Sarmizegetusa Regia

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sarmizegetusa Regia
Imatge
Dades
TipusDava, jaciment arqueològic, ciutat antiga, fortalesa i temple Modifica el valor a Wikidata
Part deFortaleses dàcies de les muntanyes d'Orăștie Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície17,83 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOrăștioara de Sus (Romania) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGrădiștea de Munte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 37′ 22″ N, 23° 18′ 37″ E / 45.6228°N,23.3103°E / 45.6228; 23.3103
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1999 (23a Sessió)
Identificador906-001
Patrimoni nacional de Romania
IdentificadorHD-I-s-A-03190
Plànol

Sarmizegetusa Regia (en romanès reședință regală) va ser la capital i el centre militar, religiós i polític més important de l'estat daci abans de les guerres amb l'Imperi Romà al segle II a.C.[1]

Va ser el nucli d'un sistema de defensa estratègica que consisteix en sis fortaleses dàcies a les muntanyes Orăștiei i que va utilitzar Decèbal per a la defensa contra la conquesta romana. El jaciment arqueològic de Sarmizegetusa es troba al poble de Grădiștea Muncelului, al comtat de Hunedoara.

El topònim Sarmizegetusa significa residència reial[2] i va aparèixer en inscripcions i autors antics (fins al segle VII) i en altres variants (amb inscripcions en hel·lènic i llatí): Zarmizeghéthousa,[3] Sarmireg, Sarmizge,[4] colònia Ulpia Traiana Augusta Dacica) Zarmitz,[5] Sarmazege, Sarmizege [6] etc. El nom pot ser daci, però només s’ha conservat en diverses formes fonètiques de les llengües grega i llatina.

Després de la conquesta de Dàcia i la seva incorporació a l'Imperi Romà, la capital es va traslladar a Ulpia Traiana (Sarmizegetusa), situada a més de 40 km. Les ruïnes de la fortalesa dàcia Sarmizegetusa Regia han estat incloses a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO.

Etimologia[modifica]

No es coneix amb certesa la pronunciació de la llengua dacia ni el significat de la paraula. Tant Constantin Daicoviciu a l’obra Ulpia Traiana com Liviu Mărghitan a la civilització geto- daca presenten la teoria del professor Ioan I. Russu (a The Thracian-Dacian Language, cap. 5) [7] que diu que el nom està compost per dos elements bàsics: zermi (roca, alçada) i zeget (palissada, fortalesa), de l’indoeuropeu * gegh- “branca, pilar (per a palissada)”, acabant en un determinant i que significa “Fortalesa a la roca”, “Fortalesa alta ”,“ Fortalesa Palisade (construïda) sobre alçada (o roca)”. Com que Sarmizegetusa no era originalment una fortificació militar, sinó un assentament religiós i civil, l'etimologia s'ha de considerar amb algunes reserves. És possible que el nom fins i tot mostri la sacralitat d'aquest lloc o el fet que originalment fos una fortalesa reial.[8][9]

Una altra teoria diu que el nom significaria: "assentament dels sàrmates i getes" a partir dels termes: sarmis et getusa en llatí [10] Vasile Parvan va rebutjar aquesta hipòtesi, mostrant que els sàrmates van començar a entrar en territori gètic només després de l'època de Trajà. i que el nom de la capital era molt més antic.[11] Parvan va proposar llegir Sarmiz-egetusa en el sentit de "Earmusa de Sarmos" o "Zarmos", mostrant que Zarmos / Zermos era un nom traci conegut i citat per l'investigador austríac (txec) Wilhelm Tomaschek, en l'obra estàndard Old Thracian, un estudi etnològic.[12] L'opinió de Parvan va ser compartida pel científic trac búlgar Dimitar Decev, que va comparar els noms de persones de Lícia Zermounsis, Ro-zarmas, Ia-zarmas, Troko-zarmas i la versió tracia basada en Zermos, Xermo. -sígestos sau Zermo-sígestos.[13]

Tomaschek havia proposat en aquella obra des del seg. Lectura del segle xix de Zermi-zegétousa, la primera part la compara amb el sànscrit harmyá “fogar; llar de foc; família" i la paraula armenia zarm (i) "família suboles". El significat final que Tomaschek va concloure és que volia dir "la casa de la nació (gètica)". Aquests i altres intents d’esbrinar el significat del topònim Sarmizegetusa han generat teories que només queden a l'etapa de les hipòtesis.

