Serafín Fanjul García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSerafín Fanjul García

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 setembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Madrid
Es coneix perAcadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Activitat
Camp de treballCiència de la literatura i estudis àrabs Modifica el valor a Wikidata
OcupacióArabista i escriptor
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Llenguacastellà
Participà en
14 març 2018Manifest per la Història i la Llibertat
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata

Serafín Fanjul García (Madrid, 4 de setembre de 1945) és un arabista espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia[modifica]

Nascut a Madrid el 4 de setembre de 1945,[1] es va doctorar en Filosofia i Lletres, especialitat en Filologia Semítica, per la Universitat Complutense de Madrid; es considera deixeble d'Emilio García Gómez. La seva memòria de llicenciatura la va dedicar a Ahmad Rami, poeta popular i la seva tesi va ser sobre El mawwal egipcio, expresión literaria popular (1973). Es va llicenciar també en Història d'Amèrica i en 2011 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Va ser director del Centre Cultural Hispànic del Caire i és actualment catedràtic de Literatura Àrab en la Universitat Autònoma de Madrid. Col·labora com a columnista al diari ABC i va col·laborar igualment a El Independiente, La Gaceta i en el diari electrònic Libertad Digital.

En els seus articles tendeix a criticar la postura de certs acadèmics i polítics espanyols massa complaents cap a l'islam i els anomenats nacionalismes perifèrics (basc, català, gallec, andalús, canari, etc).

Advoca, a més, per l'extensió de la llibertat i dels drets humans als països islàmics i adverteix del ressorgiment d'una nova dhimmitud (acceptar un paper subordinat dels no musulmans) que en la seva opinió adopten alguns intel·lectuals europeus.[2]

Aquestes idees han estat punt de controvèrsia en el fins llavors tranquil món de l'arabisme espanyol, del que el mateix Serafín ha assegurat no voler ser revulsiu sinó presentador de dades reals i coherents. En el seu àmbit d'especialització, critica el que considera doble rasadora d'alguns arabistes, als quals acusa de defensar societats en les quals no estarien disposats a viure, i qüestiona la idealització del passat islàmic, particularment de l'Àndalus, i el discurs multiculturalista, que considera històricament fals i políticament contraproduent.

Obres acadèmiques[modifica]

  • Las canciones populares árabes (Madrid: Pub. Rev. Almenara, 1976)
  • Literatura popular árabe (Madrid: Editora Nacional, 1977)
  • El Mawwal egipcio: Expresión literaria popular (Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1976)
  • Al-Ándalus contra España. La forja del mito (Tres Cantos: Siglo XXI, 2000, 2002)
  • La quimera de Al-Andalus (Tres Cantos: Siglo XXI, 2004, 2005)
  • Crónica mozárabe de 754 (València: Institució Alfons el Magnànim, 2011)
  • Buscando a Carmen (Tres Cantos: Siglo XXI, 2012)
  • Al-Andalus, una imagen en la historia (Madrid: RAH, 2012)

Traduccions de l'àrab[modifica]

  • Cenizas de Zakariyya Tamer. Madrid: Casa Hispano-Árabe de Cultura, 1969
  • Abd al-Basit al-Sufi: La ciudad del garab. Madrid: Casa Hispano-Árabe de Cultura, 1969
  • Libro de los avaros d'Al-Yahiz. Madrid: Editora Nacional, 1974
  • Ibn Battuta: A través del Islam. En colaboración con Federico Arbó. Madrid: Editora Nacional, 1981. Madrid: Alianza, 2005
  • Al-Hamadani: Venturas y desventuras del pícaro Abu l-Fath de Alejandría o Maqamas. Madrid: Alianza, 1988
  • Juan León Africano: Descripción general de África. Barcelona: Lunwerg, 1995. Granada: Fundación El Legado Andalusí, 2004

Ficció[modifica]

  • El retorno de Xan Furabolos. Madrid. Molinos de Agua, 1983 (relatos)
  • Los de Chile. Madrid: Libertarias/Prodhufi, 1994 (novela)
  • Habanera de Alberto García.[Enllaç no actiu] La Habana: Academia, 1996. Madrid. Escolar y Mayo, 2010

Referències[modifica]

  1. «D. Serafín Fanjul García». Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 30 desembre 2015].
  2. No quiero ser dhimmi Arxivat 2007-03-14 a Wayback Machine., publicat originalment al diari ABC.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serafín Fanjul García


Premis i fites
Precedit per:
Alfonso Emilio Pérez Sánchez
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 26

2011 -
Succeït per:
'