Sunita Narain
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 agost 1961  (63 anys)Nova Delhi (Índia) | ||
| Formació | Universitat de Delhi | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Medi ambient, water source (en)  i ecologisme | ||
| Ocupació | emprenedora, ambientalista, activista política, magazine editor (en) | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
 | |||
Sunita Narain (en hindi: सुनीता नारायण; Nova Delhi, 1961) és una ecologista índia i activista polític defensora d'un desenvolupament sostenible de l'Índia, evitant els errors de països ja desenvolupats.[1] Narain és la directora de l'institut de recerca Centre for Science and Environment, directora de la Society for Environmental Communications, i editora de la revista quinzenal, Down to Earth.
L'any 2016 la revista Time la va incloure a la llista de les 100 Persones Més Influents.[2]
Activitats
[modifica]Narain va començar a treballar amb el Centre for Science and Environment l'any 1982, treballant amb el fundador Anil Agarwal, mentre completava els seus estudis a la Universitat de Delhi. L'any 1985 va co-editar l'informe "L'Estat del Medi Ambient a l'Índia", i va començar estudis sobre la gestió del bosc. Per aquest projecte, va recórrer el país per entendre com la societat gestionava els recursos naturals. L'any 1989 Narain i Anil Agarwal van escriure 'Cap a Pobles Verds' sobre la democràcia local i el desenvolupament sostenible. En els seus anys al Centre, ha estudiat la relació entre l'entorn i el desenvolupament i ha treballat per crear consciència pública sobre la necessitat del desenvolupament sostenible. L'any 2012, va escriure el 7è informe de"L'Estat del Medi Ambient a l'Índia".
Al llarg dels anys, Narain també ha desenvolupat l'administració i sistemes de suport financer que necessitava el Centre, el qual té més de 100 treballadors. Als inicis dels anys 1990s, es va implicar amb assumptes mediambientals globals i hi continua treballant com a investigadora i com a activista. Els seus interessos de recerca són amplis - de la democràcia global, amb un focus especial sobre el canvi climàtic, a la necessitat de democràcia local. Narain és una participant activa en la societat civil, tan a nivell nacional com internacional.[3]
És membre de Consells de diverses organitzacions i comitès governamentals i ha parlat en molts fòrums arreu del món en assumptes del seu interès i expertesa.
Publicacions i cultura
[modifica]- 1989, coautora de la publicació Towards Green Villages defensant una democràcia participativa local com la clau per al desenvolupament sostenible.
- 1991, coautora de la publicació Global Warming in an Unequal World: A case of environmental colonialism[4]
- 1992, coautora de Towards a Green World: Should environmental management be built on legal conventions or human rights?
- 1997, en el marc del Kyoto Protocol va treballar en un nombre d'articles i documents sobre assumptes relacionats amb els mecanismes de flexibilitat i la necessitat d'equitat i drets en les negociacions pel clima.
- 1997, sobre la preocupació per la captació d'aigües pluvials, va co-editar el llibre Dying Wisdom: Rise, Fall and Potential of India's Water Harvesting Systems[5]
- 1999, va co-editar State of India’s Environment, The Citizens' Fifth Report
- 2000, va co-editar la publicació Green Politics: Global Environmental Negotiations, el qual mira a l'emergent marc de globalització ecològica i proposa una agenda pel Sud en les negociacions globals.[6]
- 2001, Making Water Everybody’s Business: the practice and policy of water harvesting [7]
- 2016 va aparèixer amb Leonardo DiCaprio en el documental Abans de la Inundació parlant sobre l'impacte del canvi climàtic en el Monsó dins de l'Índia i la seva afectació als pagesos.[8]
Premis
[modifica]- 2005, va rebre el Premi Padma Shri pel Govern de l'Índia.[3]
- 2005, el Centre for Science and Environment sota el seu lideratge va rebre el Stockholm Water Prize.[9]
- 2009, doctorat honorari de cièncie per la Universitat de Calcutta.[10]
- 2009, va rebre el Premi Raja-Lakshmi de la Sri Raja-Lakshmi Foundation, Chennai.
- 2016, va ser anomenada per la revista TIME una de les 100 Persones Més Influents.[2]
- 2016, va rebre el premi IAMCR Climate Change Communication Research in Action [11]
Referències
[modifica]- ↑ «How an Environmental Activist Became a Pioneer for Climate Justice in India». Smithsonian. [Consulta: 16 juny 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Time 100 Most Influential People: Sunita Narain Arxivat 2016-04-22 a Wayback Machine., Time Magazine, April 2016
- ↑ 3,0 3,1 Sunitaji's Bio Data
- ↑ Anil Agarwal, Sunita Narain. «Global Warming in an Unequal World: A case of environmental colonialism». India Environment Portal. Centre for Science and Environment, 31-12-1990. [Consulta: 25 desembre 2018].
- ↑ Dying Wisdom: Rise, Fall and Potential of India's Traditional Water Harvesting Systems, (State of India's Environment, Volume 4), Anil Agarwal, Sunita Narain, Centre for Science and Environment (1997)
- ↑ Green Politics: Global Environmental Negotiations, Anil; Sunita Narain, Anju Sharma, Centre for Science and Environment (1999)
- ↑ Cited in The No-Nonsense Guido International Development, Maggie Black, New Internationalist (1 October 2007)
- ↑ Thekkethil, Dileep. «Sunita Narain features in documentary ‘Before the Flood' co-produced by Leonardo DiCaprio». The American Bazaar, 01-11-2016. [Consulta: 24 desembre 2018].
- ↑ Stockholm International Water Institute
- ↑ Honoris Cause
- ↑ IAMCR Climate Change Award 2016