Sekaninaïta
 Sekaninaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Fe,Mg)₂Al₃(AlSi₅O18) |
| Epònim | Josef Sekanina (en)  |
| Localitat tipus | Dolní Bory, Křižanov, Districte de Žďár nad Sázavou, Regió de Vysočina, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CJ.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CJ.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.12 |
| Dana | 61.2.1.2 |
| Heys | 16.19.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,18 Å; b = 9,82 Å; c = 9,29 Å; |
| Grup espacial | space group Cccm (en) |
| Color | blau grisós a violeta blavós |
| Macles | sí |
| Exfoliació | imperfecta - {100} |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,561 nβ = 1,572 nγ = 1,576 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Angle 2V | mesurat: 66°, calculat: 60° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Ti, Mn, Ca, Na, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967-047 |
| Símbol | Skn |
| Referències | [1] |
La sekaninaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Josef Sekanina (4 de setembre de 1901 - 28 de novembre de 1986), mineralogista txec, qui va trobar el mineral per primera vegada.
Característiques[modifica]
La sekaninaïta és un silicat de fórmula química (Fe,Mg)₂Al₃(AlSi₅O18). Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1975. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5. És un mineral dimorf de la ferroindialita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sekaninaïta pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museo de Moràvia, a Brno, amb el múmero de registre: a6108.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Dolní Bory, al municipi de Křižanov, dins el districte de Žďár nad Sázavou (Regió de Vysočina, República Txeca). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sekaninaïta |
- ↑ «Sekaninaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 gener 2020].