Seitai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Seitai (en kanji japonès 整体) és una activitat cultural a l'entorn de la vida i la salut. És un mètode d'educació corporal que centra la pràctica en l'observació de la manifestació del moviment espontani i en la capacitat del cos d'autoregular-se. Pot ser traduït com "el cos que es regula per ell mateix".

Història[modifica | modifica el codi]

El Seitai va ser creat l'any 1944 per Haruchika Noguchi (1909-1976), qui després de molts anys d'exercir com a especialista en medicina tradicional, va reorientar la seva pràctica professional cap al terreny educatiu. Al Japó, la Societat Seitai és una entitat jurídica reconeguda pel Ministeri d'Educació i Ciència. La seva proposta educativa es realitza des d'una dimensió cultural, que tot i ser un tipus d'educació per a la salut, es distancia de la medicina oriental, de l'acupuntura i de les teràpies alternatives com el xiatsu o els diferents tipus de massatges, activitats que depenen del Ministeri de Sanitat al Japó.

A Europa el Seitai va arribar, cap al 1970, a França per mitjà d'un alumne de Noguchi, Itsuo Tsuda, que va obrir també dojos a Espanya (Palma de Mallorca); ha deixat publicades algunes obres sobre el tema. Més recentment, altres professors s'han implantat a França seguint la línia dels ensenyaments de Kuniaki Imoto, un antic alumne de Noguchi. Per Europa hi ha diversos centres (dojo) on es practiquen les tècniques del Seitai.

L'any 1973 va arribar a Catalunya un altre alumne de Noguchi, Katsumi Mamine que va fundar el primer dojo a Barcelona. Hi ha dojos en diverses localitats de la província de Barcelona (Barcelona, Mataró, Terrassa, Sant Pere de Ribes).

Principis[modifica | modifica el codi]

La pràctica del seitai consisteix bàsicament a entrenar l'observació del cos i determinar la millor manera d'alliberar-lo de les seves traves, i ajudar-lo a reconstruir el seu propi equilibri. Cal actuar sempre de manera individual, adaptant les orientacions a cada persona i proposant exercicis per mantenir o recuperar la flexibilitat del cos, expressió bàsica d'una bona salut.

Des de la vessant educativa, potencia una implicació activa per part de l'individu en el manteniment i cura de la seva pròpia salut. El Seitai pretén mantenir desperta la sensibilitat del cos perquè l'energia de la vida flueixi amb facilitat a través d'ell.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Noguchi, Haruchika. Order, Spontaneity and the Body. Tokyo: Zensei, 1985.
  • Noguchi, Haruchika. Colds and their benefits. Tokyo: Zensei, 1986.
  • Tsuda, Itsuo. Le Non-Faire. Paris: Courrier du Livre, 1973.
  • Tsuda, Itsuo. Le Dialogue du Silence. Paris: Courrier du Livre, 1979.
  • Mamine, Katsumi. Seitai, la coordinación CVP : nuevos conceptos. Barcelona, Academia Seitai , 2001 ISBN 84-607-2650-9.
  • Mamine, Katsumi. Seitai, la observación de la naturaleza humana: una aportación a la cultura desde el respeto a la manifestación de lo espontáneo". Barcelona, Academia Seitai, 2006 ISBN 84-611-1333-0.
  • Omura, Richard S. Katsugen. The Gentle Art of Well-Being. Lincoln NE: iUniverse.com, 2000. <http://www.iuniverse.com> ISBN 0-595-13079-8.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]