Simin Palay
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Maximin Palay 29 maig 1874 Castèida e Doat (França) |
| Mort | 22 febrer 1965 (90 anys) Gelòs (França) |
| President Escola Gastó Febus | |
| 1923 – 1965 | |
 Majoral del Felibritge | |
| 1920 – 1965 ← Maurice-Louis Faure | |
Secretari de redacció Le Patriote des Pyrénées (en)  | |
| 1902 – | |
| Conservador Musée béarnais (en) | |
| Vice president (en) Association régionaliste du Béarn, du Pays basque et des contrées de l'Adour (en) | |
| | |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cultura occitana i gascó |
| Ocupació | antropòleg, romanista, poeta, sastre |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Lou Barbut U Mountanhol Lou Talhur de Pau Cric Crac Yan de las Crabes |
| Participà en | |
| 1909 | La Bouts de la Terre (oc) |
| Família | |
| Pare | Yan Palay (en) |
Premis | |
Simin Palay (Maximin Palay), Simin Palai en occità fou un escriptor etnògraf occità nascut a Castèida e Doat, als confins entre Bearn (Pirineus Atlàntics) i Bigorra (Alts Pirineus) el 1874, i mort a Gelos (Pirineus Atlàntics) el 1965. Fou amic de l'escriptor famós Miquèu Camelat, qui l'animà a escriure en occità bearnès i a editar els diaris en bearnès l'Armanac Patouès de la Bigorre (1891) i Reclams de Biarn e Gascougne (1897). El 1896 creà a Ortès l'Escola Gastó Febus, filial del felibritge.
El 1920 fou nomenat majoral del felibritge i es dedicà a la tasca de recerca lingüística i etnogràfica. De tarannà polític conservador, es va oposar al moviment occitanista contemporani i sovint ha estat acusat de considerar el bearnès com una llengua diferent de la resta dels dialectes occitans. El 1960 fou decorat amb la Legió d'Honor francesa.
Bibliografia selectiva[modifica]
Poesia[modifica]
- Bercets de yoenesse e coundes ent'arrise (1899)
- sounets e quatourzis (1902)
- Case ! (1909)
- Las pregaries e las gracies (1926)
- Lou bent qui passe (1958)
Teatre[modifica]
- Simin Palay va escriure 60 peces de teatre, en prosa o en vers:
- Lou bugade (1929)
- Lou rey malurous (1929)
- L'hemme encrabada (1929)
- La qui a troubat u meste (1930)
- Moussu qu’ey pec (El senyor és beneït, 1930)
- Lou franchiman (1927)
- La reyente mancade (La falsa institutriu, 1925)
Prosa[modifica]
- Lous tres goujats de Bordebielhe (1934), novel·la
Lexicografia[modifica]
- DICTIONNAIRE DU BEARNAIS ET DU GASCON MODERNES
Etnografia[modifica]
- Autour de la table béarnaise, (1932)
- La cuisine du pays, (1936)
- Cansous entaus maynadyes (1900)
- Cansous trufanderes (1924)
- Chants de Béarn et de Gascogne (1951), amb J.Poueigh
Enllaços externs[modifica]
- biografia de Simin Palay Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
- Selecció de poemes Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
- textes interpretats per Marcel Amont Arxivat 2006-05-12 a Wayback Machine.
- Bearnès i gascó Arxivat 2006-04-20 a Wayback Machine.