Sei Shōnagon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSei Shōnagon
Sei Shonagon2.jpg
modifica
Nom original(ja) 清少納言 modifica
Biografia
Naixement966 (Gregorià) modifica
Kyoto modifica
Mort1025 (Gregorià) modifica (58/59 anys)
Kyoto modifica
Dades personals
ReligióBudisme modifica
Activitat
Camp de treballPoesia i assaig modifica
OcupacióDama de companyia, poeta, assagista, diarista, escriptora i historiadora modifica
Activitat1000 (Gregorià) modifica –
OcupadorFujiwara no Teishi (en) Tradueix modifica
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeQ11544213 Tradueix
Q11623353 Tradueix modifica
FillsQ11544215 Tradueix
Q11359370 Tradueix modifica
PareKiyohara no Motosuke (en) Tradueix modifica
GermansQ11495910 Tradueix i Q11560521 Tradueix modifica

IMDB: nm0794839 Allocine: 90886 Modifica els identificadors a Wikidata
Sei Shōnagon, Hyakunin Isshu.

Sei Shōnagon (清少納言?) (965 - entre 1000 i 1025) era una dama de companyia de l'Emperadriu Consorte Fujiwara no Sadako del Japó en el segle x, durant l'era Heian.[1] El seu nom real va ser Kiyohara Akiko. És recordada com escriptora pel' Makura no Soshi' (El Llibre del Coixí), el seu diari, el qual era costum que es guardés sota la capçalera del llit, d'aquí el seu nom. El llibre del coixí està compost per una sèrie de llistes en les quals l'autora enumera elements de la realitat quotidiana, com per exemple, coses que emocionen, coses que produeixen una sensació de brutícia, coses que no poden comparar-se, etc. Jorge Luis Borges va seleccionar, va anotar i va traduir aquesta obra amb ajuda de Maria Kodama.

La seva vida és poc coneguda. Va ser filla de Kiyohara no Motosuke i presumiblement es va casar o va conviure amb Tachibana no Norimitsu, amb el qual va tenir un fill, Tachibana no Norinaga. També es va casar amb Fujiwara no Muneyo i d'aquesta unió va tenir una filla, Koma no Myobu. Per una altra part, se li van atribuir nombrosos amants.

A la mort de l'Emperadriu Consort, Sei Shōnagon va romandre entre set i deu anys encara en la cort i, posteriorment, es va ordenar religiosa budista.

Sei no Shonagon va compondre, a més del Makura no Soshi, la col·lecció de poemes Sei Shonagon-shu. És, també, una de les poetesses que semblen en l'Ogura Hyakunin Isshu, joc de cartes tradicional en el qual són fonamentals la memòria i els coneixements poètics dels participants.

Referències[modifica]

  1. «Sei Shōnagon». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sei Shōnagon