. «Sara Borrell Ruiz, la gran olvidada» (en castellà). Habla. Tu revista digital, 24 setembre del 2013. [Consulta: 30 novembre del 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Entrevista de María Jesús Santesmases a Sara Borell en 1995 i documents conservats pel seu deixeble i nebot José Borrell.
  • Santesmases M.J.: Mujeres científicas en España (1940-1970): profesionalización y modernización social. Madrid: Instituto de la Mujer, 2000.
  • Santesmases M.J.: «Severo Ochoa and the biomedical sciences in Spain under Franco, 1959­1975». Isis 2000; 91 (4): 706­34.
  • Santesmases M.J.: Entre Cajal y Ochoa. Ciencias biomédicas en la España de Franco. Madrid: CSIC, 2001.