Sezze

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaSezze
04018 Sezze LT, Italy - panoramio (3).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Sezze (province of Latina, region Lazio, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 30′ 00″ N, 13° 04′ 00″ E / 41.5°N,13.0667°E / 41.5; 13.0667Coord.: 41° 30′ 00″ N, 13° 04′ 00″ E / 41.5°N,13.0667°E / 41.5; 13.0667
EstatItàlia
RegióLaci
Provínciaprovíncia de Latina Modifica el valor a Wikidata

CapitalSezze Modifica el valor a Wikidata
Població
Total24.954 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat248,37 hab./km²
Geografia
Superfície100,47 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud319 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniLidanus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal04010 i 04018 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0773 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT059028 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaI712 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.sezze.lt.it Modifica el valor a Wikidata

Sezze és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la província de Latina. L'any 2004 tenia 22.835 habitants.

Història[modifica]

Durant l'èpica romana s'anomenava Sètia (en llatí Setia, en grec antic Σητία), i se situava als contraforts de la banda sud de les muntanyes dels volscs entre Norba i Privernum. És probable que inicialment fos una ciutat dels llatins que Dionís d'Halicarnàs inclou dins de les 30 ciutat de la primera Lliga Llatina, però després va passar a mans dels volscs.

No se'n fa menció fins a l'any 392 aC, quan els romans hi van establir una colònia que uns anys després va ser reforçada per un nou cos de colons. En aquest moment era el punt més avançat del domini dels romans en aquella direcció i tocava al territori dels privernats (privernates, de Privernum), un poble encara poderós, amb el qual els colons es van haver d'enfrontar. Van saquejar Sètia i també Norba, però els privernats van ser derrotats poc després pels romans, que els van castigar severament, i des de llavors Sètia va tenir tranquil·litat, però pocs anys després, el 340 aC, la ciutat va ser una de les capdavanteres a la guerra llatina, i el seu cap, Luci Anni va ser un dels dirigents dels llatins.

Després de la guerra va ser una colònia llatina i una de les que durant la Segona Guerra Púnica es va declarar incapacitada per pagar els tributs i proveir els subministraments de gra i homes deguts a Roma. Per això va ser castigada al final de la guerra i se li van imposar taxes especials. Els ostatges cartaginesos entregats després de la guerra es van situar en aquesta ciutat per la seva forta posició i una mica apartada.

L'any 189 aC va ser el centre d'una revolta d'esclaus, reprimida amb energia pel pretor Luci Corneli Mèrula. Després no torna a ser esmentada fins a la guerra civil entre Mari i Sul·la quan aquest darrer la va ocupar després d'un setge l'any 82 aC.

Durant la República i i després, durant l'Imperi va ser un municipi important, i era coneguda pels seus vins que Marc Valeri Marcial i Juvenal esmenten com dels més apreciats. Segons Plini el Vell, va ser l'emperador August qui els va posar de moda. El Liber Coloniarum diu que Sètia va rebre una colònia sota el triumvirat i probablement va portar el títol de colònia però Plini el Vell no ho menciona ni apareix a cap inscripció.

D'aquesta època en queden algunes restes bàsicament les muralles i restes d'un amfiteatre.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Setia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 25 agost 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sezze