Senglar d'Erimant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeSenglar d'Erimant

Heracles i el senglar. Façana de la Basílica de sant Marc a Venècia Modifica el valor a Wikidata
Tipuscriatura llegendària
personatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraEls dotze treballs d'Hèracles Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremascle Modifica el valor a Wikidata
Hèracles i el senglar d'Erimant representats en un antic vas grec

El senglar d'Erimant fou una fera que devastava els boscos d'Erimant, a l'Arcàdia. Hèracles va ser l'encarregat de capturar-lo en un dels seus dotze treballs.

Abans de poder arribar a Erimant, passà pel país del centaures on es va retrobar amb Quiró, de qui Hèracles havia après l'art de la medicina. Per celebrar-ho Quiró va treure vi dels centaures, i els centaures, atrets per l'olor del vi, es van posar agressius, van començar a tirar-li pedres. Hèracles va començar a sageta sagetes enverinades amb l'Hidra i una es va clavar al genoll de Quiró i li causà una ferida letal.[1] Hèracles es va quedar fins que Quiró va morir. Hèracles va arribar a Erimant i amb els seus crits va forçar l'animal a sortir i el va empènyer cap a la neu espessa que cobria el país, i després de lluitar àrduament amb l'animal, el va cansar i aconseguí encadenar-lo i portar-lo a Micenes. El portà viu sobre les seves espatlles, a Euristeu, que, en veure'l, cuità a amagar-se dins una tina.[2]

Referències[modifica]

  1. Apol·lodor el Gramàtic; Simpson, Michael. Gods and heroes of the Greeks: The library of Apollodorus (en anglès). Univ of Massachusetts Press, 1976, p.94. ISBN 0870232061. 
  2. Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 196.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Senglar d'Erimant