Sophia Maria Westenholz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Eleonore Sophia Maria Fritsche  10 juliol 1759 Neubrandenburg |
| Mort | 4 octubre 1838 (79 anys) Ludwigslust |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, professora de música, pianista |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Carl August Friedrich Westenholz |
   | |
Sophia Maria Westenholz (nascuda Elenore Sophia Maria Fritscher, Neubrandenburg, 10 de juliol de 1759 - Ludwigslust, 4 d'octubre de 1838) va ser una pianista, mestra de capella, compositora, cantant i pedagoga musical alemanya.[1]
Biografia[modifica]
Filla de l'organista de Neubrandenburg Ferdinand Fritscher, es va criar en una família privilegiada i va passar la major part de la vida a les corts de Schwerin i Ludwigslust, capitals del ducat de Mecklenburg-Schwerin. A instàncies del príncep Lluís de Mecklenburg-Schwerin, va estudiar piano i cant amb el Konzertmeister Johann Wilhelm Hertel, a Schwerin, a partir dels deu anys. Quan en tenia setze, ja havia estat contractada com a cantant a la capella de la cort a Ludwigslust. Es va convertir en la segona esposa del mestre de capella Carl August Friedrich Westenholz l'estiu de 1777 i van tenir vuit fills.[2][1]
A la dècada de 1780, Westenholz va ser aclamada a Berlín, Leipzig, Ludwigslust i Rostock, i va fer molts seguidors, com el compositor Ernst Wilhelm Wolf i Carl Friedrich Cramer. Wolf en diguéː «L'estil de la senyora Westenholz és la del gran Bach d'Hamburg». En una revisió de les seves sis sonates, que Wolf havia dedicat a Sophie Westenholz, Cramer també va elogiar l'equilibri en l'expressió musical de la seva interpretació.[1]
Quan va morir el seu marit el 1789, ella va rebre el títol de Mestra de capella [Kapellmeisterin] a Ludwigslust. Des de 1792 fins a 1811, després de la mort d'Antonio Rosetti, dirigí els concerts a la capella de la cort mentre tocava el piano, fins que Louis Massonneau s'imposà amb la idea que calia dirigir des de la tarima.[1][2]
Continuà la seva carrera com a cantant, professora i pianista, va ensenyar música a les princeses Ludwigslust i va compondre i interpretar les seves pròpies obres a la cort. A més de la seva reputació com a pianista, també es va fer coneguda per actuar com a intèrpret d'harmònica de vidre en diversos concerts. Després de 1800, va començar a centrar-se en les composicions, i es va publicar algunes de les seves obres el 1806. Johann Friedrich Reichardt la va descriure com «un dels principals músics d'Europa».[2][3]
Es va retirar el 1821 amb una pensió, tot i que va continuar exercint com a cantant de la cort fins a la seva mort.[3]
Obres[modifica]
Sophie Westenholz es va inspirar en les obres de Johann Abraham Peter Schulz i Johann Friedrich Reichardt i va escriure cançons tant en estil estròfic com popular.[2]
Les seves obres inclouen:
Lieder amb melodies sense ornaments:
- Das Grab
- Die Erscheinung
- Frühlingsreigen
- Meine Wünsche
Lieder amb melodies ornamentades:
- Das Glücke der Liebe
- Huldigung
- Lied der Liebe
Lieder que representen l'estil romàntic primerenc:
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Westenholz, Sophia». www.sophie-drinker-institut.de. Sophie Drinker Institut. [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Sadie, Julie Anne. The Norton/Grove dictionary of women composers. W. W. Norton & Company, 1994. ISBN 9780393034875.
- ↑ 3,0 3,1 «MGG Online» (en anglès americà). www.mgg-online.com. [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ Arnold, Elizabeth Packard. «(1759-1838):A MUSICO-POETIC ANALYSIS OF SELECTED LIEDER AND HER POSITION IN THE HISTORY OF THE CLASSIC LIED». [Consulta: 30 setembre 2010].
- ↑ «Sophia Maria Westenholz, née Fritscher (1759 - 1838) - Vocal Texts and Translations at the LiederNet Archive». www.lieder.net. [Consulta: 16 desembre 2019].
Enllaços externs[modifica]
- Sophie Westenholz - Sonata per a piano en do major, SW I/1 (Maša Novosel, piano)