Descripció[modifica]

Monedes dàcies del tipus Koson

La fortalesa del turó de Grădiștei és la més gran de les fortificacions dacies. Situada al cim d’una roca, a 1.200 metres d’altitud, la fortalesa era el centre estratègic del sistema defensiu daci a les muntanyes Orăștiei i incloïa sis ciutadelles.

La fortalesa, un quadrangle format per blocs massius de pedra (murus dacicus), es va construir en cinc terrasses, amb una superfície d’uns 30.000 m². Sarmizegetusa també contenia una zona sagrada. Entre els més importants i grans santuaris circulars dacis hi ha el calendari circular.

La muralla de la fortalesa tenia 3 m de gruix i uns 4-5 m d’alçada quan es va acabar la construcció. Com que la muralla que tanca una superfície d’unes 3 ha està construïda de manera que respecta les vores de l’alçada, la fortalesa té una configuració més inusual, d’hexàgon amb els costats desiguals. Molt a prop, a l'oest, es troba en una zona de 3 km, un gran assentament civil, on es poden veure moltes cases, tallers, magatzems, graners, dipòsits d’aigua.

A 100 metres a l'est, prop de la porta de la fortalesa, des del mateix punt cardinal, hi ha els santuaris, que tenen formes i mides diverses. Els santuaris estaven situats en una terrassa, que havia estat connectada amb l'esmentada porta per una carretera asfaltada. No se sap si hi havia set o vuit santuaris quadrilàters, perquè van ser destruïts pels romans durant les hostilitats i no es pot avaluar si hi havia un sol santuari gran o dos més petits construïts molt a prop. Només hi ha dos santuaris circulars. També es fa notar el paviment d’andesita en forma de sol amb raigs composts de segments circulars. Els petits objectes trobats a Grădiștea Muncelului són de diferents formes i mides. Destaquen un vaixell amb una inscripció amb lletres de l’alfabet llatí, "DECEBALVS PER SCORILO", alguns blocs de pedra calcària amb lletres gregues i monedes d’or amb la inscripció "KOSON".

Els civils vivien a prop de la fortalesa, a les terrasses construïdes avall de la muntanya. La noblesa dacia tenia a les seves residències aigua, portada a través de canonades de ceràmica. L’inventari arqueològic trobat al lloc demostra que la societat dacia tenia un nivell de vida elevat.

Apogeu i declivi[modifica]

Ulpia Traiana Sarmizegetusa al mapa josefí de Transsilvània, 1769-1773

La capital de Dàcia va assolir el seu apogeu sota Decèbal, el rei daci derrotat per l'Imperi Romà durant el regnat de l'emperador Trajà. Després de la derrota dels dacis, els conqueridors hi van establir una guarnició militar i van començar a enderrocar la fortalesa. La nova capital romana, Colonia Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa, es va construir a una distància de 40 km de Sarmizegetusa Regia. L'emperador Hadrià volia que la nova capital construïda per Trajà fos percebuda com a successora de la dacia, de manera que va afegir el nom de Sarmizegetusa. Avui, al lloc d'Ulpia Traiana, Sarmizegetusa es troba la localitat de Sarmizegetusa, del comtat de Hunedoara.

Patrimoni Cultural de la UNESCO[modifica]

Totes les 6 fortaleses (Sarmizegetusa Regia, Luncani - Piatra Roșie, Costești - Blidaru, Costești - Cetățuie, Căpâlna i Bănița) que van formar el sistema defensiu de Decebal, ara formen part del patrimoni cultural mundial de la UNESCO.

