Vés al contingut

Simfonia núm. 20 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSimfonia núm. 20
Forma musicalSimfonia
TonalitatRe major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Llengua del terme, de l'obra o del nomcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1772
Data de publicació1772 Modifica el valor a Wikidata
Parts4 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 133
Part dellista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióflautes, oboès, trompes, trompetes i corda
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Menuetto. Trio
  4. Allegro
Musicbrainz: 06a62583-eeb7-4391-b56e-b69f3b4ad9a9 IMSLP: Symphony_No.20_in_D_major,_K.133_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370620 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 20 en re major, K. 133, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el juliol de 1772,[1] quan Mozart tenia l'edat de setze anys. Aquesta simfonia és una de les moltes escrites a Salzburg, en un període emmarcat entre dos viatges a Itàlia.

Comparada amb altres simfonies que Mozart va escriure en aquesta època, la instrumentació és extravagant; afegeix dues trompetes als instruments habituals. L'obra està instrumentada per a dues flautes, dos oboès, dues trompes, dues trompetes i corda. La tonalitat de re major, sovint reservada a la música cerimonial, és coherent amb la presència de les trompetes.[1]

Estructura

[modifica]

Consta de quatre moviments:

  1. Allegro
  2. Andante
  3. Menuetto. Trio
  4. Allegro

I. Allegro. El primer moviment, en re major i compàs 4/4, s'estructura d'acord amb la forma sonata, amb la notable variació que la recapitulació és exactament idèntica a l'exposició. És a dir, la recapitulació comença amb el segon tema i Mozart espera fins al veritable final per presentar el retorn al primer tema. El tema el porten en primer lloc als violins, que el condueixen suaument fins que ho repeteixen de nou els violins però en aquesta ocasió doblat per les trompetes.

\relative c' { \tempo "Allegro" \key d \major <d d' d'>4\f r q r | q4 r d\p d | d4.\startTrillSpan(cis16\stopTrillSpan d) e4 fis | e4 r e e | e4.\startTrillSpan(d16\stopTrillSpan e) fis4 g | fis4 }

II. Andante. El segon moviment, en la major i 2/4, està instrumentat per a corda i una flauta sola, que dobla la melodia del primer violí a l'interval superior d'octava. Els violins interpreten tot el moviment amb silencis, i la part del baix està interpretada amb la tècnica del pizzicato. Tots aquests elements, combinats, confereixen al moviment una textura delicada.

III. Menuetto-Trio. Aquest minuet, en re major, comença de manera audaç. El trio més subdividit va ser escrit primàriament per a cordes (amb unfragmento d'oboè).

IV. Allegro. El quart moviment, també en re major, és una dansa en compàs de 12/8 i en la forma sonata. Encara que a la partitura no hi ha cap indicació de Mozart sobre el tempo, el caràcter de la peça i l'estructura simfònica típica fan pensar que probablement seria un Allegro.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Mozart, Wolfgang Amadeus; Giglberger, Veronika (preface), Robinson, J. Branford (transl.). Die Sinfonien III.. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2005, p. XI.  ISMN M-006-20466-3

Enllaços externs

[modifica]
  • Simfonia núm. 20, K. 133: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simfonia_núm._20_(Mozart)&oldid=32110701»