Shanghai Tower

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Shanghai Tower
Vista nocturna
Imatge
Nom en la llengua original(zh) 上海中心大厦 Modifica el valor a Wikidata
EpònimShanghai Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusGratacel Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGensler Modifica el valor a Wikidata
Empresa constructoraShanghai Construction Group (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Enginyer estructuralThornton Tomasetti Modifica el valor a Wikidata
Construcció6 setembre 2014 Modifica el valor a Wikidata
Obertura2014 Modifica el valor a Wikidata
Úsoficina, hotel i plataforma d’observació Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
novembre 2008 – setembre 2015construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura postmoderna Modifica el valor a Wikidata
Mesuraalçària arquitectònica: 632 (alçària) m
Superfície420.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra128 Modifica el valor a Wikidata
Plantes subterrànies5 Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ascensors106 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaShanghai (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Map
 31° 14′ 08″ N, 121° 30′ 04″ E / 31.2355°N,121.501°E / 31.2355; 121.501
Activitat
Propietat deShanghai Tower Construction & Development (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webshanghaitower.com Modifica el valor a Wikidata

La Torre de Xangai (a xinès :上海中心大厦; pinyin: Shànghǎi Zhongxin Dasha; anglès: Xangai Tower) és un gratacel situat en el districte de Pudong a Xangai, Xina. L'edifici s'eleva 632 metres sobre el terra, té 128 pisos i una superfície de 420.000 m².[1][2] Actualment és l'edifici més alt de la Xina i el 3r gratacel més alt de l món, només superat pel Merdeka PNB-118 i el Burj Khalifa de Dubai

Planificació[modifica]

Districte[modifica]

Els models de planificació per al barri de negocis de Lujiazui es remunten a 1993, i mostren els plans de tres grans gratacels un al costat de l'altre. Aquests edificis ja s'han construït, l'edifici Jin Mao, que es va completar el 1998, el Shanghai World Financial Center el 2008, i la Torre de Xangai el 2015.

Competència[modifica]

La construcció al març de 2013.

Després dels nombrosos dissenys presentats per diversos estudis d'arquitectura, dues propostes van ser finalistes a principis de 2008, tots dos de 580 metres d'altura. El disseny innovador de Gensler, en el qual l'estructura gira a mesura que puja i a més està envoltada per una paret de vidre exterior, fou l'escollit el juny de 2008.

Disseny[modifica]

La torre està organitzada en forma de nou edificis cilíndrics apilats uns sobre altres, coberts per una façana de vidre. Entre això i la capa exterior, que gira a mesura que puja, nou jardins interiors en els diferents nivells són l'espai públic per als residents de Shanghái.[3] També té espais per celebrar esdeveniments a la base de la torre. Compta amb la plataforma d'observació no tancada més alta del món.

El director de disseny de Gensler, Marshall Strabala, va dir a E-Architect.co.uk (un lloc web de notícies d'arquitectura), que la Torre de Shanghái representaria "El futur dinàmic de la Xina. Seria un edifici impressionant en el que tant aquesta animada i canviant metròpolis, com en la resta del país, miren cap al futur. No hi hauria cap altra torre tan única i ben concebuda al món".

Sostenibilitat[modifica]

El disseny de la façana de vidre de la torre, que completa un gir de 120° a mesura que puja, pretén reduir les càrregues del vent a l'edifici un 24%.[4] Això va disminuir la quantitat de materials de construcció necessaris; la torre de Xangai utilitzava un 25% menys d'acer estructural que un disseny convencional d'una alçada similar.[5] Com a resultat, els constructors es van estalviar aproximadament 58 milions de dòlars EUA en costos materials.[6] i la característica d'espiral recull l'aigua de pluja que s'utilitza per a l'aire condicionat de la torre i els sistemes de calefacció. Les turbines de vent generen energia per a l'edifici. Segons E-architect.co.uk, és el primer mega-gratacel (600 metres o més alt), amb doble "pell" al món, actuant com un "termo", diu Strabala, que permet aïllar-ho i estalviar energia.