El 2011, els empleats d’una empresa van destruir part del solar de Dacian per construir un aparcament de 3.000 metres quadrats, posant el mur de la fortalesa en perill d’esfondrar-se en una longitud d’uns 30 metres. L'ordenació del pàrquing va ser pagada pel Consell Comarcal de Hunedoara, destinada als turistes que venien a visitar el lloc i es va fer sense l'aprovació o supervisió dels arqueòlegs.[14]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Mallows, Lucy.. Transylvania. 2a edició. Chalfont St. Peter: Bradt Travel Guides, 2012. ISBN 978-1-84162-419-8. 
  2. Gh. Guțu, Dicționar latin - român, Editura Științifică și Enciclopedică, București, 1983
  3. Ptolemeu (Ptolemaios), Geographia, III, 8, 4
  4. Insc. 72 IDR3 (2), CIL III 1448 (locul: Grădiștea de munte)
  5. Insc. 78 IDR3 (2), CIL III 1452 (locul: Grădiștea de munte)
  6. Anonymus din Ravenna, Cosm. IV, 7 (sec. al VII-lea)
  7. Ioan I. Russu, Limba traco-dacilor, București, 1959, ed. a II-a revizuită, București, 1967
  8. Daicoviciu & Daicoviciu, Ulpia Traiana, p. 10
  9. Liviu Mărghitan, Civilizația geto-dacilor, p. 19
  10. Al. Rosetti, Resturi de limbă scito-sarmată, Iași 1930.
  11. Vasile Pârvan, Getica, o protoistorie a Daciei, ed. a II-a, București, 1982; cap. V
  12. W. Tomaschek, Die alten Thraker (Vechii traci), I și II, 1894 (în: Sitzungsberichte der Wiener Akademie der Wissenschaften, phil.-hist. Klasse, 128. Band (1893), 130. und 131. Band (1894): Rapoartele de ședință ale Academiei Vieneze de Științe, clasa filosofie-istorie, vol. 128, 130, 131); partea a II-a, 2, p. 39
  13. Dimităr Decev/Dimiter Detschew, Charakteristik der thrakischen Sprache, Berlin, 1928 și Sofia, 1952
  14. [enllaç sense format] http://www.romanialibera.ro/actualitate/eveniment/cu-buldozerele-in-sarmizegetusa-230794.html Arxivat 2021-01-15 a Wayback Machine. Cu buldozerele în Sarmizegetusa, articol din România Liberă, 11 iulie 2011

Bibliografia[modifica]

  • Gh. Guțu, Diccionari llatí-romanès, editorial científica i enciclopèdica, Bucarest, 1983 (1326 pàgines, format 24 cm x 17 cm).
  • Liviu Mărghitan, The Civilization Geto-Dacian Civilization, 1981
  • Constantin Daicoviciu, Hadrian Daicoviciu, Ulpia Traiana, 1966

Bibliografia addicional[modifica]

  • Sarmizegetusa regia: la capital de la Dàcia preromana, Ioan Glodariu, Editorial del Museu de la civilització dacia i romana, 1996
  • Calendari de Sarmizegetusa Regia, Șerban Bobancu, Emil Poenaru, Editorial de l'Acadèmia de la República Socialista de Romania, 1980
  • Sarmizegetusa: les fortaleses i assentaments dacis de les muntanyes Orăștiei, Constantin Daicoviciu, Hadrian Daicoviciu, editorial Meridiane, 1962
  • Sarmizegetusa Regia, Ioan Glodaru, Eugen Iaroslavschi, Adriana Rusu-Pescaru, Florin Stanescu, Editura Acta Musei Devensis, 1996
  • Burebista i Sarmizegetusa, Dan Oltean, Editorial Saeculum IO, 2007

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]