Sinocentrisme
El sinocentrisme (en xinès:中国中心主义, Zhōngguó zhōngxīn zhǔyì) és una perspectiva nacionalista que veu a la Xina com el centre de la civilització i la considera superior a totes les altres nacions.[1] Un concepte relacionat però diferent és el concepte de superioritat de l'ètnia han coneguda com el xovinisme han.
Context[modifica]
Segons el context històric el sinocentrisme es pot referir a ja sia l'etnocentrisme de l'ètnia han i la cultura Han, o el més recent concepte de zhonghua minzu popularitzat pels manxús de la dinastia Qing.
En temps premoderns va prendre la forma de veure la Xina com l'única civilització del món, i les nacions estrangeres o grups ètnics com "bàrbars" en graus diferents.
Sistema sinocèntric[modifica]
El sistema sinocèntric va ser un sistema jeràrquic de relacions internacionals que va prevaldre a l'Àsia de l'Est abans d'adoptar-se el sistema westfalià en els temps moderns. Tradicionalment el regne Ryūkyū i el Vietnam eren considerats vassalls de la Xina. Les zones fora de l'àrea sinocèntrica s'anomenaven Huawaizhidi (化外之地), que significa terres sense civilitzar.
Al centre d'aquest sistema estava la Xina amb emperadors per mandat diví i considerat l'únic emperador legítim del món.
Sota aquest esquema només Xina tenia un emperador o Huangdi (皇帝), qui era fill del cel; altres països només tenien reis o Wang (王). Lús al Japó del terme Emperador celestial o 'tennō' (天皇) pels governants del Japó representa una subversió d'aquest principi.
Durant la dinastia Ming, quan el sistema de tributs estava al zenit, els estats estrangers es van classificar en un gran nombre de grups. La categoria del sud-est incloïa Corea, Japó, el Regne Ryūkyū, Annam, Đại Việt, Siam, Txampa, i illa de Java. Un segon grup de bàrbars del sud-est tenia Sulu, Moluques, i Sri Lanka.
A més hi havia bàrbars del nord, bàrbars del nord-est i dues grans categories de bàrbars de l'oest (des de Shanxi, oest de Lanzhou, i l'actual Xinjiang).
Hi avia estats que comerciaven amb Xina com Portugal, a qui es va cedir el territori de Macau sense entrar oficialment en el sistema de tributs xinès. De manera sorprenent la dinastia Qing va usar el terme de Huawaizhidi (化外之地) explícitament per a Taiwan (Formosa).[2][3]
El sinocentrisme tenia aspectes econòmics importants a base del sistema de tributs. La zona sinocèntrica es basava en l'ús de la plata com a moneda i els preus de referència eren els de la Xina.
El model sinocèntric no es va veure amenaçat fins a l'entrada dels poder europeus del segle xviii a XIX especialment per la Guerra de l'opi.
A finals del segle xix el sistema sinocèntric va ser substituït pel sistema Westphalià multiestatal.[4]
Notes[modifica]
- ↑ «Beneath the Facade of China». School of Contemporary Chinese Studies, NG8 1BB, 30-05-2007.
- ↑ «History in The Mutan Village Incident». Twhistory.org.tw, 11-06-2001. Arxivat de l'original el 2007-08-07. [Consulta: 11 abril 2011].
- ↑ Chinataiwan history (历史) of Taiwan area Arxivat 2008-03-29 a Wayback Machine. (xinès)
- ↑ Kang, David C. (2010). East Asia Before the West: Five Centuries of Trade and Tribute, p. 160., p. 160, a Google Books
Referències[modifica]
- Kang, David C. (2010). East Asia Before the West: Five Centuries of Trade and Tribute. New York : Columbia University Press. ISBN 9780231153188/ISBN 023115318X; ISBN 9780231526746/ISBN 0231526741; OCLC 562768984
Enllaços externs[modifica]
- Public Secrets: Geopolitical Aesthetics in Zhang Yimou’s Hero Arxivat 2007-02-18 a Wayback Machine.
- Origin of Vietnam name Arxivat 2011-10-16 a Wayback Machine.
- The Rise of East Asia and the Withering Away of the Interstate System Arxivat 2012-07-16 a Wayback Machine.
- Sinocentrism or Paranoia?
- Suzerain and Vassal, or Elder and Younger Brothers: The Nature of the Sino-Burmese Historical Relationship Arxivat 2009-02-17 a Wayback Machine.