Sirin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeSirin
Сирин Лубочная картинка XVIII.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusocell llegendari Modifica el valor a Wikidata
Sirin. 1710

Sirin és una criatura mitològica del folklore rus, amb el cap i el pit d'una bella dona i el cos d'un ocell (habitualment una òliba o mussol). Segons el mite, els sirins vivien prop del Jardí de l'Edèn o al voltant de l'Eufrates.[1][2]

Aquestes criatures, mig dona mig ocell, es basen directament en els mites grecs de les sirenes.[2][3][4] Habitualment eren representats amb una corona o una aurèola.[5] Els sirins cantaven belles cançons als sants, predint les joies futures. Per als mortals, tanmateix, els ocells eren perillosos, ja que, en sentir-los, hom oblidava tot i els seguia fins que finalment moria. La gent intentava salvar-se dels sirins disparant canonades, fent sonar campanes o fent altres sorolls per foragitar l'ocell.[3] Més tard (S. XVII-XVIII) la imatge dels sirins va canviar per simbolitzar l'harmonia del món, car vivien al paradís. En aquella època es creia que només els veritablement feliços podien sentir un sirin, i només uns pocs el podien veure, ja que és ràpid i difícil d'atrapar, igual que la felicitat humana. Simbolitza la joia eterna i la felicitat celestial.[6]

La llegenda dels sirins podria haver estat introduïda a la Rus de Kíev per mercaders perses durant els segles vuitè i novè. A les ciutats de Quersonès i Kíev se'n troben sovint imatges en restes de ceràmica, penjolls i als marges d'Evangelis entre els segles X i XII.[5] Els Pomors sovint dibuixaven sirins a les il·lustracions del Gènesi com aus seient als arbres del paradís.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Сирин» (en rus). Bestiary. [Consulta: 16 abril 2009].
  2. 2,0 2,1 «Священные птицы» (en rus). New Acropol. [Consulta: 16 abril 2009].
  3. 3,0 3,1 Boguslawski, Alexander. «RELIGIOUS LUBOK», 1999. [Consulta: 16 abril 2009].
  4. «Персонажи славянской мифологии» (en rus). [Consulta: 16 abril 2009].
  5. 5,0 5,1 Hilton, Alison. Russian folk art (en anglès). Indiana University Press, 1995, p. 144. ISBN 0-253-32753-9. 
  6. «Славянские суеверия» (en rus). [Consulta: 16 abril 2009].