Sonoraïta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralSonoraïta
Fórmula química Fe3+(TeO3)(OH)·H2O
Epònim Sonora i lloc de descobriment
Localitat tipus mina Moctezuma, Moctezuma, Municipi de Moctezuma, Sonora, Mèxic
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.JN.05
Nickel-Strunz 9a ed. 4.JN.05
Nickel-Strunz 8a ed. IV/K.09
Dana 34.7.1.1
Heys 28.3.25
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 10,98Å; b = 10,26Å; c = 7,91Å; β = 108,48°
Color yellow-green*
Duresa 3
Lluïssor vítria
Diafanitat transparent
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 2,018 nβ = 2,023 nγ = 2,025
Birefringència δ = 0,007
Angle 2V mesurat: 20° to 25°, calculat: 64°
Dispersió òptica relativament feble
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1968-001
Any d'aprovació 1968
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La sonoraïta és un mineral de la classe dels òxids. Anomenat així l'any 1968 per Richard Valentine Gaines, Gaibrielle Donnay, i Max H. Hey per l'estat de Sonora (Mèxic), on es troba la localitat tipus del mineral.

Característiques[modifica]

La sonoraïta és un òxid de fórmula química Fe3+(TeO3)(OH)·H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. Segons la classificació de Nickel-Strunz, l asonoraïta pertany a "04.JN - Tel·lurits amb anions addicionals, amb H2O" juntament amb els següents minerals: eztlita, poughita, cesbronita, oboyerita i juabita.

Formació i jaciments[modifica]

La sonoraïta es forma com a mineral secundari derivat de l'oxidació de menes amb cert contingut de tel·luri.[2] Ha estat descrita al Japó, Mèxic i als Estats Units.


Referències[modifica]

  1. «Sonoraite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Barthelmy, Dave. «Sonoraite Mineral Data». [Consulta: 16 abril 2018].