Sonata per a violí núm. 7 (Beethoven)
| Forma musical | sonata  |
|---|---|
| Tonalitat | Do menor |
| Compositor | Ludwig van Beethoven |
| Data de publicació | 1803 |
| Instrumentació | piano i violí |
   | |
La Sonata per a violí núm. 7, en do menor, és la segona de les tres Sonates per a violí op. 30 de Ludwig van Beethoven. Va ser composta entre 1801 i 1802. Està dedicada al tsar Alexandre I de Rússia. L'autògraf de la sonata es va presentar en una col·lecció creada per H.C. Bodmer a Zúric, i que fou descobert cap a la meitat del segle xx.[1] Beethoven va compondre aquesta sonata o menys al mateix temps en què va escriure el seu "Testament de Heiligenstadt", una carta no enviada en la que detallant el seu estat d'angoixa. Se l'ha denominat "Heroica".[2] Les tres sonates, la Núm. 6 la major, la Núm. 7 en do menor i la Núm. 8 sol major, van ser publicades el 1803 per Bureau des Arts et d'Industrie a Viena.
Anàlisi musical
[modifica]Consta de 4 moviments:
- Allegro con brio (en do menor)
- Adagio cantabile (en la bemoll major)
- Scherzo: Allegro (en do major)
- Finale: Allegro; Presto (en do menor)
L'obra dura aproximadament uns 26 minuts.
Referències
[modifica]- ↑ Aber, Adolf «Beethoven's Autographs». Musical Times. The Musical Times, Vol. 97, No. 1359, 97, 1359, 5-1956, pàg. 249–251. DOI: 10.2307/936460. JSTOR: 936460.
- ↑ «Sonata for violin & piano No. 7 in C minor ("E...» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2024].
