Vés al contingut

Sonata per a violí núm. 10 (Beethoven)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalSonata per a violí núm. 10

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsonata Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsol major Modifica el valor a Wikidata
CompositorLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1816 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano i violí Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 70c541fc-4cc7-31da-aa44-4b8766f0ff19 IMSLP: Violin_Sonata_No.10,_Op.96_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002365831 Modifica el valor a Wikidata

La Sonata per a violí núm. 10, op. 96, en sol major, és la darrera que va compondre Ludwig van Beethoven. Va ser composta el 1812 i publicada el 1816. Està dedicada a l'alumne de Beethoven, l'arxiduc Rodolf d'Àustria (1788-1831), qui en va fer la primera interpretació, juntament amb el violinista Pierre Rode. Ha rebut el sobrenom poc encertat de «El cant del gall» (en anglès, The Cockcrow).[1][2]

Ha estat considerada com la més bella de les seves sonates per a violí, amb una calma, una bellesa etèria. En la seva interpretació tot ha d'estar correcte, des del primer trinat.[3] El trinat d'obertura és una part integral del subjecte.

Anàlisi musical

[modifica]

Consta de quatre moviments:

  1. Allegro moderato (en sol major)
  2. Adagio espressivo (en mi bemoll major)
  3. Scherzo: Allegro - Trio (en sol menor, el Trio en mi bemoll major, i acaba en sol major)
  4. Poco allegretto (en sol major)

El moviment final va ser escrit per Beethoven amb l'estil de Pierre Rode al cap. Poc abans d'acabar l'obra, Beethoven va escriure a l'Arxiduc Rodolf "…no fer molta pressa en l'últim moviment pel bé de la mera puntualitat, molt més com que, a l'escriure'l, vaig considerar la tècnica de Rode. En els nostres episodis finals que ens agrada per terra i passatges sonors, però això no és del grat R i -. Això em dificulta una mica".[4] Com a resultat, el final va ser un conjunt de set variacions i una breu coda sobre un tema alegre.

L'obra dura aproximadament 27 minuts.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sonata for violin & piano No. 7 in C minor ("E...» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2024].
  2. ↑ "16 February - BENJAMIN SCHMID (violin) and LUIS MAGALHAES (piano)" a Friends of Music Recitals 2010
  3. ↑ The Master Musicians: Beethoven per Marion Scott (1934) revisat per Sir Jack Westrup JM Dent 1974
  4. ↑ Letter No 96
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sonata_per_a_violí_núm._10_(Beethoven)&oldid=33964726»