Simin Palay

Simin Palay

Biografia
Naixement	(fr) Jean Maximin Palay 29 maig 1874 Castèida e Doat (França)
Mort	22 febrer 1965 (90 anys) Gelòs (França)
President Escola Gastó Febus
1923 – 1965
Majoral del Felibritge
1920 – 1965 ← Maurice-Louis Faure
Secretari de redacció
1902 –
Conservador Musée béarnais (en)
Vicepresident
Dades personals
Activitat
Camp de treball	Cultura occitana i gascó
Ocupació	antropòleg, romanista, poeta, sastre
Membre de	Felibritge Societat Ramond Consistori de Tolosa
Nom de ploma	Lou Barbut U Mountanhol Lou Talhur de Pau Cric Crac Yan de las Crabes
Participà en
1909	La Bouts de la Terre (oc)
Família
Pare	Yan Palay
Premis
(1899)  Mèstre en gai-sabé (oc)  Cavaller de la Legió d'Honor

Simin Palay (Maximin Palay), Simin Palai en occità fou un escriptor etnògraf occità nascut a Castèida e Doat, als confins entre Bearn (Pirineus Atlàntics) i Bigorra (Alts Pirineus) el 1874, i mort a Gelos (Pirineus Atlàntics) el 1965. Fou amic de l'escriptor famós Miquèu Camelat, qui l'animà a escriure en occità bearnès i a editar els diaris en bearnès l'Armanac Patouès de la Bigorre (1891) i Reclams de Biarn e Gascougne (1897). El 1896 creà a Ortès l'Escola Gastó Febus, filial del felibritge.

El 1920 fou nomenat majoral del felibritge i es dedicà a la tasca de recerca lingüística i etnogràfica. De tarannà polític conservador, es va oposar al moviment occitanista contemporani i sovint ha estat acusat de considerar el bearnès com una llengua diferent de la resta dels dialectes occitans. El 1960 fou decorat amb la Legió d'Honor francesa.

Bibliografia selectiva

Poesia

• Bercets de yoenesse e coundes ent'arrise (1899)
• sounets e quatourzis (1902)
• Case ! (1909)
• Las pregaries e las gracies (1926)
• Lou bent qui passe (1958)

Teatre

• Simin Palay va escriure 60 peces de teatre, en prosa o en vers:
• Lou bugade (1929)
• Lou rey malurous (1929)
• L'hemme encrabada (1929)
• La qui a troubat u meste (1930)
• Moussu qu’ey pec (El senyor és beneït, 1930)
• Lou franchiman (1927)
• La reyente mancade (La falsa institutriu, 1925)

Prosa

• Lous tres goujats de Bordebielhe (1934), novel·la

Lexicografia

• DICTIONNAIRE DU BEARNAIS ET DU GASCON MODERNES
  • primera edició en 2 volums (1932-1934)
  • segona edició en 1 volum, C.N.R.S (1963)

Etnografia

• Autour de la table béarnaise, (1932)
• La cuisine du pays, (1936)
• Cansous entaus maynadyes (1900)
• Cansous trufanderes (1924)
• Chants de Béarn et de Gascogne (1951), amb J.Poueigh

Enllaços externs

• biografia de Simin Palay Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
• Selecció de poemes Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
• textes interpretats per Marcel Amont Arxivat 2006-05-12 a Wayback Machine.
• Bearnès i gascó Arxivat 2006-04-20 a Wayback Machine.