Sonimag
| ||||
| ||||
| Tipus | fira de mostres  | |||
|---|---|---|---|---|
| Vigència | octubre 1963 - | |||
| Localització | Barcelona | |||
| Estat | Espanya | |||
Sonimag (anagrama del castellà "sonido e imagen") va ser un Saló internacional dedicat a la imatge, el so i l'electrònica que es va celebrar anualment a la Fira de Barcelona des del 1963 fins al 2015.[1]
Història[modifica]
El primer saló, dedicat exclusivament a la fotografia, va tenir lloc l'octubre de 1963 coincidint amb la 7a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia.[2] Hi va tenir lloc una exposició col·lectiva de la fotografia espanyola d'aleshores, entre ells Ignasi Marroyo.[3]
La segona edició, celebrada l'octubre de 1964, va coincidir amb la 8a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia i es va ampliar al so.[4] La tercera edició de l'octubre de 1965 a coincidir alhora amb la 9a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia i la VII Setmana Internacional del Cinema en Color.[5] L'edició de 1966 es va ampliar també a l'electrònica i deixà de coincidir amb els Premis Sant Jordi de Cinematografia.
El 1976 fou homologat com a Saló Internacional i durant dues dècades esdevindria una de les exposicions anuals monogràfiques més importants dels mitjans audiovisuals i electrònics gràcies al suport dels grans fabricants com Panasonic, Sony i Pioneer. S'hi van popularitzar els primers ordinadors, videojocs, equips de so per automòbils, sistemes de vídeo Beta i VHS i fins i tot el DVD. També fou l'aparador d'empresaris destacats com Enric Masó i Vázquez, qui va popularitzar a Espanya la televisió en color Emerson-Kolster; Antoni Puntí, president de Pioneer España, amb els tocadiscs estereofònic Vieta; i altres com Antonio Asensio Pizarro (president d'Antena 3), Domingo Jaumeandreu (cap de Sony a Espanya), Xavier Aznárez (cap de Sanyo), Vicens Serra (cap de Panasonic), i l'ex ministre Joan Majó i Cruzate.
El 1981 Sonimag va incorporar sota la denominació d'Expotrónica els sectors d'electrònica professional, equips i components. El 1984 Expotrónica va adquirir caràcter propi com a saló professional.
Tanmateix, el 1989 entrà en declivi i la seva periodicitat esdevingué bianual. Amb la proliferació d'exposicions de tecnologia digital i la pèrdua de pes específic del sector electrònic a la indústria catalana s'accentuà la crisi. A l'edició de 2000 no hi van assistir Phillips i Panasonic, dues de les empreses que li van donar més empenta en el seu moment. La sessió del 2002 es va posposar i poc a poc fou superada per la Funkausstelung de Berlín, que ja havia absorbit el Festival du Son de París i el Sim-Hifi Internacional de Milà.[6] El 2015 deixà de celebrar-se definitivament, i fou absorbit per Graphispag, exposició dedicada a les arts gràfiques.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Sonimag». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Los Premios "San Jorge de Cinematografía, La Vanguardia, 2 d'octubre de 1963
- ↑ El retratista del Somorrostro, la Vanguardia, 2 de juliol de 2017
- ↑ VIII Premio "San Jorge· de Cinematografía, La Vanguardia, 15 d'octubre de 1964
- ↑ Fallo de los premios San Jorge de cinematografía, ABC, 8 d'octubre de 1965
- ↑ La Fira cierra Sonemag, El País, 6 d’abril de 2002
- ↑ Sonimag, la extinción silenciosa, El País, 8 de març de 2004
