Vés al contingut

Sel·laïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSel·laïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMgF₂
EpònimQuintino Sella Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusGlacera de Gébroulaz, Vall de Thorens, Savoia, Rhône-Alpes, França
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.AB.15
Nickel-Strunz 9a ed.3.AB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/A.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana9.2.2.1
Heys8.4.1
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 4,6213(2) Å; c = 3,0519(1) Å;
Grup puntual4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Colorincolor, blanc; incolor en llum transmesa
Maclesen {011}
Exfoliacióperfecta - en {010} i {110}.
Fracturaconcoïdal
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 5,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat3,15 g/cm³ (mesurada); 3,08 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,378 nε = 1,390
Birefringènciaδ = 0,012
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1868
SímbolSel Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La sel·laïta és un mineral de la classe dels halurs. El seu nom prové de Quintino Sella, un enginyer de mines i mineralogista italià. S'ha descrit a tots els continents, principalment en dolomies bituminoses i anhidres en morrenes glacials.

La sel·laïta és un halur de fórmula química MgF₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 5,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz es troba classificada al grup 3.AB. (halurs simples sense aigua). Comparteix grup amb els següents minerals: fluorocronita, tolbachita, coccinita, cloromagnesita, lawrencita, scacchita, fluorita, frankdicksonita, strontiofluorita, tveitita-(Y), gagarinita-(Y), gagarinita-(Ce) i polezhaevaïta-(Ce).

Referències

[modifica]
  1. «Sellaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].