Staša Zajović
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1953 (70/71 anys) Nikšić |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Belgrad |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets de les dones, escriptora de no-ficció |
Staša Zajović (Nikšić, 1953) Stanislava Staša Zajović és una activista feminista, pacifista i membre del Moviment LGBT montenegrina, cofundadora de Dones de negre de Belgrad, creada al 1991 al principi de les guerres de l'antiga Iugoslàvia.[1][2]
Trajectòria[modifica]
Es llicencià en Llengües Romàniques en la Facultat de Filologia de la Universitat de Belgrad (1977).[3]
Del 1985 al 1992 participà en Zena i drustvo (Dona i Societat) de Belgrad, en SOS Línia Directa per a Dones i Infància Víctimes de Violència, en el Lobby de Dones de Belgrad, en el Centre per a l'Acció Antibèl·lica de Belgrad, en el Moviment Cívic de Resistència, etc.
El 1991 cofundà i coordinà Dones de negre de Belgrad i continuà en altres organitzacions com ara Women’s Peace Network, The International Network of Women’s Solidarity against War, Network of Conscientious Objectors and Anti militarism in Sèrbia, The Coalition for a Secular State, etc.[3]
A Belgrad, durant les guerres de l'ex-Iugoslàvia, dirigí les vigílies silencioses de les «Dones de negre» que tenien lloc cada setmana del 1991 al 1997 com a protesta no violenta contra la guerra, la política del règim serbi, el militarisme i totes les formes d'odi, discriminació i violència. Donaven suport als desertors de totes les exrepúbliques iugoslaves, organitzaven accions per a acollir els refugiats i publicaven llibres i revistes.[4]
Stanislava Stasa viatjà sovint per Europa per a denunciar la situació i coordinar la solidaritat amb les xarxes internacionals de dones, especialment a Itàlia, on es creà el primer grup de Dones de negre d'Europa (Donne di nero, 1991) arran de la Guerra del Golf[5][6] i a l'estat espanyol. Continuà denunciant l'auge de les forces extremistes a Sèrbia i el perill de la involució democràtica, així com la pressió del fonamentalisme religiós.[7][8] Stasa participà al 2006, en resposta a la proposta de Llei d'Esglésies i Comunitats Religioses, que li donaria drets extraordinaris a l'Església ortodoxa sèrbia, amb Dones de negre, que creà, juntament amb més organitzacions
de la societat civil, la Coalició per un Estat Laic, i es feren reunions públiques per a discutir la llei; redactaren esmenes i es presentaren al Parlament serbi per a aconseguir que fossen aprovades.[9] Parla espanyol, italià i anglés.[2] Ha organitzat activitats sobre drets humans i dones: polítiques de pau feministes, interètniques i de solidaritat intercultural, dones i poder, dones i antimilitarisme.[1]
És autora d'assaigs, articles en mitjans de comunicació locals i internacionals, publicacions sobre dones i política, drets reproductius, la guerra, el nacionalisme i el militarisme, la resistència feminista a la guerra i l'antimilitarisme.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Stasa Zajovic: Conferència a Madrid sobre la violència a les dones; “Dones que canvien el món”, agost de 2004».
- ↑ 2,0 2,1 Rivas, Rosa «"Las Mujeres de Negro ejercemos la desesperación activa"» (en espanyol). El País [Madrid], 27-04-1993. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 3,0 3,1 «Zene u crnom - Women in Black - Belgrade - CV Staša Zajović». zeneucrnom.org. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ ««Women in Black»: documental sobre Dones de negre de Belgrad en descàrrega lliure - La Casa de la Paz». www.lacasadelapaz.org. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ Caucaso, Osservatorio Balcani e. «Donne in Nero e Balcani: un volto del pacifismo italiano» (en italià). Osservatorio Balcani e Caucaso. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ «Le tappe della nostra storia» (en italià). www.casadelledonnetorino.it. Arxivat de l'original el 1 de juliol de 2016. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ País, Ediciones El. «Cartas al director | La situación actual en Serbia» (en espanyol). EL PAÍS, 01-02-2004. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ «MdN-Belgrado: Represión a defensoras de derechos humanos - Análisis del militarismo, la guerra, la lucha noviolenta y la paz - Pensamiento en Mujer Palabra» (en espanyol). www.mujerpalabra.net. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ AWID. «Resistint i reptant els fonamentalismes religiosos. Enfrontant-se al creixent poder de l'Església ortodoxa sèrbia en la vida pública: el cas de Dones de negre-Sèrbia» (en anglés). [Consulta: 14 abril 2016].