Sellaïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralSellaïta
Sellaite-39033.jpg
Sellaïta
Fórmula química MgF2
Epònim Quintino Sella
Localitat tipus Glacera de Gébroulaz, Vall de Thorens, Savoia, Rhône-Alpes, França
Classificació
Categoria halurs
Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.15
Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.15
Nickel-Strunz 8a ed. III/A.06
Dana 9.2.2.1
Heys 8.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal
Estructura cristal·lina a = 4,6213(2) Å; c = 3,0519(1) Å;
Simetria 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color incolor, blan; incolor en llum transmesa
Macles on {011}.*
Exfoliació perfecta - en {010} i {110}.
Fractura concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 5 a 5,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent
Densitat 3,15 g/cm3 (mesurada); 3,08 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1,378 nε = 1,390
Birefringència δ = 0,012
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1868
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La sellaïta és un mineral de la classe dels halurs. El seu nom prové de Quintino Sella, un enginyer de mines i mineralogista italià.

La sellaïta és un halur de fórmula química MgF2. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 5,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz es troba classificada al grup 3.AB. (Halurs simples sense aigua). Comparteix grup amb els següents minerals: Fluorocronita, tolbachita, coccinita, Cloromagnesita, Lawrencita, Scacchita, Fluorita, Frankdicksonita, Strontiofluorita, Tveitita-(Y), Gagarinita-(Y), Gagarinita-(Ce) i Polezhaevaïta-(Ce).

Formació i jaciments[modifica]

S'ha descrit a tots els continents, principalment en dolomies bituminoses i anhídriques en morrenes glacials.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sellaïta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Sellaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].