Susana Gisbert Grifo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSusana Gisbert Grifo
Biografia
Naixement1966 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Fiscal
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València (1989–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFiscal i escriptora Modifica el valor a Wikidata

Susana Gisbert Grifo(València, 1966) és fiscal especialitzada en violència de gènere, portaveu de la Fiscalia Provincial de València i escriptora.[1][2]

Es va llicenciar en la carrera de Dret per la Universitat de València l'any 1989 i fiscal des de 1992. Va començar exercint com a Fiscal en matèria penal i de protecció de menors en la Fiscalia de l'Audiència Provincial de Castelló el 1993. Entre 1993 a 2008 va exercir el càrrec de Fiscal del Tribunal Superior de Justícia de València adscrita primer a Gandia i després a València pertanyent a la secció de Violència sobre la dona i les seccions especials de Jurado, Víctimes del Delicte i Delictes tecnològics.[1]

Va ser proposada per Podem per a magistrada del Tribunal Constitucional designada per les Corts Valencianes el 2017.[3]

Publicacions[modifica]

Susana Gisbert Grifo ha publicat articles d'opinió de tall feminista i jurídic, en diferents mitjans de comunicació com ABC, El Mundo, Levante-EMV, Eldiario.es i el Confidencial. També ha publicat en premsa jurídica especialitzada com Lawpress i a la pàgina WEB UPF. Compta amb una sèrie d'articles sobre la violència de gènere a la web No més Violència de Gènere. Manté un blog.[4][5][6]

En el seu vessant d'escriptora ha publicat juntament amb altres escriptors tres col·leccions de relats sota el nom de Bibliocafé. Aquests són: Sesión Continua, Animales en su Tinta y Último encuentro en Bibliocafé. Va publicar el seu primer llibre com a única autora, Mar de Lija en 2016. És una col·lecció de relats sobre les situacions que han de travessar diverses dones per sobreviure en la societat actual.[7]

Premis i Distincions[modifica]

Ha guanyat diferents premis de narrativa entre els quals destaquen:

  • 1er premi VIII certamen de narrativa breu de l'Ajuntament de València, 2009 (Secció de la Dona, Regidoria de Benestar social).[8]
  • 2n premi Certamen de Narrativa Breu Fundació Hugo Zárate 2009.[9]
  • 1er premi Certamen de Narrativa Carolina Planells Contra la Violència de Gènere 2012.[7]
  • 1er premi Certamen de Relats Curts “Dones” 2013 de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Benetússer.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Susana Gisbert Grifo» (en castellà). [Consulta: 9 novembre 2017].
  2. «Susana Gisbert: "En los juzgados de violencia sobre la mujer lo que hacemos es gestionar el fracaso"» (en es-es). , 06-04-2016 [Consulta: 9 novembre 2017].
  3. «Puig sortea el pacto PP-PSOE, cumple con Oltra y lanza a su candidata al TC» (en es). [Consulta: 14 desembre 2017].
  4. «Custodia compartida: ¿Problema o solución? | comunidad-valenciana | EL MUNDO» (en es). [Consulta: 26 novembre 2017].
  5. Levante-EMV. «Susana Gisbert: "En los juzgados de violencia pesa el estigma de que son cosas de mujeres" - Levante-EMV». [Consulta: 14 desembre 2017].
  6. «Susana Gisbert: "En los juzgados de violencia sobre la mujer lo que hacemos es gestionar el fracaso"» (en es-es). , 06-04-2016 [Consulta: 26 novembre 2017].
  7. 7,0 7,1 S.L., EDICIONES PLAZA,. «La fiscal de violencia de género Susana Gisbert presenta su primer libro de relatos» (en castellà). [Consulta: 26 novembre 2017].
  8. Falta indicar la publicació .
  9. «La música | Fundación Hugo Zárate» (en es-es). , 01-01-2008 [Consulta: 26 novembre 2017].