Tot i que la major part de l'energia de la torre serà proporcionada per sistemes elèctrics convencionals, 270 turbines eòliques d'eix vertical ubicades a la façana i prop de la part superior de la torre són capaços de generar fins a 350.000 kWh d'electricitat suplementària per any,[7][8] i s'espera que abasteixi el 10% de la demanda d'electricitat de l'edifici.[9] La façana de vidre aïllant de doble capa va ser dissenyada per reduir la necessitat d'aire condicionat interior i està composta per un vidre reforçat avançat amb una alta tolerància a les variacions tèrmiques.[10] A més, els sistemes de calefacció i refrigeració de l'edifici utilitzen fonts d'energia geotèrmica.[11] A més, la pluja i les aigües residuals es reciclen per descarregar els lavabos i regar els espais verds de la torre.[12]

Construcció[modifica]

Durant el 2008, el lloc va ser preparat per a la construcció,[13][14] i el 29 de novembre d'aquell any es feia la cerimònia que donava pas a l'inici de la construcció, després d'haver passat una avaluació d'impacte ambiental.[15] En els diferents processos de construcció de l'edifici, es van utilitzar tècniques més sostenibles.[3]

L'espai que actualment ocupa l'edifici va ser un driving range, on es practiva golf. Això va ser durant un poc temps i just abans de ser netejat per preparar la construcció.[16]

L'estructura de l'edifici es va finalitzar el 2014 [17] i es va inaugurar el 2015. És un edifici resistent capaç de suportar un terratrèmol de magnitud 9 o més, això com a part de la nova i tecnològica enginyeria i arquitectura xinesa.

Ús[modifica]

El 2017, el Wall Street Journal va reportar que a tres anys de acabat, pocs lloguers s'havien concedit i menys encara s'havien mudat.[18] Al 2019, va transcendir que 55 pisos estaven buits.[19]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Shanghai Center, Shanghai, China» (en anglès). CTBUH.
  2. «超高楼"上海中心"尚未展开正式设计招标» (en chino). Xinmin, 26-10-2007. Arxivat de l'original el 11 d'abril de 2010. [Consulta: 17 maig 2008].
  3. 3,0 3,1 «Tallest Chinese building features indoor gardens» (en anglès). Shanghai Daily, 24-07-2008. [Consulta: 9 agost 2008].
  4. Waldmeir, Patti. «Is China’s Shanghai Tower the world's greenest super skyscraper?» (en anglès britànic), 22-11-2013. [Consulta: 23 novembre 2020].
  5. «La torre de Xangai: els inicis d'una revolució verda a la Xina» (en anglès). CleanTechies. Arxivat de l'original el 2011-07-03.
  6. ArchDaily. «China Builds A City Inside A Tower» (en anglès), 04-05-2012. [Consulta: 23 novembre 2020].
  7. «World's Second-Tallest Building Opens With a Whimper After Delay» (en anglès). Bloomberg.com, 11-12-2017.
  8. Beaton, Jessica. «Shanghai Tower: A 'thermos flask' to the sky». CNN. Arxivat de l'original el 2011-08-24.
  9. Roxburgh, Helen «Inside Shanghai Tower: China's tallest skyscraper claims to be world's greenest» (en anglès). The Guardian, 23-08-2016. ISSN: 0261-3077.
  10. «Glass walls technological first for new tallest tower» (en anglès). Shanghai Daily.
  11. «Shanghai Tower – future living today « PRC Magazine (Pacific Rim Construction)» (en anglès). [Consulta: 23 novembre 2020].
  12. Heffernan, Tim. «Why You Can't Feel This Colossal Skyscraper Sway» (en anglès), 18-03-2015. [Consulta: 23 novembre 2020].
  13. «Shanghai draws up plan for nation's tallest building» (en anglès). China Daily, 19-02-2008. [Consulta: 17 maig 2008].
  14. «Construction of high-rise "Shanghai Center" to start» (en anglès). Chinaview.cn, 17-02-2008. Arxivat de l'original el 30 d'abril de 2008. [Consulta: 17 maig 2008].
  15. «上海中心大厦项目环境影响报告书简本公示» (pdf) (en chino). Envir.gov.cn - Gobierno de China, 13-08-2008. Arxivat de l'original el 2012-07-04. [Consulta: 14 agost 2008].
  16. «"上海中心"规划方案曝光 将成上海最高观光平台» (en chino). Sina.com, 24-04-2008. [Consulta: 17 maig 2008].
  17. «"Shanghai Tower News Release"» (en anglès). Gensler, 24-11-2008. Arxivat de l'original el 15 de març de 2009. [Consulta: 5 gener 2010].
  18. «Shanghai Tower Fails to Meet High Leasing Hopes» (en anglès). , 03-01-2017 [Consulta: 7 maig 2020].
  19. [enllaç sense format] https://www.commercialrealestate.com.au/news/shanghais-ghost-tower-55-vacant-floors-44753/

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shanghai Tower