Sulfat de ferro(II)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicSulfat de ferro(II)
Iron(II)-sulfate-heptahydrate-sample.jpg
Substància compost químic
Massa molecular 151,887 uma
Estructura química
Fórmula química FeO₄S
FeSO4.svg
SMILES canònic
Model 2D
[O-]S(=O)(=O)[O-].[Fe+2]
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,898 g/cm3
Punt de descomposició 680 °C
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 1 mg/m3 (10 h, sense valor)
Codi NFPA de salut 2
Codi NFPA de foc 1
Codi NFPA de reactivitat 1
Identificadors
CAS 7720-78-7
InChIKey BAUYGSIQEAFULO-UHFFFAOYSA-L
PubChem 24393
RTECS NO8500000
AEPQ 231-753-5
ChEBI 75832
ChemSpider 22804
ChEMBL CHEMBL1200830
UNII 2IDP3X9OUD
ZVG 4450
Infocard ECHA 100.028.867
DSSTOX DTXSID0029688
RxNorm CUI 259346
NDF-RT N0000146040
UMLS CUI C0873006
Beilstein 4933679
Modifica dades a Wikidata

El sulfat de ferro(II), antigament sulfat ferrós, és el compost químic amb la fórmula FeSO4. Es fa servir en medicina per tractar la deficiència de ferro i també es fa servir en aplicacions industrials. Era conegut en temps antics, sota el nom de copperas, i com a vitriol verd. La seva forma més comuna és com heptahidratat de color verd. Tots els sulfats de ferro es dissolen en aigua i donen el mateix complex metàl·lic [Fe(H2O)6]2+, el qual té una geometria molecular octaèdrica i és paramagnètic.

Hidrats[modifica | modifica el codi]

El sulfat de ferro(II) es pot trobar en diversos estadis d'hidratacó, i diverses d'aquestes formes existeixen a la natura.

  • FeSO4·H2O (mineral: szomolnokita, relativament rara)
  • FeSO4·4H2O (mineral: rozenita, blanca, relativament comuna)
  • FeSO4·5H2O (mineral: siderotil, relativament rara)
  • FeSO4·6H2O (mineral: ferrohexahidrita, relativament rara)
  • FeSO4·7H2O (mineral: melanterita, verd-blava, relativament comuna)

A 90 °C, l'heptahidrat perd aigua i forma un monohidrat incolor.

Totes les formes dels minerals mencionats estan connectats amb zones d'oxidació de minerals amb ferro com pirita, marcassita, calcopirita, etc. i ambients relacionats. Molts experimenten deshidratació ràpida i de vegades l'oxidació.

Producció i reaccions[modifica | modifica el codi]

En el procés industrial d'acabament de l'acer la seva làmina o barra es passa a través de banys d'àcid sulfúric. Aquest tractament dóna com a subproducte, grans quantitats de sulfat de ferro (II).[1]

Fe + H2SO4 → FeSO4 + H2

Una altra font de grans quantitats de sulfat de ferro(II) és resultat de la producció de diòxid de titani a partir de la ilmenita via el procés sulfat.

El sulfat de ferro(II) també es prepara comercialment per oxidació de la pirita:

2 FeS2 + 7 O2 + 2 H2O → 2 FeSO4 + 2 H2SO4

Reaccions[modifica | modifica el codi]

Si s'escalfa el sulfat de ferro(II) primer perd la seva aigua de cristal·lització i del color verd els cristalls passen a color marró. Amb més escalfament el material anhidre allibera diòxid de sofre i triòxid de sofre (blanc) alliberant sulfat fèrric. La descomposició del sulfat de ferro (II) comença a 480 °C.

2 FeSO4 → Fe2O3 + SO2 + SO3

Com totes les sals de ferro(II), el sulfat de ferro(II) és un agent reductor. Per exemple redueix l'àcid nítric nitrogen i el clor a clorur :

6 FeSO4 + 3 H2SO4 + 2 HNO3 → 3 Fe2(SO4)3 + 4 H2O + 2 NO
6 FeSO4 + 3 Cl2 → 2 Fe2(SO4)3 + 2 FeCl3
Sulfat feròs a a una fàbrica de Kaanaa, Pori.

Exposat a l'aire, s'oxida per formar una capa groc-marró corrosiva de sulfat fèrric:

12 FeSO4 + 3 O2 → 4 Fe2(SO4)3 + 2 Fe2O3

Usos[modifica | modifica el codi]

Industrialment el sulfat ferrós és usat com precursor d'altres compostos de ferro. És un agent reductor, principalment per a reduir el cromat en el ciment.

Suplement nutritiu[modifica | modifica el codi]

Junt amb altres compostos de ferro, el sulfat ferrós es fa servir per fortificar aliments i tractat l'anèmia. El restrenyiment sovint és un efecte secundari d'aques tractament.

Colorant[modifica | modifica el codi]

Es fa servir sulfat ferrós per fabricar tinta. Ja s'utilitzava durant l'Edat Mitjana i abans.[2] També es fa servir en els tints de la llana com mordant.

També es fa servir el sulfat ferrós en la construcció per donar un color groguenc atractiu a certes pedres calcàries.[3]

Altres usos[modifica | modifica el codi]

En agricultura es fa servir el sulfat ferrós contra la clorosi fèrrica de les plantes.[4] Malgrat que no té un efecte tan ràpid com utilitzant quelats de ferro, els seus efectes duren més. Es pot afegir al compost i colgar-lo al sòl.[5] També es fa servir per arranjar la gespa,[5] i matar-ne la molsa.

S'havia utilitzar per tractar l'aigua potable de la xarxa via floculació i treure'n els fosfats.

Es fa servir com reactiu per identificar els bolets.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Egon Wildermuth, Hans Stark, Gabriele Friedrich, Franz Ludwig Ebenhöch, Brigitte Kühborth, Jack Silver, Rafael Rituper “Iron Compounds” in Ullmann’s Encyclopedia of Industrial Chemistry Wiley-VCH, Wienheim, 2005.
  2. Hyatt, The Interpreter's Bible, 1951, volume V, p. 1067
  3. How To Stain Concrete with Iron Sulfate
  4. Koenig, Rich and Kuhns, Mike: Control of Iron Chlorosis in Ornamental and Crop Plants. (Utah State University, Salt Lake City, August 1996) p.3
  5. 5,0 5,1 Handreck, Kevin. Gardening Down Under: A Guide to Healthier Soils and Plants. 2a ed.. Collingwood, Victoria: CSIRO Publishing, 2002, p. 146–47. ISBN 0-643-06677-2. 
  6. Svrček, Mirko. A color guide to familiar mushrooms.. 2a ed.. Londres: Octopus Books, 1975, p. 30. ISBN 0-7064-0448-3. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulfat de ferro(II) Modifica l'enllaç a Wikidata