Sarcopterigis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuSarcopterigis
Sarcopterygii
Latimeria chalumnae01.jpg
Període
Silurià superior – recent
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseSarcopterygii
Romer, 1955
Subclasses
Modifica les dades a Wikidata

Els sarcopterigis (Sarcopterygii) constitueixen una classe de peixos estenopterigis.

Morfologia[modifica]

Els peixos sarcopterigis tenen esquelet ossi, d'origen endocondral. Presenten mandíbules i dents amb esmalt dental. La pell està recoberta per escames; en espècies extintes, aquestes presenten una capa de cosmina a la seva superfície. En les espècies actuals l'aleta caudal és dificerca, és a dir, la columna vertebral arriba fins a l'extrem d'aquesta i la membrana es desenvolupa simètricament cap amunt d'aquesta.

Les aletes són parelles; tenen un únic element esquelètic basal. Els radis dermals són curts. Arcs ossis suporten les brànquies. El cor té un sinus venós, conus arteriós, dos atris i presenta divisió parcial del ventricle; la circulació té dos circuits, circulació pulmonar i circulació sistèmica diferenciats. Els pulmons s'utilitzen per a respirar en els dipnous[1] però no en els celacants, en el que ha esdevingut un òrgan de flotació. El sistema nerviós presenta cervell, cerebel i lòbuls òptics diferenciats.

Classificació[modifica]

Segons la classificació clàssica, la clase dels sarcopterigis inclou els celacantimorfs i els dipnous, ambdues subclasses formades per peixos ossis amb aletes parells lobulades. Entre altres molts trets, la semblança d'aquestes aletes amb les extremitats dels primers amfibis, demostra que els vertebrats terrestres (Tetrapoda) són descendents dels antics sarcopterigis. Aquesta relació de descendència obliga a incloure els tetràpodes com a sarcopterigis, formant tots ells un clade monofilètic.

Filogènia[modifica]

El cladograma presentat a continuació està basat en els estudis compilats per Philippe Janvier i altres per al Tree of Life Web Project (Projecte Web de l'Arbre de la Vida).[4]

Sarcopterygii

?†Onychodontiformes



Coelacanthimorpha (celacants)


Rhipidistia
Dipnomorpha

Porolepimorpha



Dipnoi (peixos pulmonats)



Tetrapodomorpha

Rhizodontimorpha





Osteolepimorpha



Tetrapoda (vertebrats terrestres)







Vegeu també[modifica]

Gogonasus andrewsae del Devonià.

Referències[modifica]

  1. Steyer, S. La Terre avant les dinosaures (en francès). Alain Bénéteau (il·lustracions). 1a ed.. París: Belin, 2009, p. 17. ISBN 978-2-7011-4206-7. 
  2. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. Janvier, Philippe. 1997. Vertebrata. Animals with backbones. Version 01 January 1997 (under construction). http://tolweb.org/Vertebrata/14829/1997.01.01 in The Tree of Life Web Project, http://tolweb.org/
Chinlea sorenseni del Triàsic
Ceratodus sp.

Bibliografia[modifica]

