Spy Game

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSpy Game
Spy Game poster.jpg
pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Tony Scott
Protagonistes
Producció Douglas Wick i Marc Abraham
Guió Michael Frost Beckner i David Arata
Música Harry Gregson-Williams
Fotografia Daniel Mindel
Muntatge Christian Wagner
Vestuari Louise Frogley
Productora Beacon Pictures Tradueix i Universal Studios
Distribuïdor Universal Studios
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 19 novembre 2001
Durada 121 min
Idioma original anglès, xinès Yue i àrab
Rodatge Vancouver, Berlín, República Txeca, Hong Kong, Budapest, Castell d'Oxford, Lloyd's building Tradueix, Regent's Park, Shepperton Studios Tradueix, Simon Fraser University Tradueix, Praga i Marroc
Color en color
Format 2.35:1
Descripció
Gènere cinema d'acció, thriller d'acció, thriller polític, cinema d'espionatge i pel·lícula amb salt enrere
Lloc de la narració Hong Kong, George Bush Center for Intelligence Tradueix, Berlín Oest, Beirut, Suzhou, Berlín Est i Vietnam
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0266987 Filmaffinity: 227970 Allocine: 29275 Rottentomatoes: m/spy_game Mojo: spygame Allmovie: v255937 TCM: 453069 Metacritic: movie/spy-game TV.com: movies/spy-game
Modifica les dades a Wikidata

Spy Game  és pel·lícula estatunidenca dirigida per Tony Scott, estrenada l'any 2001. Ha estat doblada al català.[1] Tony Scott dedica el seu film a Elizabeth Jean Scott, la seva mare. El seu germà, Ridley Scott, li dedica per la seva banda Black Hawk abatut, estrenada el mateix any.

Argument[modifica]

1991. La guerra freda ha acabat i el president dels Estats Units s'afanya en realitzar un important viatge comercial a la Xina. Mentrestant, l'agent de la CIA Tom Bishop és detingut després d'haver intentat fer evadir un presoner d'un establiment penitenciari no lluny de Suzhou.

La CIA té 24h per fer alliberar Bishop, sinó serà executat. Amb la finalitat de prendre una decisió, alguns dirigents de l'Agència busquen establir el seu perfil i demanen els dossiers creats per Nathan Muir, oficial superior a punt de jubilar-se i mentor de Tom. Muir llavors fa destruir aquests dossiers, amb la finalitat de forçar els quadres de la CIA a integrar-lo en el seu grup de treball mentre que els conta la seva trobada amb Bishop, llavors tirador d'elit dels Marines, durant la guerra del VietNam, a continuació el seu reclutament i la seva formació a Berlín als anys 1970.[2]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Gènesi del projecte[modifica]

L'holandès Mike van Diem en un primer moment havia de dirigir el film. Però els productors han preferit un cineasta més conegut i cèlebre: el britànic Tony Scott[3]

Repartiment dels papers[modifica]

Tony Scott ja havia dirigit Brad Pitt una vegada abans de fer aquest film, a Amor a boca de canó, on tenia un petit paper. Pel que fa a Robert Redford, hi havia acompanyat l'actor al seu film El riu de la vida l'any 1992.

Rodatge[modifica]

La seqüència d'obertura a la presó xinesa ha estat rodada al Castell d'Oxford, que es feia servir com a de presó fins al 1996.[4]

Les escenes que tene lloc als despatxos de la CIA han estat realitzades als estudis de Shepperton, només els plans exteriors de Washington DC han estat rodats als Estats Units.[4] Les preses al Vietnam han estat rodades al Marroc als voltants de Ouarzazate.[4]

Ja que Berlín ha molt canviat entre 1976 (data de l'acció del film) i el període del rodatge, els plans que tenen lloc han estat rodats a Budapest i a Praga[4] La seqüència de Beirut originalment s'havia de rodar a Tel Aviv i Haifa. Però només la seqüència de l'atemptat-suïcida ha estat rodada a Haïfa, la Segona intifada va obligar l'equip a deslocalitzar el rodatge que finalment s'ha desenvolupat al Marroc a Casablanca.[4]

Premis i nominacions[modifica]

  • Motion Picture Sound Editors 2002: nominacions per al Best Sound Editing - Effects & Foley, Domestic Feature Film Dialogue & ADR, Domestic Feature Film i Best Sound Editing - Effects & Foley, Domestic Feature Film.
  • Premis Satellite 2002: nominació a la millor música de film (Best Original Score).[5]

Rebuda[modifica]

  • "Un hàbil artefacte fet amb talls ràpids i la classe de glamur agrest que pots trobar en els anuncis de moda (...) Puntuació: ★★½ (sobre 4)"[6]
  • "Si no pots trobar una còpia de 'Condor', pots aprendre tot el que probablement necessites saber sobre espionatge compaginant 'Spy Game' amb 'Spy Kids' (...) Puntuació: ★★★ (sobre 4)"[7]

Referències[modifica]

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Spy game». [Consulta: 3 juliol 2018].
  2. Scott, A. O. «FILM REVIEW; Two Spies Test Friendship As the Cold War Thaws» (en en). The New York Times.
  3. «Secrets de rodatge». Allociné.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Tony Scott, commentaire du DVD, collector's edition ISBN 0-7832-2359-5
  5. «Awards for Spy Game». akas.imdb.com. [Consulta: 6 agost 2011].
  6. Ebert, Roger. «Spy Game Movie Review & Film Summary (2001) | Roger Ebert» (en anglès). [Consulta: 3 juliol 2018].
  7. «Spy Game (Juego de espías) (2001)» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2018].