Siguizmund Krjijanovski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSiguizmund Krjijanovski

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pl) Zygmunt Krzyżanowski Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1887 Modifica el valor a Wikidata
Kíiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Moscou (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíev Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Moscou Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótraductor, historiador de la literatura, advocat, poeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Nacional de Música d'Ucraïna Txaikovski Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6901796 Modifica el valor a Wikidata

Siguizmund Krjijanovski (polonès: Zygmunt Krzyżanowski) (Kíiv, 11 de febrer de 1887 - Moscou, 28 de desembre de 1950), nom complet amb patronímic Siguizmund Dominíkovitx Krjijanovski, rus: Сигизму́нд Домини́кович Кржижано́вский, AFI /sʲɪɡʲɪzˈmunt dəmʲɪˈnʲikəvʲɪtɕ krʐɨʐɨˈnofskʲɪj/, fou un escriptor, contista, poeta, dramaturg, filòsof, historiador de la literatura i teòric del teatre rus i soviètic d'origen polonès, que es va descriure a si mateix com a ésser "conegut per ser desconegut"; la major part dels seus escrits es van publicar pòstumament.

Fou considerat com un "geni negligit pel seu temps" pel poeta Gueorgui Xengueli.[1]

Biografia[modifica]

Krjijanovski va néixer als afores de Kíiv en una família de polonesos catòlics. El seu pare era Dominik Aleksàndrovitx Krjijanovski (Krzyżanowski), comptable en una fàbrica de sucre, i la seva mare era Fabiana Stanislàvovna Krjijanóvskaia, de soltera Paixuta.[2]

Després d'haver fet estudis de dret a la Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíiv, estudià clàssiques, matemàtiques, literatura, astronomia, filosofia i idiomes (en parlava set amb fluïdesa, inclòs llatí i grec), va emprendre, el 1912, un viatge educatiu per ciutats i universitats europees (París, Heidelberg, Milà ...).[3]

El 1914 es va convertir en ajudant en un despatx d'advocats, però el seu rastre es perd durant la Guerra Mundial de 1914-1918.

El trobem a Kíiv el 1919, on, conegut per intel·lectuals i estudiants per les conferències que imparteix i els seminaris que imparteix al Conservatori Dramàtic o l'Institut de Música, participa activament en les activitats de l'Acadèmia Nacional de Ciències Artístiques.[4]

El 1922, poc temps après la rebel·lió de Kronstadt, Krjijanovski s'instal·la à Moscou, al barri de l'Arbat, on viu en una habitació de vuit metre quadrats,[5] que sens dubte l'inspirarà en una de les seves fantàstiques històries: Quadraturin, rus: Квадратурин.[6][7][8] No l'abandonarà pràcticament fins a la seva mort, el 1950.

Vivint gairebé sense recursos malgrat la seva notorietat, impartirà conferències, ensenyarà durant uns anys a l'estudi dramàtic d'Aleksandr Taírov, serà redactor de la primera edició de la Gran Enciclopèdia Soviètica, escriurà guions publicitaris; també treballarà com a assistent científic per a la ràdio i com a traductor.

Krjijanovski probablement es va salvar del terror estalinista perquè va continuar produint només per al calaix durant els anys següents. Això és cert no només quant a les seves obres literàries (contes, narracions breus, aforismes i obres teatrals), sinó també pels seus estudis sobre Shakespeare i Puixkin i la seva obra teòrica teatral.[9]

Guionista i autor de llibrets d'òpera, va contribuir, amb Ievgueni Petrov i Ilià Ilf, al guió de la pel·lícula La festa de Sant Jorgen (1928), dirigida per Iàkov Protazànov (no figura als crèdits) i al Nou Gulliver, el 1933 (no figura als crèdits). Crearà la versió teatral d'Eugeni Oneguin sobre música de Serguei Prokófiev (1936); escrigué el 1938 el llibret de l'òpera de Kabalevski El mestre artesà de Clamecy, sobre la novel·la de Romain Rolland Colas Breugnon, i, durant la Segona Guerra Mundial, el llibret de l'òpera Suvórov sobre la música del compositor, director d'orquestra i professor Serguei Vassilenko (estrenada el 1942).[4]

En no trobar editorials disposades a publicar les seves pròpies obres, va publicar nombroses traduccions al rus d'obres d'escriptors polonesos (prosa i poesia).