  • Ahlberg, P.E. 1991. A re-examination of sarcopterygian interrelationships, with special reference to the Porolepiformes. Zoological Journal of the Linnean Society 103:241-287.
  • Ahlberg, P. E. i Z. Johanson. 1998. Osteolepiforms and the ancestry of tetrapods. Nature 395:792-794.
  • Brinkmann, H., B. Venkatesh, S. Brenner, i A. Meyer. 2004. Nuclear protein-coding genes support lungfish and not the coelacanth as the closest living relatives of land vertebrates. Proceedings of the National Academy of Sciences (Estats Units) 101(14):4900-4905.
  • Carroll, R. H. 1988. Vertebrate paleontology and evolution. W. H. Freeman & Co. Nova York, Estats Units.
  • Cloutier, R. i P. E. Ahlberg. 1995. Sarcopterygian interrelationships: how far are we from a phylogenetic consensus? Geobios Manuscrit Spécial 19:241-248.
  • Cloutier, R. i P. E. Ahlberg. 1996. Morphology, characters, and the interrelationships of basal sarcopterygians. Pages 445-479 a Interrelationships of Fishes (M. L. J. Stiassny, L. R. Parenti, i G. D. Johnson, eds.) Academic Press, San Diego, Califòrnia, Estats Units.
  • Daeschler, E. B., N. H. Shubin, i F. A. Jenkins, Jr. 2006. A Devonian tetrapod-like fish and the evolution of the tetrapod body plan. Nature 440:757–763.
  • Gorr, T., T. Kleinschmidt, i H. Fricke. 1991. Close tetrapod relationships of the coelacanth Latimeria indicated by hemoglobin sequences. Nature 351:394-397.
  • Hedges, S. B., C. A. Hass, i L. R. Maxson. 1993. Relations of fish and tetrapods. Nature 363:501-502.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Long, J.A.. 1989. A new rhizodontiform fish from the Early Carboniferous of Victoria, Australia, with remarks on the phylogenetic position of the group. Journal of Vertebrate Paleontology 9:1-17.
  • Marshall, C. i H. P. Schultze. 1992. Relative importance of molecular, neontological, and paleontological data in understanding the biology of the vertebrate invasion of land. Journal of Molecular Evolution 35: 93-101.
  • Meyer, A. i S. I. Dolven. 1992. Molecules, fossils, and the origin of tetrapods. Journal of Molecular Evolution 35:102-113.
  • Meyer, A. 1995. Molecular evidence on the origin of tetrapods and the relationships of the coelacanth. Trends in Ecology & Evolution 10:111-116.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey), Estats Units: Prentice-Hall (2000).
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Schultze, H.-P. i E. I. Vorobyeva. 1991. Description and systematics of panderichthyid fishes with comments on their relationship to tetrapods. Pàgines 68-109 a Origins of the Higher Groups of Tetrapods (H.-P. Schultze i L. Trueb, eds.) Comstock Publishing Associates, Ithaca & Londres.
  • Schultze, H.-P. 1994. Comparison of hypotheses on the relationships of sarcopterygians. Systematic Biology 43:155-173.
  • Shubin, N. H., E. B. Daeschler, i F. A. Jenkins, Jr. 2006. The pectoral fin of Tiktaalik roseae and the origin of the tetrapod limb. Nature 440:764–771.
  • Takezaki, N., F. Figueroa, Z. Zaleska-Rutczynska, N. Takahata, i J. Klein. 2004. The Phylogenetic Relationship of tetrapod, coelacanth, and lungfish revealed by the sequences of forty-four nuclear genes. Molecular Biology and Evolution 21(8):1512-1524.
  • Tohyama, Y., H. Kasama-Yoshida, M. Sakuma, Y. Kobayashi, Y. Cao, M. Hasegawa, H. Kojima, Y. Tamai, M. Tanokura, i T. Kurihara. 1999. Gene structure and amino acid sequence of Latimeria chalumnae (Coelacanth) myelin DM20: Phylogenetic relation of the fish. Neurochemical Research 24: 867-873.
  • Venkatesh, B., M. V. Erdmann, i S. Brenner. 2001. Molecular synapomorphies resolve evolutionary relationships of extant jawed vertebrates. Proceedings of the National Academy of Sciences (Estats Units) 98:11382-11387.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Yokobori, S., M. Hasegawa, T. Ueda, N. Okada, K. Nishikawa, i K. Watanabe. 1994. Relationship among coelacanths, lungfishes, and tetrapods - a phylogenetic analysis based on mitochondrial cytochrome-oxidase-I gene-sequences. Journal of Molecular Evolution 38:602-609.
  • Zardoya, R. i A. Meyer. 1997. The complete DNA sequence of the mitochondrial genome of a 'living fossil,' the coelacanth (Latimeria chalumnae). Genetics 146:995-1010.
  • Zardoya, R. i A. Meyer. 1997. Molecular phylogenetic information on the identity of the closest living relative(s) of land vertebrates. Naturwissenschaften 84:389-397.
  • Zardoya, R., Y. Cao, M. Hasegawa, i A. Meyer. 1998. Searching for the closest living relative(s) of tetrapods through evolutionary analyses of mitochondrial and nuclear data. Molecular Biology And Evolution 15: 506-517.
  • Zhu, M. i H.-P. Schultze. 1997. The oldest sarcopterygian fish. Lethaia 30:293-304.
  • Zhu, M. i X. Yu. 2002. A primitive fish close to the common ancestor of tetrapods and lungfish. Nature 418:767-770.

Enllaços externs[modifica]