Sezze

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSezze
Sezze train station.jpg

Localització
Map of comune of Sezze (province of Latina, region Lazio, Italy).svg
41° 30′ 00″ N, 13° 04′ 00″ E / 41.5°N,13.066666666667°E / 41.5; 13.066666666667
Estat Itàlia
Regió Laci
Província Província de Latina
Població
Total 22835 hab. (2004)
• Densitat 226,09 hab/km²
Geografia
Superfície 101 km²
Altitud 319 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 04018, 04010, 04010
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 0773
Codi ISTAT 059028
Codi cadastral I712
Altres dades
Agermanament Lioni
Kozármisleny

Web Pàgina de l'Ajuntament
Modifica dades a Wikidata

Sezze és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la província de Latina. L'any 2004 tenia 22.835 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Durant l'èpica romana s'anomenà Sètia (Setia, Σητία), i se situava a les estivacions sud de les muntanyes dels volscs entre Norba i Privernum. Fou probablement una ciutat dels llatins que és inclosa per Dionís dins de les 30 ciutat de la primera Lliga Llatina, però després va passar a mans dels volscs.

El 392 aC els romans hi van establir una colònia que uns anys després fou reforçada per un nou cos de colons. En aquest moment era la colònia més avançada dels romans i tocava al territori dels privernats (privernates, de Privernum), amb els quals els colons es van haver d'enfrontar; Sètia fou saquejada així com Norba, però els privernats foren derrotats poc després pels romans i des de llavors Sètia va gaudir de tranquil·litat, però pocs anys després, el 340 aC, la ciutat fou capdavantera a la guerra llatina, i el seu líder Luci Anni fou un dels líders dels llatins.

Després de la guerra fou colònia llatina i fou una de les que durant la Segona Guerra Púnica es va declarar incapacitada per pagar els tributs i proveir els subministraments de gra i homes deguts a Roma, pel que fou castigada al final de la guerra i se li van imposar taxes especials. Els ostatges cartaginesos entregats després de la guerra foren situats en aquesta ciutat per la seva forta posició.

El 189 aC fou centre d'una revolta d'esclaus que fou reprimida amb energia pel pretor L. Cornelius Merula. Després no torna a ser esmentada fins a la guerra civil entre Mari i Sul·la quan aquest darrer la va ocupar després d'un setge (82 aC)

Va romandre un municipi de certa importància el resta de la República i durant l'imperi i era coneguda pels seus vins que Marc Valeri Marcial i Juvenal esmenten com dels més apreciats (els va posar de moda l'emperador August).

El Liber Coloniarum diu que Sètia va rebre una colònia sota el triumvirat i probablement va portar el títol de colònia però no és esmentat per Plini el Vell ni apareix a cap inscripció.

D'aquesta època en queden algunes restes bàsicament les muralles i restes d'un amfiteatre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sezze Modifica l'enllaç a Wikidata