Serguei Stàrostin

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sergei Starostin)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSerguei Stàrostin
Sergey Starostin 2004 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1953 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 2005 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCementiri Donskoe Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Filologia de la Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística Modifica el valor a Wikidata
OcupacióLingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSanta Fe Institute (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSvetlana Burlak (en) Tradueix i Georgiy Starostin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSvetlana Burlak (en) Tradueix, Kirill Babaev (en) Tradueix i Georgiy Starostin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGeorgiy Starostin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareQ4440674 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Serguei Anatólievitx Stàrostin (ciríl·lic: Сергéй Анатóльевич Стáростин), (Moscou, 24 de març de 1953 - Moscou, 30 de setembre de 2005)[1] va ser un filòleg i lingüista històric rus, molt conegut per les reconstruccions de protollengües i per la seva controvertida teoria de les llengües altaiques, per la formulació de la hipòtesi dené-caucàsica i per la proposta d'una llengua boreana encara més antiga. També va ser l'autor d'una reconstrucció àmpliament respectada del xinès antic.

Les protollengües euroasiàtiques i la teoria altaica[modifica]

El 1986, Stàrostin i Igor M. Diakonoff van suggerir que les llengües hurro-urartianas pertanyien a la família de llengües caucàsiques del nord-est. Stàrostin va ser també fonamental per a la reconstrucció, a través del mètode comparatiu, d'algunes protollengües que estarien a l'origen de les diverses famílies lingüístiques d'Euràsia: el protokiranti, el prototibetobirmà, protoienisseià, protocaucàsicseptentrional i el protoaltaic. També va estudiar les llengües turqueses, les llengües mongòliques i les llengües tungusses, sostenint que tenen un origen comú en el si de les llengües altaiques. Va desenvolupar la teoria, plantejada ja per Abu al-Ghazi Bahadur Khan al segle xvii, però realment reactivada per Gustaf John Ramstedt a principis del segle XX, que el japonès i el coreà són també llengües altaiques, reconstruint un idioma protoaltaic.

La hipòtesi denécaucàsica[modifica]

Stàrostin va treballar molt en les llengües caucàsiques i va defensar el parentiu de dos dels seus grups, les llengües abkhazoadigué/circassianes (o llengües caucàsiques del nord-oest) i les llengües nakh-daguestaneses (o llengües caucàsiques del nord-est), en el si d'una família caucàsica septentrional comuna. De la mateixa manera, també va treballar en la reconstrucció de les protollengües que estarien a l'origen de les llengües sinotibetanes i de les llengües ienisseianes. A partir de 1984, va desenvolupar una hipòtesi sinócaucasiana segons la qual les llengües caucàsiques septentrionals, tal com s'han definit amb anterioritat, les sinotibetanes i i les llengües ienisseianes, compartirien un origen comú. La hipòtesi va ser ampliada el 1991 per Sergei Nikolaev a les llengües na-dené, una família de llengües ameríndies, i el 1996 per John Bengtson al basc i al buruixaski, constituint tots aquests idiomes la superfamília denécaucàsica. Aquesta teoria segueix sent avui molt polèmica i rebutjada per molts de lingüistes. El 1985, Stàrostin va començar a construir una base de dades etimològica a partir d'una gran quantitat d'idiomes eurasiàtics, anomenada "Torre de Babel".[2]

Les llengües boreanes[modifica]

Segons Stàrostin, les macrofamílies dené-caucàsiques i àustriques, juntament amb la macrofamília nostràtica (tal com preveu Vladislav Illich-Svitych, amb algunes modificacions), es poden vincular encara més en una etapa anterior, que Stàrostin va anomenar llengües boreanes (és a dir, 'del nord' ).

Serguei Stàrostin va morir d'un atac cardíac el 30 de setembre de 2005, poc després d'haver impartit una classe a Moscou. Era professor de la Universitat Estatal de Moscou, professor visitant de l'Institut de Santa Fe i professor convidat de la Universitat de Leiden als Països Baixos, que el juny de 2005 li va atorgar el doctorat honoris causa.

Obres[modifica]

  • 1984 Gipoteza o genetičeskich svjazjach sino-tibetskich jazykov s enisejskimi i severnokavkazskimi jazykami. (« Une hypothèse sur la parenté génétique des langues sino-tibétaines avec les langues nord-caucasiennes et ienisseïennes ») Lingvističeskaja rekonstrukсija i drevnenejšaja istorija vostoka 4, Moscou. (Versió angkesa per Chevorochkine, 1991)
  • 1986 (amb Igor Mikhaïlovitch Diakonov) Hurro-Urartian as an Eastern Caucasian language. R. Kitzinger, Munich.
  • 1989 Rekonstrukcija drevnekitajskoj fonologičeskoj sistemy («Reconstrucció del sistema fonològic del cinès antic») Nauka, Moscou.
  • 1989 Nostratic and Sino-Caucasian. A : Vitali Chevorochkine (dir.): Explorations in Language Macrofamilies. Brockmeyer, Bochum.
  • 1991 Altajskaja problema i proischoždenije japonskogo jazyka. («Es problema altaic i l'origen de la llengua japonesa») Nauka, Moscou.
  • 1994 (amb Sergueï Nikolaïev) A North Caucasian etymological dictionary. Asterisk Publishers, Moscou.
  • 1996 (amb Ilia Peiros) A comparative vocabulary of five Sino-Tibetan languages. 5 vols. University of Melbourne, Department of Linguistics and Applied Linguistics, Parkville, VIC.
  • 2003 (amb Anna Dybo i Oleg Moudrak) Etymological dictionary of the Altaic languages. 3 vol. Brill, Leyde.

Referències[modifica]

  1. «The Tower of Babel». Starling.rinet.ru, 30-09-2005. [Consulta: 7 agost 2012].
  2. «"Sergei Starostin and I established the Evolution of Human Languages project" - Поиск в Google». Google.com. [Consulta: 7 agost 2012].