Vés al contingut

Staša Zajović

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaStaša Zajović

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Nikšić (Montenegro) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Belgrad Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets de les dones, escriptora de no-ficció Modifica el valor a Wikidata

Staša Zajović (Nikšić, 1953) Stanislava Staša Zajović és una activista feminista, pacifista i membre del Moviment LGBT montenegrina, cofundadora de Dones de negre de Belgrad, creada al 1991 al principi de les guerres de l'antiga Iugoslàvia.[1][2]

Trajectòria

[modifica]

Es llicencià en Llengües Romàniques en la Facultat de Filologia de la Universitat de Belgrad (1977).[3]

Del 1985 al 1992 participà en Zena i drustvo (Dona i Societat) de Belgrad, en SOS Línia Directa per a Dones i Infància Víctimes de Violència, en el Lobby de Dones de Belgrad, en el Centre per a l'Acció Antibèl·lica de Belgrad, en el Moviment Cívic de Resistència, etc.

El 1991 cofundà i coordinà Dones de negre de Belgrad i continuà en altres organitzacions com ara Women’s Peace Network, The International Network of Women’s Solidarity against War, Network of Conscientious Objectors and Anti militarism in Sèrbia, The Coalition for a Secular State, etc.[3]

A Belgrad, durant les guerres de l'ex-Iugoslàvia, dirigí les vigílies silencioses de les «Dones de negre» que tenien lloc cada setmana del 1991 al 1997 com a protesta no violenta contra la guerra, la política del règim serbi, el militarisme i totes les formes d'odi, discriminació i violència. Donaven suport als desertors de totes les exrepúbliques iugoslaves, organitzaven accions per a acollir els refugiats i publicaven llibres i revistes.[4]

Stanislava Stasa viatjà sovint per Europa per a denunciar la situació i coordinar la solidaritat amb les xarxes internacionals de dones, especialment a Itàlia, on es creà el primer grup de Dones de negre d'Europa (Donne di nero, 1991) arran de la Guerra del Golf[5][6] i a l'estat espanyol. Continuà denunciant l'auge de les forces extremistes a Sèrbia i el perill de la involució democràtica, així com la pressió del fonamentalisme religiós.[7][8] Stasa participà al 2006, en resposta a la proposta de Llei d'Esglésies i Comunitats Religioses, que li donaria drets extraordinaris a l'Església ortodoxa sèrbia, amb Dones de negre, que creà, juntament amb més organitzacions

Trobada internacional de Dones de negre 1999, Montenegro

de la societat civil, la Coalició per un Estat Laic, i es feren reunions públiques per a discutir la llei; redactaren esmenes i es presentaren al Parlament serbi per a aconseguir que fossen aprovades.[9] Parla espanyol, italià i anglés.[2] Ha organitzat activitats sobre drets humans i dones: polítiques de pau feministes, interètniques i de solidaritat intercultural, dones i poder, dones i antimilitarisme.[1]

És autora d'assaigs, articles en mitjans de comunicació locals i internacionals, publicacions sobre dones i política, drets reproductius, la guerra, el nacionalisme i el militarisme, la resistència feminista a la guerra i l'antimilitarisme.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Stasa Zajovic: Conferència a Madrid sobre la violència a les dones; “Dones que canvien el món”, agost de 2004».
  2. 2,0 2,1 Rivas, Rosa «"Las Mujeres de Negro ejercemos la desesperación activa"» (en espanyol). El País [Madrid], 27-04-1993. ISSN: 1134-6582.
  3. 3,0 3,1 «Zene u crnom - Women in Black - Belgrade - CV Staša Zajović». zeneucrnom.org. [Consulta: 14 abril 2016].
  4. ««Women in Black»: documental sobre Dones de negre de Belgrad en descàrrega lliure - La Casa de la Paz». www.lacasadelapaz.org. [Consulta: 14 abril 2016].
  5. Caucaso, Osservatorio Balcani e. «Donne in Nero e Balcani: un volto del pacifismo italiano» (en italià). Osservatorio Balcani e Caucaso. [Consulta: 14 abril 2016].
  6. «Le tappe della nostra storia» (en italià). www.casadelledonnetorino.it. Arxivat de l'original el 1 de juliol de 2016. [Consulta: 14 abril 2016].
  7. País, Ediciones El. «Cartas al director | La situación actual en Serbia» (en espanyol). EL PAÍS, 01-02-2004. [Consulta: 14 abril 2016].
  8. «MdN-Belgrado: Represión a defensoras de derechos humanos - Análisis del militarismo, la guerra, la lucha noviolenta y la paz - Pensamiento en Mujer Palabra» (en espanyol). www.mujerpalabra.net. [Consulta: 14 abril 2016].
  9. AWID. «Resistint i reptant els fonamentalismes religiosos. Enfrontant-se al creixent poder de l'Església ortodoxa sèrbia en la vida pública: el cas de Dones de negre-Sèrbia» (en anglés). [Consulta: 14 abril 2016].