El 1939 va ser admès a la Unió d'Escriptors Soviètics. Aquest fet, però, no va canviar la seva situació general quant a la dificultat de publicar obres pròpies.

Des del 1940, Krjijanovski ja no va escriure ficció. Creà només dues dotzenes d'assaigs sobre Moscou en temps de guerra i es guanyà la vida traduint poesia i prosa polonesa.

El 1949 un ictus li va furtar la capacitat de llegir (alèxia).[10]

Va morir el 28 de desembre de 1950 a Moscou; es desconeix el seu lloc d'enterrament.

El 1976, l'erudit Vadim Perelmúter va descobrir l'arxiu de Krjijanovski i el 1989 va publicar una de les seves narracions breus. Entre el 2001 i el 2013, es van publicar pràcticament totes les seves obres en sis volums. Inicialment, havien estat planificats cinc volums, però més tard es van descobrir obres desconegudes de l'autor. A mesura que apareixien els volums, Krjijanovski sortia de l'obscuritat com a notable escriptor, que va polir la seva prosa fins a deixar-la a tocar de la poesia. Les seves breus paràboles, escrites amb una abundància de detalls poètics i una meravellosa fertilitat de la invenció, tot i que ocasionalment voregen allò que és capritxós, de vegades es comparen amb les ficcions de Jorge Luis Borges. Quadraturin (1926),[11][12] el més conegut d'aquests relats fantasmagòrics, és un conte kafkià en el qual l'al·legoria es troba amb l'existencialisme.

Obres (selecció)[modifica]

  • Собрание сочинений в 6 томах (Obres en 6 volums). Составление, предисловие и комментарии Вадима Перельмутера (editor: Vadim Perelmúter), Санкт-Петербург, изд-во «Симпозиум», 2001–2013, ISBN 5-89091-131-7.
Històries
  • Клуб убийц букв / El club dels assassins de les lletres (1925–1927)
  • Воспоминания о будущем / Memòries del futur (1929, 1989)
  • Возвращение Мюнхгаузена / El retorn de Münchausen (1927–1928)
Guions
Llibrets

Referències[modifica]

  1. ↑ Recueil N.23-24 1992 Ecriv. Fin Siec (en francès). Editions Champ Vallon, setembre 1993. ISBN 9782876731486. 
  2. ↑ (rus) Сигизмунд Кржижановский. Собрание сочинений в 6 томах. Том 1 (Санкт Петербург: Симпозиум, 2001), стр. 9.
  3. ↑ (polonès) Zygmunt Krzyżanowski Arxivat 2013-01-03 a Wayback Machine. a zygmuntkrzyzanowski.edu.pl
  4. ↑ 4,0 4,1 (rus) Вновь открытый: писатель и драматург Сигизмунд Кржижановский (1887-1950) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a aej.org.ua, 15 de desembre 2011
  5. ↑ En el Moscou dels anys vint, cada ciutadà tenia dret a ocupar sis metres quadrats.
  6. ↑ (rus) Text de l'obra
  7. ↑ En francès s'ha traduït com La superficine
  8. ↑ En el seu notable estudi sobre Krjijanovski, titulat Minus-prostranstvo, (El menys-espai), Vladímir Toporov postula un espai negatiu, alguna cosa que, enroscada en un zero, s'oposa a l'espai i el mata. No es tracta d'una construcció de l'esperit, sinó d'una realitat que l'escriptor Krjijanovski va experimentar en el moment de la creació de la seva obra.
  9. ↑ (alemany) Felix Philipp Ingold, Ein Unbekannter der russischen Moderne – Null-Autor: Sigismund Krshishanowski, (12 d'octubre de 2013) a: nzz.ch, consultat el 13 de setembre de 2015.
  10. ↑ (anglès) Caryl Emerson, "Introduction", in: Sigizmund Krzhizhanovsky, The Letter Killers Club. New York Review of Books, 2011 ISBN 978-1-59017-450-0 pàgs. vii–xvii.
  11. ↑ (anglès) Quadraturin.com Arxivat 2020-01-15 a Wayback Machine.
  12. ↑ (anglès) bldgblog.com

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Viquitexts
Viquitexts
 Viquitexts
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Siguizmund_Krjijanovski&oldid=32154887»