Simon Sechter

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSimon Sechter
Sechter.jpg
Retrat de Simon Sechter Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1788 Modifica el valor a Wikidata
Frymburk Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1867 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZentralfriedhof Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatÀustria
Activitat
OcupacióCompositor
OcupadorUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsAntonio Salieri Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAnton Door, Adolf von Henselt i Anton Bruckner Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i orgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 48499dc6-7116-4cfd-bab0-dc4d0b8c39b9 Discogs: 2450520 IMSLP: Category:Sechter,_Simon Find a Grave: 4479 Modifica el valor a Wikidata

Simon Sechter (Friedberg, 11 d'octubre de 1788 - Viena, 10 de setembre de 1867) fou un organista i compositor austríac.

El 1804 fou alumne a Viena de Leopold Kozeluch, Johann Peter Emilius Hartmann i Abt Stadler, i després de set anys d'una precària existència va poder aconseguir la plaça de mestre de música de l'Institut de Cecs, més endavant Stadler el feu entrar en la Capella Imperial, on amb el temps assolí la plaça d'organista, lloc que en deixar-la Stadler l'ocupà Ludwig Rotter.

A partir de 1851 fou professor d'harmonia i composició en el Conservatori d'Amics de la Música. La seva obra principal, conté en principi la teoria de la base fonamental de Jean-Philippe Rameau, és: Die Grundsätze der musikalischen Komposition (1853-54) en tres volums. A més, va compondre una òpera burleta, Ali-hitschhetsch, que fou representada el 1844, un gran nombre d'obres de caràcter religiós, com ofertoris, misses, un Te Deum, etc.

De les quals moltes no arribaren a editar-se, i publicà fugues, preludis, i d'altres composicions per a orgue, variacions per a piano i dos quartets per a instruments de corda, un d'ells titulat Die vier Temperamente.

De les seves fugues mereixen citar-se les dues vers la melodia del càntic Grosser Gott, wir loben dich, i és digne de menció també un important assaig titulat Wichtigen Beitrag zur Fingersetzung bei dem Pianoforte-spiel, etc.

Alumnes[modifica]

Destacà com a professor i fou tingut per un dels mestres del contrapunt. Entre els seus deixebles hi figuraren:

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simon Sechter
  1. *Enciclopèdia Espasa v. 27, pàg. 809, (ISBN 84-239-4527-8)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 84. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 49, pàg. 715 (ISBN 84 239-4549-9)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 668. (ISBN 84-7291-255-8)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1596. (ISBN|84-7291-226-4)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1488
  7. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1593. (IBSN 84-7291-226-4)
  8. https://www.slovenska-biografija.si/oseba/sbi871880/