Vés al contingut

Sergio Citti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSergio Citti
Biografia
Naixement30 maig 1933 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 2005 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFranco Citti Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0162952 Allocine: 21859 Allmovie: p212733 TCM: 34628 TMDB.org: 72477 Modifica el valor a Wikidata

Sergio Citti (Fiumicino, 30 de maig de 1933 − Òstia, 11 d'octubre de 2005) va ser un guionista i director italià. Ha treballat molt amb Pier Paolo Pasolini. És el germà de Franco Citti.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut a les portes de Roma (Fiumicino acull avui l'aeroport internacional de la capital), Citti coneix molt bé el dialecte romà i el seu argot. És per aquesta raó que el crida Pasolini que, en els anys 1950, necessitava ajuda per a les seves novel·les molt romanes, I Ragazzi i Una vida violenta ; Citti es converteix en el seu "consultor en dialecte". Pasolini l'anomenarà el seu «diccionari vivent».

El 1959, Citti escriu el guió de la pel·lícula I bambini de Mauro Bolognini. Treballa llavors a totes les pel·lícules anomenades romanes de Pasolini, sobretot, amb l'ajuda del seu germà Franco, sobre els guions de les primeres pel·lícules del seu amic, Accattone (1961) i Mamma Roma (1962).

Amb el temps, es guanya una experiència cinematogràfica que li permet ajudar Pasolini a La Ricotta (1962), Ocellots i ocellets (1965), La Terra vista dalla Luna (1966), Che cosa sono el nuvole? (1967). Amb Pupi Avati escriu el guió de (Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975), l'última pel·lícula de Pasolini.

El 1970, sempre amb l'ajuda de Pasolini, Citti roda la seva primera pel·lícula com a director: Ostia, on el tema de la poesia, de l'heroi proletari, es trobaran en la majoria de les seves pel·lícules,Storie scellerate (1973), a l'ambient de la Roma de Belli, i Casotto (1977), rodada a la platja d'Ostia amb Ugo Tognazzi, Anna Melato, Mariangela Melato, Paolo Stoppa i Jodie Foster. Treballa també per a la RAI, per a la qual roda Il minestrone (1979), amb Roberto Benigni, el seu germà Franco i Giorgio Gaber, així com Sogni e bisogni (1985).

Després d'una pausa de diversos anys, roda I magi randagi sobre una idea de Pasolini, i guanya el premi Nastro d'Argento.

Afectat d'una malaltia cardíaca des de feia anys, mor a Òstia, el 2005, a l'edat de 72 anys.

Filmografia[2]

[modifica]

Guionista

[modifica]

Ajudant de director

[modifica]

Director

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]
Nominacions

Referències

[modifica]
  1. «biografia de Sergio Citti». imdb.
  2. «filmografia de Sergio Citti». The New York Times.