Sichuanés
四川話 i 四川话  | |
|---|---|
 Localització del dialecte sichuanés a la Xina. | |
| Tipus | dialecte i llengua |
| Dialecte de | mandarí |
| Ús | |
| Parlat a | Sichuan |
| Estat | República Popular de la Xina |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües sinítiques mandarí mandarí del sud-oest | |
| Codis | |
| ISO 639-6 | xghu |
El sichuanés (xinès tradicional: 四川話, xinès simplificat: 四川, pinyin: Sìchuānhuà) és una llengua sinítica, catalogada com a dialecte del mandarí parlat a la municipalitat de Chongqing i la província de Sichuan, de la qual rep el nom: encara que el sichuanés compartix un 48% del vocabulari amb el mandarí estàndard, els parlants d'altres variants del mandarí solen trobar-la inintel·ligible.[1]
El còmic Liao Jian parla sichuanés en els seus monòlegs;[2] altres entreteniments sichuanòfons com telenovel·les o grups de música popular han contribuït a normalitzar l'estatus social de la seua llengua materna malgrat la pressió del mandarí estàndard.[3]
Els subdialectes principals del sichuanés són els que es parlen a la capital de la província de Sichuan, Chengdu, i a Chongqing —que pertangué a Sichuan fins al 1997—; els de les províncies veïnes de Guizhou, Henan, Hubei i Shaanxi també són considerats sichuanòfons, ja que poden comunicar-se entre ells en els parlars locals sense haver de recórrer a l'estàndard: en conjunt, es calcula que el sichuanés té cent vint milions de parlants a la Xina.[4]
Història[modifica]
Encara que Sichuan ja era part de la Xina al final de la dinastia Tang (any 907), una sèrie de plagues i la invasió dels mongols provocà un descens dràstic de població en el segle xiii, agreujat quatre segles després amb la massacre del rebel Zhang Xian Zhong; per tant, el sichuanés s'hauria format més tard per substitució de la llengua anterior amb els dialectes mandarins de la repoblació massiva de la província: la gran uniformitat del sichuanés en comparança amb els altres dialectes xinesos atesta la seua relativa joventut.[4]
Característiques[modifica]
Una de les principals característiques del sichuanés és la confusió entre els sons /s/ i /sh/, /c/ i /ch/ i /z/ i /zh/, la qual cosa fa que, per exemple, els noms dels nombres quatre (四) i deu (十) sonen igual (/sí/):[1] els parlants natius fan ús del llenguatge no verbal per a diferenciar-los, amb quatre dits o dos dits en creu.[4]
La N inicial del mandarí sona L en sichuanés: 你好！ /li53hao53/ («hola!»)[5]
L'entonació sichuanesa sol ser ascendent o neutra.[6]
-
Subdialectes del sichuanés
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Sichuanese — Chengdu's Mandarin» (en anglés). China Highlights. [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ Reed Riggs. «Sichuanhua: Speaking Mandarin with a Southwestern Accent» (en anglés). Go Chengdoo. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2012. [Consulta: 12 novembre 2019].
- ↑ «四川经验：剽悍方言无需要保卫(图)» (en xinés). Sina, 04-05-2005. [Consulta: 30 novembre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bill McCann. «Sichuan 1» (en anglés). International Dialects of English Archive. [Consulta: 30 novembre 2019].
- ↑ Timothy McKeon «Introduction to Sichuanese / 四川话入门» (en anglés). Collectanea linguistica, 2017.
- ↑ Nick Callos. «What'd you Say? An Introduction-to-the Sichuanese Mandarin Dialect» (en anglés). e-China Cities. [Consulta: 11 novembre 2019].
Enllaços externs[modifica]
- Collectanea linguistica Sichuanese: just a dialect of Mandarin or a language in its own right? (anglès)
- Docs[Enllaç no actiu] Sichuanese Mandarin, per Keiko Bridwell (anglès)
- Phonemica Arxivat 2019-11-11 a Wayback Machine. 1995 男 China, Sichuan, Chengdu, Wǔhóu (xinès)