Vés al contingut

Setge de la Seu d'Urgell (1719)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge de la Seu d'Urgell (1719)
Guerra de la Quàdruple Aliança
Setge de la Seu d'Urgell (1719) està situat en Catalunya
Lleida
Lleida
Barcelona
Barcelona
Girona
Girona
Tarragona
Tarragona
la Seu d'Urgell
la Seu d'Urgell
Roses
Roses
F. Bernic
F. Bernic
Valls
Valls
Setge de la Seu d'Urgell (1719) (Catalunya)
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data22 - 31 d'agost de 1719
Coordenades42° 24′ N, 1° 30′ E / 42.4°N,1.5°E / 42.4; 1.5
LlocSeu d'Urgell
ResultatVictòria francesa
Bàndols
Regne d'Espanya Regne d'Espanya Regne de França Regne de França
Comandants
Regne d'Espanya Diego de Villaplana Regne de França Marquès de Bonàs
Forces
7.000 homes
1.200 cavalls

El Setge de la Seu d'Urgell de 1719 fou una de les batalles de la Guerra de la Quàdruple Aliança.

Antecedents

[modifica]

La Guerra de la Quàdruple Aliança esclatà el 1718 i va finalitzar el 1720. El conflicte armat va ser el resultat de les ambicions territorials de Felip V d'Espanya, la seva dona, Isabel Farnese, i el seu principal conseller, Giulio Alberoni, a Itàlia, on Espanya tenia tradicionalment pretensions territorials. A l'altre extrem es troben, reclamant les mateixes possessions, Lluís XV de França i el seu cosí Felip III d'Orleans.

El 17 de desembre de 1718, francesos, britànics i el Sacre Imperi declarar la guerra a Espanya. Les Províncies Unides van entrar en el conflicte l'agost de l'any següent. La guerra anava de mal en pitjor per a Espanya. L'exèrcit francès, sota el comandament del mariscal James Fitz-James, duc de Berwick va envair el País Basc del Sud, i encara que al principi el seu avanç, no va obtenir resposta, aviat va ser obligat a retrocedir. A l'octubre d'aquest any, la flota britànica prenia Vigo i Pontevedra, mentre Messina queia després del setge que venia patint.

Berwick encarregà al marquès de Bonàs la invasió de Catalunya.[1]

El setge

[modifica]

El 22 d'agost les tropes del marquès de Bonàs, compostes per 7.000 homes i 1.200 cavalls es trobaven a Organyà.[2] La Seu d'Urgell i el Castell de Ciutat queien en mans franceses el 31 d'agost del 1719, i capturaren el corregidor Diego de Villaplana.[3]

Conseqüències

[modifica]

A mitjans de setembre, Berwick es trobava a Montlluís i els francesos ocupaven els passos de muntanya des de l'Aragó fins a Olot, i havien pres la Conca de Tremp, Camprodon, Puigcerdà,[4] i la Vall d'Aran.[1]

La ciutadella de Roses aguantava el setge de James Fitz-James Stuart.[5] Valls resistí els embats de la partida del Carrasclet gràcies a la milícia local que seria el germen dels Mossos d'Esquadra i que liderava la família Veciana,[6] mentre la partida de Francesc Bernic era capturada per Josep Anton Martí a la Llacuna.[7] En finalitzar la campanya a finals de la tardor, la guerrilla tornà al Rosselló per preparar la nova campanya. Verboom va posar setge a la Seu d'Urgell el 22 de gener del 1720, que es va rendir el 29 de gener, pocs dies abans del final de la guerra.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Boix Sin, Blanca. Arties, una vila aranesa a l'antic règim. Universitat de Lleida, 2007, p. 91. ISBN 8484094685. 
  2. Giménez López, Enrique «Conflicto armado con francia y guerrilla austriacista en Cataluña (1719-1720)» (en castellà). Hispania, vol.LXV/2, n.220, 2005, pàg. 562 [Consulta: 15 setembre 2013].
  3. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. vol.10. Societat Catalana d'Estudis Històrics, Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 61. 
  4. Giménez López, Enrique «Conflicto armado con francia y guerrilla austriacista en Cataluña (1719-1720)» (en castellà). Hispania, vol.LXV/2, n.220, 2005, pàg. 563 [Consulta: 15 setembre 2013].
  5. Russell, John Russell. History of the principal states of Europe from the peace of Utrecht (en anglès). vol.2. J. Murray, 1826, p. 145. 
  6. Catalunya Ràdio, Programa en Guàrdia. 186 - Pere Joan Barceló "Carrasclet" [podcast]. Catalunya Ràdio. [Consulta: 9 gener].[Enllaç no actiu]
  7. Arnabat i Mata, Ramon. Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 72. ISBN 8478268758. 
  8. (en anglès) The Royal Engineers Journal, 13, 1911, pàg. 453 [Consulta: 24 juny 2013].