Seitai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El seitai (en kanji japonès 整体) és una activitat cultural a l'entorn de la vida i la salut. És un mètode d'educació corporal que centra la pràctica en l'observació de la manifestació del moviment espontani i en la capacitat del cos d'autoregular-se. Pot ser traduït com "el cos que es regula per ell mateix".

Història[modifica | modifica el codi]

El seitai va ser creat l'any 1944 per Haruchika Noguchi (野口晴哉, のぐちはるちか) (1909-1976),[1] qui després de molts anys d'exercir com a especialista en medicina tradicional, va reorientar la seva pràctica professional cap al terreny educatiu. Al Japó, el 1956 fundà la Societat Seitai (Shadan Hojin Seitai Kyokai),[2] una entitat jurídica reconeguda pel Ministeri d'Educació i Ciència. La seva proposta educativa es realitza des d'una dimensió cultural, que tot i ser un tipus d'educació per a la salut, es distancia de la medicina oriental, de l'acupuntura i de les medicines alternatives com el xiatsu o els diferents tipus de massatges, activitats que depenen del Ministeri de Sanitat al Japó.

A Europa el seitai va arribar, cap al 1970, a França per mitjà del mestre Itsuo Tsuda, on a París fundà L'Ecole de la Respiration; Tsuda, entre altres llocs, també va obrir un dojo a Espanya (Palma de Mallorca); ha deixat publicades algunes obres. Més recentment, altres professors s'han implantat a França seguint la línia dels ensenyaments de Kuniaki Imoto i a altres països, com Suïssa.[3]

L'any 1973 va arribar a Catalunya un alumne directe de Noguchi, Katsumi Mamine, que va fundar el primer dojo a Barcelona.[4] Actualment, a Catalunya, hi ha diversos centres: Barcelona, Mataró, Terrassa, Sant Pere de Ribes, Girona, Tarragona, Badalona, Cerdanyola, Premià de Mar, Sant Cugat i Santa Maria de Corcó.

Principis i tècniques[modifica | modifica el codi]

La pràctica del seitai consisteix bàsicament a entrenar l'observació del cos i determinar la millor manera d'alliberar-lo de les seves traves, i ajudar-lo a reconstruir el seu propi equilibri. Les tècniques bàsiques són el katsugen undo (活元運動) o moviment regenerador,[1][5] el yuki (愉気, ゆき), i l'observació del taiheki.[6]

Cal actuar sempre de manera individual, adaptant les orientacions a cada persona i proposant exercicis per mantenir o recuperar la flexibilitat del cos, expressió bàsica d'una bona salut. Des de la vessant educativa, potencia una implicació activa per part de l'individu en el manteniment i cura de la seva pròpia salut. El seitai pretén mantenir desperta la sensibilitat del cos perquè l'energia de la vida flueixi amb facilitat a través d'ell. Aquest mètode és una forma subtil i individualitzada de recuperar la sensibilitat del cos i aprendre a emprar els recursos propis per mantenir-se sa.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Seitai
  2. H. Noguchi Fundació Seitai de Barcelona
  3. Imoto Seitai France. Les origines du Seitai
  4. Sanchis, Ima. «Se trata de regenerar el vigor de vivir». La Vanguardia, 14 d'agost de 2014 [Consulta: 14 gener 2015].
  5. Yves Le Petit Laborde: "Kastsugen"
  6. L'osei i el taiheki
  7. Angela Boto: "Sensibilidad venida de Oriente", a El Mundo. Salud

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Noguchi, Haruchika. Order, Spontaneity and the Body. Tokyo: Zensei, 1985.
  • Tsuda, Itsuo. Le Dialogue du Silence. Paris: Courrier du Livre, 1979.
  • Mamine, Katsumi. El movimiento vital". Barcelona, Ed. Icaria, 2015 ISBN 9788498885866.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]